Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Aralar
Serra del País Basc, entre Guipúscoa i Navarra, a l’extrem oriental de les Muntanyes Basques.
Té una altitud que oscilla entre 1000 i 1500 m i una pluviositat elevada 2000 mm anuals Hi ha el santuari de San Miguel de Aralar 1220 m alt
serra d’Aracena
Serra
Serra de la província de Huelva, Andalusia, que forma l’extrem occidental de Sierra Morena.
El punt més alt de la serra és Almonaster 912 m La regió és molt plujosa 1 125 mm anuals, a causa de la seva exposició favorable als vents del SW La vegetació és d’alzines i matoll
Escombreras
Poble
Poble del municipi de Cartagena, al SE de la badia de Cartagena, a la comunitat autònoma de Múrcia.
Antic barri de pescadors, el 1949 hi fou installada una refineria de petroli amb una capacitat de 10 milions de tones anuals 1972 i una central tèrmica annexa Important port petrolier i miner A l’extrem oriental de la badia hi ha l' illot d’Escombreras
els Monegres
Comarca d’Aragó, al centre de la depressió de l’Ebre, que s’estén entre els rius Gállego, Alcanadre, Cinca i Ebre.
És constituïda per una vasta plana, molt àrida, formada per sòls d’argiles guixenques, i accidentada, al centre, per la serra d’Alcubierre, relleu residual que ultrapassa els 800 m d’altitud L’eixut de 250 a 300 mm de pluges anuals és una de les principals característiques, i, com a conseqüència, l’aridesa, que dóna lloc a una vegetació de matollars esclarissats i d’erms amb herbes anuals Hi és freqüent l’endorreisme, cosa que fa que hi abundin les llacunes temporals L’agricultura basada en la monocultura de cereals i la ramaderia de llana són els principals recursos…
Guadalop
Riu
Riu de la península Ibèrica, al límit entre els Països Catalans i Aragó, afluent de l’Ebre per la dreta (160 km de longitud i 3 399 km2 de conca).
Neix al terme de Villarroya de los Pinares, i rep, prop d’Aiguaviva dins la comarca catalana de Matarranya, el Bergantes Desguassa a l’Ebre prop de Casp, després de passar per Alcanyís Té un cabal mitjà de 8,7 m 3 /s a Alcanyís La pluviositat de capçalera no sobrepassa els 700 mm i ja a Aiguaviva entra en la regió àrida de la depressió ibèrica, amb menys de 300 mm anuals 2,61 l/s/km 2 de cabal relatiu Les seves aigües són aplicades a l’agricultura regadius del Mas de les Mates, Alcanyís i Casp, servides pels embassaments de Santolea 40 hm 3 i Gallifuén 35 hm 3 , al Guadalopillo…
la Meseta
Unitat geostructural de la península Ibèrica.
És un gran altiplà d’uns 210 000 km 2 i una altitud superior als 600 m, limitat al N, E i S per una sèrie de serralades i obert per l’W Geològicament és un antic massís hercinià peneplanat, afectat pels plegaments alpins i recobert per materials sedimentaris formats per dipòsits terciaris i quaternaris Els plegaments alpins originaren la formació de la serralada Cantàbrica, serralada Ibèrica i Sierra Morena, serralades que l’encerclen, i alhora fracturaren el massís aixecant al centre el sistema Central i els monts de Toledo i el feren bascular vers l’W El sistema Central divideix l’altiplà…
serralada Cantàbrica
Serralada
Massís muntanyós que es dreça al N de la península Ibèrica entre la Cantàbrica i la Submeseta Nord de Castella.
És limitada a l’W pel massís Galaic, i arriba per l’E fins al País Basc vall del riu Mena Geològicament es pot dividir en dos sectors ben diferenciats el paleozoic , d’estructura complicada amb tectònica herciniana, que presenta afloraments harmònicament incurvats formant una forta convexitat cap a l’W per donar lloc a l’anomenat arc astúric , al centre del qual hi ha la conca carbonífera asturiana i el sector mesozoic , aproximadament a l’E del meridià de San Vicente de la Barquera, amb plecs laxos d’estil juràssic produïts per l’orogènia alpina, responsable també de grans…
Lleó
Regió històrica de la península Ibèrica, que constitueix l’extrem occidental de la Meseta septentrional.
Formada per les províncies de Lleó, Zamora, Salamanca, Valladolid i Palència, de l’actual comunitat autònoma de Castella i Lleó A la major part de la regió apareixen els materials paleozoics del sòcol, bé que a l’E aquest resta sota dipòsits argilosos, modelats en suaus ondulacions El conjunt presenta un paisatge monòton, dominat per relleus residuals, en el qual alternen páramos pobres amb rics camps Els relleus principals, a part el vorell muntanyós de la Meseta, són les muntanyes de Lleó, al N, en les quals l’Esla i els seus afluents han obert llurs valls, i els Arribes del Duero, blocs…
el Segura
El riu Segura prop d’Oriola
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del SE de la península Ibèrica, que desguassa directament a la Mediterrània.
Neix a Fuente Segura Jaén, a uns 1 700 m alt, a la Sierra de Segura, prop de Pontones, i arriba a Guardamar Baix Vinalopó, l’extrem meridional del territori de llengua catalana, després de travessar l’antic regne de Múrcia i la comarca valenciana del Baix Segura Té 341 km de llargada, una conca de 16 079 km 2 i uns 30 m 3 /s de cabal mitjà, que no arriben pas tots a Guardamar, absorbits en part per al regatge Constitueix el principal collector de la zona més àrida de la península Ibèrica com ho mostra la seva migrada abundància, de només 1,8 l/s/km 2 La seva capçalera, molt muntanyosa, pot…
Cadis
Plaça de la Constitució de Cadis
© Fototeca.cat
Municipi
Ciutat i capital de la província homònima, a la comunitat autonòma d’Andalusia, situada en una petita península que tanca pel sud la badia de Cadis.
El seu desenvolupament més enllà de les muralles data del principi del segle XX, i s’estén al llarg de l’istme sorrenc que uneix l’antiga illa de León a terra ferma Les seves activitats han estat lligades al determinant marítim indústria naval centre de construcció naval i pesquera 63000 tones de peix anuals Pel port exportador vinícola passen línies cap a les Canàries, l’Amèrica del Sud i l’Àfrica occidental Hi ha port franc, i té relacions comercials internacionals Centre d’ensenyament superior Universidad de Cádiz, fundada el 1980 L’aspecte actual de Cadis és el resultat de la seva intensa…