Resultats de la cerca

És un centre agrícola cereals, oliveres, cotó, i produeix vi i oli Té l’església de San Juan s XV, d’estil mudèjar

Pertany al massís de Mont Perdut, i domina el circ de Gavarnia Fa de frontera entre els estats espanyol i francès

És un port pesquer, i hi ha salaó i pedreres de marbre S'ha desenvolupat com a centre turístic de residència permanent

El terme és travessat pel riu d’Albentosa, que figura com a límit del Regne de València en la delimitació feta per Jaume I

Centre vitivinícola de la Manxa vins i licors Agricultura de cereales, patates i vinyes Té també indústria química

Neix a la serra de Guadarrama, prop del port de Navacerrada voreja La Pedriza, corre en direcció sud i passa per Manzanares el Real i Madrid, fins a desguassar al Jarama Les seves aigües són regulades pel pantà de Santillana

És una gran plana d’una horitzontalitat quasi perfecta, trencada solament per alguns turons, que correspon a una gran conca de sedimentació miocènica, on abunden els sòls calcaris Correspon a la capçalera del Guadiana, la xarxa del qual Záncara, Cigüela i el mateix Guadiana, amb llits poc profunds, origina zones pantanoses i llacunes És una regió agrícola i terra de cereals, oliveres i vinya, la qual constitueix l’únic conreu, molt important, de la part occidental Pel seu volum de producció ocupa el primer lloc dins les regions vinícoles de la península Ibèrica els centres principals són…

Les ruïnes, excavades en bona part, són al Cerro de Garray, prop de Sòria La primera fase de la lluita fou provocada per l’acolliment que els numantins donaren als belles , que lluitaven contra els romans Numància fou atacada pel cònsol QFulvi Nobilior 153 aC, però resistí El cònsol MClaudi Marcel, amb un segon exèrcit, aconseguí una pau negociada 151aC La segona fase de la lluita derivà de l’alçament de Viriat, al qual els celtibers s’afegiren 143 aC Després d’haver resistit diversos atacs, Escipió Emilià, que havia acabat d’arrasar Cartago, establí un setge sòlid, amb campaments permanents…

Té interès el seu disseny urbanístic, un dels més originals i ambiciosos del segle XVIII, obra de Josep Benet Xoriguera, que el feu per encàrrec del banquer i fundador de la localitat, Juan de Goyenche, entre el 1709 i el 1713 i en el qual, evitant una simetria rígida, segueix la tradició d’Henares i de Lerma

Centre agrícola cereals, hortalisses, ramader bovins, porcins, de pesca mariscs, sardines i miner tungstè, és també un nucli industrial indústria mecànica