Resultats de la cerca
Es mostren 2556 resultats
Esla
Riu
Riu de Lleó, afluent per la dreta del Duero (275 km de longitud i 17 000 km2 de conca).
Neix al nord de Riaño, al peu dels Picos de Europa, des d’on pren la direcció sud Passa primerament encaixat entre les terres altes fins a entrar a la Meseta, per on s’obre pas entre els alts páramos Per la dreta rep el Porma, el Bernesga, l’Órbigo, el Tera i l’Aliste i, per l’esquerra, el Cea Té un cabal de 180 m 3 /seg i han estat construïts els embassaments de Ricobayo i Riaño Les aigües de l’Esla són aprofitades per al regadiu mitjançant el canal de l’Esla , que, en una longitud de 40 km, corre parallel al riu del terme de Valencia de Don Juan al de Benavente
Esgueva
Riu
Riu de Castella, subafluent del Duero (124 km).
Neix a les Peñas de Cervera, contraforts occidentals de la Serralada Ibèrica Travessa la Meseta septentrional en direcció SW fins a Valladolid, on desguassa al Pisuerga
El Escudo
Collada
Port de la serralada Cantàbrica, a la serra d’El Escudo (988 m).
Situat a Cantàbria, al límit amb la província de Burgos Separa la conca de l’Ebre de la del Pas
monestir d’El Escorial

El monestir de San Lorenzo de El Escorial
jmiguel rodriguez (CC BY-NC 2.0)
Monestir
Monestir del municipi de San Lorenzo de El Escorial, a la comunitat autònoma de Madrid.
L’edifici Fet construir per Felip II de Castella , en agraïment de la victòria de Saint-Quentin 1557, San Lorenzo de El Escorial fou destinat a palau, monestir i mausoleu reial Començat per Juan Bautista de Toledo 1563, en morir aquest, Juan Bautista de Herrera en modificà el projecte cap a un classicisme més sever Hom pot relacionar la planta amb la de l’Hospital Major de Milà L’alçat és un immens bloc de pedra granítica grisa 200 m per 600 m, amb una torre coronada per una cuculla piramidal a cada angle La portalada principal, de dos cossos, vignolesca, respon al tipus cinquecentesco de…
Escombreras
Poble
Poble del municipi de Cartagena, al SE de la badia de Cartagena, a la comunitat autònoma de Múrcia.
Antic barri de pescadors, el 1949 hi fou installada una refineria de petroli amb una capacitat de 10 milions de tones anuals 1972 i una central tèrmica annexa Important port petrolier i miner A l’extrem oriental de la badia hi ha l' illot d’Escombreras
Escatrón
Municipi
Municipi de la província de Saragossa, Aragó, a l’W de Casp.
Situada a la vora dreta de l’Ebre Mercat agrícola cereals, olives i nucli industrial alimentària, amb una central termoelèctrica connectada amb el sistema català a través de Mequinensa
Ermua
Municipi
Municipi de la regió de Biscaia, País Basc, estès a l’esquerra del riu Ego.
És situada a la vora del riu Deba Nucli industrial metallúrgia, agrícola hortalisses, cereals i ramader boví, porcí, oví
Eresma
Riu
Riu de Castella i Lleó, afluent per l’esquerra del Duero (167 km).
Neix a la serra de Guadarrama, al nord de Peñalara corre en direcció NW i passa per Segòvia, la qual voreja formant un meandre Rep les aigües del Voltoya al seu pas per Coca, i poc abans de desguassar al Duero, prop de Villanueva de Duero, les de l’Adaja
Erdau
Despoblat
Despoblat del municipi de Graus, a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça.
Épila

Església de Santa Maria la Major, Épila (Saragossa)
© MPG
Municipi
Municipi de la província de Saragossa, Aragó.
Situada a la vall del Jalón, la seva economia és eminentment agrícola conreus de secà cereals, olivera, vinya i de regadiu bleda-rave, blat de moro, fruiters Té indústria alimentària oliera, vinícola i fruitera, ramaderia, amb més de 20000 caps de bestiar oví sota la denominació d’origen Ternasco de Aragón, i producció de mel Al terme hi ha dos polígons industrials Ocupada des de l’antiguitat, sota el domini romà s’anomenà Segontia, perquè era la segona ciutat en l’itinerari de Caesaraugusta Saragossa a Mérida Conquerida pels gots i els musulmans, al seu territori han tingut lloc…