Resultats de la cerca

Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…

Neix a la serra de Cucalón, a la Serralada Ibèrica, flueix de S a N i desemboca a l’Ebre vora Saragossa

Neix a la serra de Cucalón Sistema Ibèric aragonès presenta fenòmens càrstics en travessar calcàries mesozoiques rega les hortes de Belchite i d’Azaila pantà de Moneva prop de la confluència amb l’Ebre entra en terrenys miocènics detrítics El cabal és escàs, i el règim, pluvial mediterrani

Neix als Pirineus, prop de la frontera francesa, format per dos brancs, que s’uneixen a Sallent de Gállego Flueix encaixat entre les serralades pirinenques fins als Mallos de Riglos, on penetra al Somontano, i prossegueix cap al centre de la cubeta, fins que desemboca a l’Ebre a tocar de Saragossa És un riu de règim nivopluvial, amb un estiatge a l’hivern Té un cabal mitjà de 28 m 3 /s Els seus afluents són de poca importància del Sotón, el principal, surt el canal dels Monegres És utilitzat per a regadiu i per a la producció d’energia elèctrica, la qual cosa hi ha comportat la…

Convertida en colònia per Juli Cèsar l’any 45 aC, fou una de les ciutats romanitzades més importants de la part central de la vall de l’Ebre

És constituïda per una vasta plana, molt àrida, formada per sòls d’argiles guixenques, i accidentada, al centre, per la serra d’Alcubierre, relleu residual que ultrapassa els 800 m d’altitud L’eixut de 250 a 300 mm de pluges anuals és una de les principals característiques, i, com a conseqüència, l’aridesa, que dóna lloc a una vegetació de matollars esclarissats i d’erms amb herbes anuals Hi és freqüent l’endorreisme, cosa que fa que hi abundin les llacunes temporals L’agricultura basada en la monocultura de cereals i la ramaderia de llana són els principals recursos econòmics El…

Situada a la riba dreta de l’Ebre, prop de la confluència amb l’Iruega, en una rica horta que voreja la ciutat, la qual s’estén per damunt de les terrasses baixes del riu És el centre més actiu de La Rioja, amb una destacada indústria, especialment l’alimentària elaboració de productes agrícoles conserves i vi

És un relleu tabular, disposat en plataformes escalonades, que culmina al pic de San Caprasio 811 m, punt més alt de la depressió estricta de l’Ebre coronen aquesta serra calcàries pontianes hi predomina l’estepa i hi ha alzines i pi blanc a la part solana

Neix al terme de Villarroya de los Pinares, i rep, prop d’Aiguaviva dins la comarca catalana de Matarranya, el Bergantes Desguassa a l’Ebre prop de Casp, després de passar per Alcanyís Té un cabal mitjà de 8,7 m 3 /s a Alcanyís La pluviositat de capçalera no sobrepassa els 700 mm i ja a Aiguaviva entra en la regió àrida de la depressió ibèrica, amb menys de 300 mm anuals 2,61 l/s/km 2 de cabal relatiu Les seves aigües són aplicades a l’agricultura regadius del Mas de les Mates, Alcanyís i Casp, servides pels embassaments de Santolea 40 hm 3 i Gallifuén 35 hm 3 , al Guadalopillo…

Comprenia l’alta conca del Duero arevacs i pelèndons, les valls del Jalón, del Jiloca i part de la conca central de l’Ebre belles, tites i lusons i les terres de més al nord d’aquesta part de l’Ebre fins als límits d’Aragó i Navarra celtibers en sentit estricte Hom distingia la Celtibèria ulterior, ocupada pels pelèndons i els arevacs, de la Celtibèria citerior, on hi havia els altres pobles esmentats Per desconeixement geogràfic, alguns autors clàssics anomenen Celtibèria tota la Meseta castellana celtiber