Resultats de la cerca

S’hi han documentat dues fases d’utilització La més recent, datada de la segona meitat del segle V aC i al segle IV aC, correspon a una necròpolis de túmuls quadrangulars, característica del SE de la península Ibèrica La fase més antiga, datada entorn del 500 aC, es caracteritza per la presència d’un gran monument funerari en forma de torre de 10 m d’alçada, decorat amb baixos relleus de tema mitològic, que probablement correspon a la sepultura d’un rei

Ocupa un altiplà de 5,5 ha de superfície i està delimitat per una potent muralla L’àrea central estava urbanitzada amb un sistema viari ortogonal que defineix un total de nou blocs d’habitació, possiblement ocupats per unes 165 cases i unes 750 persones Se suposa que aquest espai central, on s’ha documentat l’existència de cases complexes, era ocupat per l’elit aristocràtica, mentre que les àrees perifèriques devien correspondre a altres grups socials, com ara esclaus o artesans

L’element fonamental és una gran terrassa, de 8 m d’amplada i més de 80 m de longitud, amb una obertura central accessible per una escala flanquejada per dos lleons Al costat de la porta, hi havia una plataforma elevada coronada per un grup escultòric que representava la lluita d’un personatge masculí contra un llop, la qual cosa fa pensar que es tractava d’un santuari dedicat a un heroi Probablement era un element de senyalització del límit del territori controlat per l’assentament d’Úbeda la Vieja durant la primera meitat del s IV aC

L’assentament, d’unes 10,5 ha de superfície, és delimitat per una muralla L’element més notable del conjunt és un santuari situat fora de l’assentament, immediatament al S de la muralla, i en el qual s’han reconegut dues fases La primera data del s IV i és mal coneguda a causa de les modificacions realitzades durant la segona fase, al s II aC, en què es construí un edifici monumental, dotat d’una cella precedida per un pati obert S'hi ha trobat un gran nombre d’exvots, quasi sempre figuretes de pedra que representen figures femenines

És l’assentament indígena més ben conegut de l’Andalusia occidental És situat damunt d’un altiplà de 6,5 ha, en una zona poc fèrtil però rica en metalls Una primera ocupació amb cabanes aïllades a mitjan s VIII aC ja mostra indicis d’activitat metallúrgica Al final del s VIII aC es bastí la muralla, reforçada entorn del 500 aC A partir del s VII es desenvolupà un assentament urbà, amb edificacions quadrangulars separades per autèntics carrers Fou abandonat al principi del s IV, probablement a causa de l’exhauriment dels jaciments argentífers

Construït al final del s III sobre una villa suburbana de l’època de l’alt Imperi, estava estructurat a partir d’una gran exedra semicircular entorn de la qual es disposaven radialment diferents construccions de planta basilical —similars a l’aula palatina de Trèveris— amb absis tricònquids Les grans dimensions del conjunt i els models en què s’inspira indiquen que es tractava d’un palau imperial Al s VI el lloc fou ocupat per una basílica cristiana, i, posteriorment, per un assentament islàmic

Se situa damunt un altiplà de prop de 7 ha de superfície i poc més de 20 m sobre el nivell del mar, a la dreta de la desembocadura del Guadalete, que devia formar un estuari utilitzat com a port El lloc fou ocupat i emmurallat per una població fenícia al segle VIII aC, tot i que la presència d’abundosos materials indígenes fa pensar que una part considerable de la població era d’origen local A partir del segle VI aC, l’element indígena sembla predominant Al principi del segle V aC es produí una reforma important de les fortificacions i l’estructura urbana El poblat perdurà fins els últims…