Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Valdepeñas
Municipi
Municipi de Castella-la Manxa, a la província de Ciudad Real.
Centre agrícola i comercial de la Manxa, prop del riu Jabalón, es destaca sobretot pel conreu de vinyes i les indústries vinícoles i d’alcohol És també un nus de carreteres
Bergara
Municipi
Municipi de la regió de Guipúscoa, País Basc, a la vall del riu Deba.
És un centre industrial indústria tèxtil i metallúrgica, maquinària, productes alimentaris, serreries afavorit per la seva situació en un nus de comunicacions ferrocarril, carreteres Seu del Reial Seminari Patriòtic Basc, fundat el 1796 i installat des del 1799 a l’antic collegi dels jesuïtes
Las Hurdes
Comarca d’Extremadura, al N de Càceres, que s’estén per la capçalera del riu Alagón, al vessant nord-oriental de la serra de Gata.
Formada per un conjunt de serres de la Corredera i de l’Horno, entre altres i valls, és una àrea molt pobra i aïllada La construcció, els últims anys, de carreteres i la repoblació forestal de què ha estat objecte n'han millorat en part la situació
Ciudad Rodrigo
Municipi
Municipi de la província de Salamanca, Castella i Lleó, vora el riu Águeda, afluent del Duero.
Centre d’àrea comercial i de transaccions agrícoles i ramaderes Encreuament de carreteres Les primeres notícies documentades de Ciudad Rodrigo daten del s XII, quan fou repoblada pel comte Rodrigo Fernández El 1706 fou presa pels anglesos Durant la guerra contra Napoleó fou conquerida 1810 pel francès Ney i reconquerida 1812 per Wellington Arquitectònicament, cal destacar-ne la catedral, romànica, de tres naus, creuer a penes sortit i tres absis, inspirada en la de Zamora el seu cor fou esculpit per Rodrigo Alemán al s XVI, l’alcàsser d’Enric II iniciat el 1372, el palau dels…
Antequera

Vista de l’Alcazaba d’Antequera
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Municipi
Municipi de la província de Màlaga, Andalusia, a la depressió intrabètica.
Situada a la comarca andalusa de Campos de Antequera, el regadiu aprofita les aigües del Guadalhorce i els seus afluents i dóna lloc a l’abundant i variada producció hortícola de la Vega de Antequera És un centre d’àrea comercial i mercat agrícola cereals, oli, vi, bleda-rave, fruita, hortalisses predominça l’economia latifundista, i té indústries derivades de l’agricultura refineries d’oli, sucreres, farineres, cellers La ciutat és un encreuament natural dels camins que enllacen la costa mediterrània amb la Meseta travessant la vall del Guadalquivir carreteres,…
Ciudad Real
Municipi
Ciutat i capital de la província homònima, a la comunitat de Castella-la Manxa, a l’extrem sud-occidental de la Manxa.
La ciutat, de forma circular, presenta una estructura radial, de superfície molt extensa, amb carrers rectilinis i edificis baixos És el mercat del Campo de Calatrava i el centre comercial de la producció agrària de La Mancha vinícola i olivarera La indústria deriva de l’agricultura oli, farina Nus de comunicacions ferrocarril i carreteres Fou fundada el 1255 per Alfons X de Castella, amb el nom de Villa Real La seva situació al bell mig de la senyoria de l’orde de Calatrava fou motiu d’una lluita permanent amb aquest orde, la qual cosa produí fins i tot la destrucció de Ciudad Real el 1477…
Guipúscoa
Província
Regió del País Basc que, administrativament, constitueix una província.
La capital és Sant Sebastià Limita al N amb el golf de Biscaia, a l’W amb Biscaia, al S amb Àlaba i a l’E amb Navarra i el País Basc de l’Estat francès A la regió litoral les muntanyes arriben fins a la mar Les ries són poc profundes Deba, Orio, Pasaia, excepte la del Bidasoa, que fa de frontera amb l’Estat francès A la regió central hi ha una xarxa de rius a la vora dels quals se situen els principals centres industrials La regió sud és la més muntanyosa i amb els cims més elevats Aizgorri, 1544 m El clima és atlàntic amb oscillacions de temperatura no gaire fortes i amb pluja abundant…
Burgos
Façana gòtica de la catedral de la ciutat de Burgos, edificada entre els segles XIII-XV
© C.I.C - Moià
Municipi
Ciutat i capital de la província homònima, a la comunitat de Castella i Lleó, situada a la vora del riu Arlanzón.
La geografia Té un clima extrem d’hiverns freds i llargs i estius calorosos, i una pluviositat a la ratlla dels 560 mm l’any És un nucli industrial indústria química, alimentària, tèxtil, fabricació de paper, administratiu, comercial i turístic S'hi distingeixen dos grans sectors la ciutat vella, entre el castell i el riu, i els barris nous, situats al sud i a l’est de la ciutat És un nus ferroviari i de carreteres i un centre d’àrea comercial Seu de l’Audiencia Territorial, de regió militar i d’arquebisbat Art i cultura La catedral, començada el 1221, fou completada al segle XV…
Madrid
La Puerta del Sol
© Fototeca.cat
Municipi
Capital de l’Estat espanyol i de la comunitat autònoma homònima.
La geografia Situada en un ample altiplà àrid, al centre de la comunitat autònoma de Madrid, a la zona de contacte —assenyalat pel curs del Manzanares, que travessa la ciutat per l’W— dels alluvions quaternaris procedents dels vessants meridionals de la serra de Guadarrama, amb un ample sector de sorres, argiles i margues miocèniques Els moviments econòmics i els condicionants de tipus polític han orientat la dinàmica geogràfica i, per tant, l’estructura urbana de la capital El 1546 Madrid tenia uns 30000 h, i el 1625 havia doblat aquesta xifra El cens del 1860 indica 300000 h, i ja poc abans…
Espanya

Estat
Estat de la península Ibèrica, a l’extrem SW del continent europeu, limitat al N per la mar Cantàbrica i els Pirineus, els quals fan frontera amb Andorra i França, a l’E per la mar Mediterrània, al S per la mar Mediterrània i l’oceà Atlàntic, i a l’W per Portugal i l’oceà Atlàntic. Comprèn els enclavaments africans de Ceuta i Melilla i els arxipèlags de les Balears a la mar Mediterrània i de les Canàries a l’oceà Atlàntic, davant de la costa marroquina; la capital és Madrid.
La geografia física El relleu i la geologia El relleu s’articula al voltant d’una gran unitat central, la Meseta, d’elevada altitud mitjana 650 m, encara que el sector septentrional és lleugerament més alt que el meridional La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos serralada Cantàbrica al N, serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes més baixes a la frontera N amb Portugal La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s’estén des de la serralada Ibèrica a Portugal La part meridional de la Meseta baixa suaument vers…