Resultats de la cerca

Agricultura cereals, patates, farratge i ramaderia ovina Al segle X fou escenari de diverses batalles, especialment contra els sarraïns

Té agricultura, pesca i indústria conservera Davant seu s’estén la Punta de Tarifa o Punta Marroquí , que constitueix el punt més meridional d’Europa El seu nom ve de Ṭarīf ibn-Mālik, que la conquerí el 710 Conserva un castell àrab, del 960, reformat posteriorment, i unes muralles amb 26 torres Conquerida per Sanç IV de Castella 1292, Alonso Pérez de Guzmán, dit el Bo, evità que tornés a caure en mans dels musulmans La ciutat fou escenari 1344 de la batalla de Tarifa , amb la qual les tropes benimerines comandades per Abū-l-Ḥasan es volgueren rescabalar de la derrota del riu Salado 1340…

És el centre d’aquesta conca i d’una important regió ramadera La ciutat té un nucli central, encerclat per la muralla romana, el qual, reformat al s XIX, conserva parcialment l’aspecte medieval, i diversos barris nous, construïts fora les muralles Les seves funcions són bàsicament administratives i comercials és seu de bisbat La Lucus Augusti romana fou capital del convent jurídic de la Galícia septentrional Destruïda al s VIII pels sarraïns, fou reconquerida posteriorment fou envaïda pels normands, i fou reconquerida per Alfons VI A l’edat mitjana fou escenari de lluites entre l…

Sorgit com una prolongació del regne d’Astúries en terres parcialment despoblades de la vall del Duero, les primeres repoblacions asturs en terres del futur regne de Lleó Tui, Astorga, Amaya i Lleó correspongueren als regnats de Ramir I 842-850 i Ordoni I 850-866, però hi donà l’impuls decisiu Alfons III 866-910 Aleshores foren repoblats nombrosos indrets del territori galaicoportuguès situat entre el Miño i el Mondego a l’àrea lleonesa estricta es fixà la frontera al Duero, amb l’ocupació de Dueñas, Simancas, Toro i Zamora a Castella es portà la frontera de l’Arlanzón a l’Arlanza, amb la…

Ocupa uns 2775 km 2 , que coincideixen amb la conca alta del Cinca i la mitjana de l’Éssera, amb el partit judicial de Boltanya i amb la part pirinenca no catalana del bisbat de Barbastre És la meitat més feréstega i tancada dels Pirineus aragonesos, on es troben representades les distintes unitats estructurals, distribuïdes en faixes latitudinals El Pirineu axial, que s’estén del massís de Posets 3367 m, compartit amb l’Alta Ribagorça, al de Vinhamala 3303 m, al límit amb Bigorra, amb petites valls com la de Pineta, capçalera del Cinca, i la de Gistau, que ho és del seu afluent el Cinqueta…

Situada a la conca prepirinenca homònima, sobre la terrassa superior de la riba esquerra de l’Arga, aigua avall de la seva confluència amb el Sadar Al llarg del segle XX ha sofert una important expansió i principalment dels anys cinquanta als setanta, en els quals el fort desenvolupament industrial de la ciutat ha estat afavorit pel règim foral, que ha facilitat la installació de nombroses empreses, les quals s’han situat a la perifèria Les indústries més destacables són la d’automòbils, maquinària, papereres i tèxtilsegle Centre d’ensenyament superior Universidad de Navarra, fundada el 1952…

Situada a la vora del Guadalquivir, a l’àrea de contacte de la serralada de Còrdova amb la Campiña L’expansió demogràfica més important ha tingut lloc al segle XX i, des de l’any 1900, s’ha quadruplicat la població a causa, principalment, de la immigració dels nuclis rurals de la província La ciutat, situada primitivament en una cruïlla de camins, sobre la Via Augusta, en conserva encara el nucli central amb les característiques urbanes de l’època musulmana Actualment creix en totes direccions i ha ultrapassat el riu Centre administratiu i centre comercial productes agrícoles del Campo de…

La geografia La capitalitat comarcal és compartida per Elda i Novelda És situada de ple sobre les alineacions subbètiques valencianes i llurs raiguers meridionals El predomini de les alineacions de serres i crestes SW-NE és pertorbat per nombrosos accidents interposats, sobretot pel canal triàsic que forma part de la cicatriu del sòcol profund entre Requena i Elx, que doni lloc a abundants afloraments salinogipsosos entorn de l’eix del Vinalopó, i alguns de més allunyats, com el diapir de la Madrava i Puça, a Petrer, i el conegut cabeç de la Sal de Pinós Un seguit de corredors adopten l’estil…

El nom prové del llatí Hispania , d’origen probablement fenici i de contingut exclusivament geogràfic, la Península Ibèrica amb un parell d’annexos les illes Balears i les costes, almenys, de la Mauritània Tingitana Originàriament hom no es referia a una unitat administrativa ja el 197 aC hom creà sobre el territori peninsular dues províncies, la Hispània Citerior o del NE després anomenada també Tarraconense i la Hispània Ulterior o del SW després dividida en Bètica i Lusitània Quan Dioclecià 284-305 reorganizà l’administració de l’Imperi, donà a Hispània la primera unitat administrativa i…