Resultats de la cerca
Es mostren 2556 resultats
serralada Cantàbrica
Serralada
Massís muntanyós que es dreça al N de la península Ibèrica entre la Cantàbrica i la Submeseta Nord de Castella.
És limitada a l’W pel massís Galaic, i arriba per l’E fins al País Basc vall del riu Mena Geològicament es pot dividir en dos sectors ben diferenciats el paleozoic , d’estructura complicada amb tectònica herciniana, que presenta afloraments harmònicament incurvats formant una forta convexitat cap a l’W per donar lloc a l’anomenat arc astúric , al centre del qual hi ha la conca carbonífera asturiana i el sector mesozoic , aproximadament a l’E del meridià de San Vicente de la Barquera, amb plecs laxos d’estil juràssic produïts per l’orogènia alpina, responsable també de grans falles de…
mar Cantàbrica
Part de l’oceà Atlàntic que voreja les costes del N de la península Ibèrica i del SW d’Occitània i inclou el golf de Biscaia.
Com que és una mar molt oberta a l’oceà no té les característiques hidrològiques pròpies de les mars interiors Parallela a la serralada Cantàbrica, arriba a una fondària màxima de més de 5 000 m A la plataforma continental de Biscaia 60 km d’amplada s’ha desenvolupat un canyó submarí de 280 km de llargada i 1 495 m de fondària, anomenat El Canalón La salinitat és inferior al 35 a l’interior, i hi ha una gran riquesa en plàncton La temperatura de les aigües superficials, pel gener, és d’11°C, mentre que a l’estiu arriba fins a 18°C al costat occidental Aquestes temperatures s’eleven encara…
Cantàbria
Territori dels càntabres, bé que aquest topònim és esmentat poc sovint a les fonts històriques clàssiques.
A l’època romana pertangué al convent jurídic cluniense de la província Tarraconense
comtat de Cangas i de Tineo
Història
Jurisdicció feudal castellana concedida vers el 1398 a Enric de Villena i de Castella
com a compensació de la pèrdua del marquesat de Villena, confiscat al seu avi Alfons, duc de Gandia.
Cangas de Onís
Pont medieval sobre el riu Sella, a Cangas de Onís, Astúries
© M. Pujol i R. Poyato
Municipi
Municipi d’Astúries, a la confluència dels rius Gueña i Sella.
Les activitats econòmiques són, principalment, l’agricultura blat de moro, patates i la ramaderia vaques i ovelles, amb indústries derivades alimentàries i aprofitament de la fusta del bosc Antiga localitat romana, fou residència dels reis asturs des de Pelagi 718 fins a Siló 774
Cangas de Narcea
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries.
La vila, vora el riu Narcea, és un centre agrícola fruiters, vinya, blat de moro, hortalisses i ramader fires de bestiar de la comarca de Las Brañas A prop hi ha una petita conca carbonífera hulla
Cangas
Municipi
Municipi de la província de Pontevedra, Galícia.
Situat a la península de Morrazo, a la riba nord de la ria de Vigo, prop de l’embocadura És centre pesquer, amb indústria conservera i una factoria balenera Hi és important l’agricultura patates, blat de moro, llegums, vinya i la ramaderia vacuna i porcina Té explotacions forestals pins, eucaliptus i roures i també indústria turística
Canfranc
Estació de tren de Canfranc, municipi d’Osca, a la vall de Canfranc
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó, a la vall de Canfranc
i drenat pel riu Aragó.
Centre d’esports d’hivern Candanchú i Astún i d’estiueig Dins el municipi hi ha l’estació internacional de Canfranc ferrocarril de Saragossa a Pau
Candasnos
Municipi
Municipi d’Aragó, a la província d’Osca, al sector oriental dels Monegres i al límit amb la comarca catalana del Baix Cinca.
Fins el 1995 pertangué al bisbat de Lleida i, posteriorment, al de Barbastre-Montsó L’església parroquial conserva l’absis romànic
Candanchú
Esport general
Centre d’esquí del Pirineu aragonès, dins el municipi de Canfranc (Aragó), a 1 560 m d’altura i a 1 km de Somport.