Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
Sierra Morena
Serralada
Serralada de la península Ibèrica, de plegament hercinià, que constitueix el contrafort meridional de la Meseta, i, per tant, separa la Manxa, Extremadura i l’Alentejo de la vall del Guadalquivir, la de l’Odiel i l’Algarve.
Això explica que, vista de migjorn, només aparegui com una serralada seguida, mentre que dels 400-600 m d’altitud de la Meseta apareix com un seguit de serres discontínues de 500-700 m Els nuclis principals són els de Despeñaperros pic d’Estrella, 1 300 m, serres Madrona 1 323 m i d’Alcudia, planell de Los Pedroches, serres de Los Santos, Tudía 1 104 m i Aracena, Picos de Aroche, serra de Monchique Bé que en general separa les conques del Guadalquivir, l’Odiel i els rius de l’Algarve de la del Guadiana, l’erosió remuntant dels afluents del Guadalquivir, més potent Guadalén,…
Fuentesaúco
Municipi
Municipi de la província de Zamora, Castella i Lleó, situat al S de la província, al límit amb la de Salamanca.
És drenat per diversos afluents del riu Guareña
la Sagra
Província
Serra del SE de la península Ibèrica, a les serralades Subbètiques (2 381 m), situada al NE de la província de Granada.
Al vessant S neixen alguns afluents del Guadalquivir Bosc de coníferes
Jalón
Riu
Riu d’Aragó, afluent de l’Ebre per la dreta (235 km).
Neix a la serra Ministra Són afluents seus el Piedra i el Jiloca
Collado Mediano
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, situat a la serra de Guadarrama, a l’alta vall del riu Guadarrama.
El terme és drenat per alguns afluents del Guadarrama Hi ha ramaderia i pastures
O Corgo
Municipi
Municipi de la província de Lugo, Galícia, situat al SE de Lugo i travessat per la carretera que uneix la capital provincial amb Becerreá.
Él terme, accidentat i fortament disseminat, és drenat per diversos afluents del Miño La base econòmica és agrícola i ramadera
el Jarama
Riu
Riu de la península Ibèrica, de règim pluvionival, afluent del Tajo per la dreta (190 km de longitud; 6 977 km2 de conca).
Neix al massís de Somosierra, a uns 2 000 m alt i travessa la província de Guadalajara i la comunitat autònoma de Madrid Els seus afluents principals són el Lozoya, el Tajuña, l’Henares i el Manzanares
Deba
Riu
Riu de Guipúscoa, País Basc (56 km).
Neix a les muntanyes d’Arlabán En direcció cap al nord travessa una àrea industrial El règim és oceànic i els afluents principals són l’Oñati per la dreta i l’Ego per l’esquerra Desguassa a la mar Cantàbrica per la ria de Deba
Guadalete
Riu
Riu d’Andalusia (157 km de longitud i 3 088 km2 de conca).
Recull mitjançant tres branques Guadalete estricte, Guadalporcún i Majaceite, afluents, les aigües dels relleus de Grazalema Cadis i les porta a l’Atlàntic per El Puerto de Santa María uns 10 m 3 /s de cabal Hom hi ha construït els pantans de Bornos i d’Arcos
Guadalquivir
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu d’Andalusia, col·lector de la gran vall que resta entre la vora de la Meseta sud, limitada per la gran falla del peu de Sierra Morena, i el muntanyam bètic (680 km de longitud i 57.120 km 2
de conca).
S’inicia a la raconada que uneix la serra de Cazorla i la del Pozo, des d’on s’orienta cap al NE Al congost del Tranco canvia d’orientació cap a ponent fins a Villa del Río d’ací deriva cap a l’W-SW fins prop de Sevilla, i finalment desemboca per Sanlúcar de Barrameda a l’Atlàntic El Guadalquivir continua adossat al peu de la falla, i deixa a l’esquerra un ample glacis d’un relleu complicat El seu pendent és regular, i des de Sevilla és tan dèbil, que dóna lloc a terrenys d’hidrografia indecisa Las Marismas, on el riu es divideix en braços — caños — Aquest tram final és format per alluvions…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina