Resultats de la cerca
Es mostren 2556 resultats
Avilés
Vista d’Avilés des de la riba dreta de la ria
© Jaume Ferrández
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries, situada al fons de la ria d’Avilés, vora la Cantàbrica.
Centre d’àrea comercial i nucli industrial tèxtils, químiques, adobs, destilleries de licors, construcció de calderes, fàbrica de vidres, etc Des del 1950 a la meitat dels anys setanta l’estat hi installà una important indústria siderúrgica que arribà a produir prop de la me itat de tot el ferro i l’acer espanyols Posteriorment, la crisi d’aquest sector afectà greument l’economia de la ciutat Nus de comunicacions ferrocarril normal i miner i port comercial primer port pesquer de l’estat L’augment de la població, a conseqüència de la industrialització tingué lloc sobretot entre els anys…
serra d’Àvila
Serra
Alineació muntanyosa de la província d’Àvila, que forma part de la serra de Gredos i que s’estén en direcció est-oest.
És un horst granític, separat de la serra de La Serrota per la fossa tectònica d’Amblés-Corneja El descens al subaltiplà nord es realitza mitjançant un peneplà esglaonat La pluviositat hi és escassa, i les vinyes en són el principal conreu
Àvila
Vista general de la ciutat d’Àvila i de les seves muralles que daten del segle XII
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Ciutat i capital de la província homònima, a la comunitat de Castella i Lleó, situada a l’àrea de contacte entre la serra d’Àvila i la Meseta septentrional, sobre la vall de l’Adaja, a 1 126 m d’altitud.
Agricultura cereals i indústries derivades, teixits de cotó, fabricació de vehicles industrials Centre d’àrea comercial Part de la Lusitània romana, Àvila fou ocupada alternativament, després de la invasió sarraïna s VIII, pels cristians i pels musulmans Reconquerida definitivament per Alfons VI de Castella-Lleó el 1088, fou repoblada per Ramon de Borgonya amb gent vinguda de Covaleda i de Lara i d’altres llocs de Castella esdevingué centre d’atracció de la comarca i fou visitada freqüentment per àrabs i jueus Al començament del s XIV, hi vivien barrejats els avilesos de les tres religions…
Avi
Poble
Poble del municipi de Seira, a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça, situat a 988 m d’alti tud, en un coster, damunt l’Éssera i a la seva esquerra.
Arlanzón
L’Arlazón al seu pas per Burgos
© Fototeca.cat
Riu
Riu de Castella, a la conca del Duero, afluent per l’esquerra del Pisuerga aigua amunt de Torquemada (122 km).
Neix a la serra de la Demanda, flueix fins a Burgos en direcció N-W, i després canvia i pren la direcció S-W Rep l’Urbel per la dreta i el Cogollos i l’Arlanza per l’esquerra A la vall alta del riu es troba el pantà d’Arlanzón 20 000 000 m 3 , que mou la hidrocentral de Villasur de Herreros
Arlanza
Riu
Riu de Castella, a la conca del Duero, afluent per l’esquerra de l’Arlanzón (159 km).
Neix a la serra de Neila del Sistema Ibèric, flueix en direcció E-W, passa per Lerma i rep el Cubillo per la dreta
Ariza
Municipi
Municipi de la província de Saragossa, Aragó, a la vall del Jalón vora la ratlla de Castella, a la carretera general de Saragossa a Madrid, dins la Cuenca de Calatayud.
Aranda de Duero
L’església de Santa Maria d’Aranda de Duero, del segle XVI
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de la província de Burgos, Castella i Lleó, vora el Duero.
Centre d’àrea comercial cereals, vi, patates, fruita al qual concorren Roa de Duero i part dels partits judicials de Lerma i Salas de los Infantes
Aralar
Serra del País Basc, entre Guipúscoa i Navarra, a l’extrem oriental de les Muntanyes Basques.
Té una altitud que oscilla entre 1000 i 1500 m i una pluviositat elevada 2000 mm anuals Hi ha el santuari de San Miguel de Aralar 1220 m alt