Resultats de la cerca

S'estén de NW a SE, entre la depressió de l’Ebre i la Meseta, des del Corredor de la Bureba fins a la Mediterrània Dividida en moltes unitats, les principals son, a l’extrem NW, la serra de la Demanda 2 037 m, els picos de Urbión 2 264 m, la serra Cebollera 2 147 m, el Moncayo 2 313 m i la plana de Sòria entre 1 100 i 1 200 m a la regió central, la conca de Calataiud, la conca de Terol, la serra d’Albarrasí Caimodorro, 1 921 m, la serra de Gúdar Peñarroya, 2 019 m i Penyagolosa 1 813 m, per on enllaça amb la Serralada Prelitoral Catalana al S, la serra de Javalambre 2 020 m, que arriba fins a…

Formada per un conjunt de serres de la Corredera i de l’Horno, entre altres i valls, és una àrea molt pobra i aïllada La construcció, els últims anys, de carreteres i la repoblació forestal de què ha estat objecte n'han millorat en part la situació

Neix a la serra de Cucalón, a la Serralada Ibèrica, flueix de S a N i desemboca a l’Ebre vora Saragossa

És situada a la zona agrícola de la vall d’Almanzora Té mines de plom i d’argent

La capital és Huelva

És situada a la riba esquerra de l'Odiel, vora l'estuari que forma aquest riu juntament amb el Tinto L'explotació intensiva de les mines de coure i de pirita de Riotinto i Tharsis i altres centres miners, ultra provocar una obligada adequació del port, n'ha originat el creixement urbà i el desenvolupament industrial En el decurs del segle la població es quintuplicà, i només entre el 1960 i el 1970 augmentà el 35% 74823 h el 1960 Les seves funcions van estretament unides a les funcions portuàries com a port comercial i port pesquer El volum del moviment portuari situa Huelva com a primer port…

Situada a la desembocadura del riu Bidasoa, és un port pesquer i un tradicional centre d’estiueig Pesca fluvial i marítima Conserves de peix Aeroport de Sant Sebastià

La població ha crescut molt des del 1900 7 042 h, a causa dels nous regadius, que han atret immigrants extremenys

És constituïda per una cubeta sinclinal vorejada de turons calcaris La població, molt escassa i distribuïda en pobles petits, es dedica a la ramaderia El 1964 s’hi descobriren jaciments de petroli, de poca importància

El 1482 hi tingué lloc la victòria dels musulmans sobre els Reis Catòlics aquests la prengueren el 1486 El 1861 s’hi esdevingué una revolta camperola, coneguda com a insurrecció de Loja , dirigida pel menescal Rafael Pérez del Álamo, en la qual més de 10 000 homes armats i uns altres 10 000 sense armes plantaren cara a l’exèrcit, reclamant la repartició de les terres La repressió no fou sagnant