Resultats de la cerca

Convertida en colònia per Juli Cèsar l’any 45 aC, fou una de les ciutats romanitzades més importants de la part central de la vall de l’Ebre

Neix a la serralada Ibèrica, entre la “muela” de San Juan Aragó i el “cerro” de San Felipe Castella-la Manxa, i segueix la direcció NW fins que passa de la serralada Ibèrica a la Meseta Hispànica, que drena al S de la Cordillera Central, que separa la conca de la del Duero Douro, i al N dels Montes de Toledo, que la separen de la conca del Guadiana Travessa Castella-la Manxa regant les hortes i ciutats de Toledo i Talavera de la Reina, la comunitat autònoma de Madrid regant Aranjuez i Extremadura, fins que, passat el pont d’Alcántara, separa la Beira Baixa N d’Extremadura i l’…

Mercat agrícola i de bestiar Indústries tèxtils, sucreres i metallúrgiques Nus ferroviari Fou fundada pels romans, el 25 aC, amb veterans de les guerres càntabres, amb el nom d' Emerita Augusta i amb categoria de colònia Fou capital de la província de Lusitània i esdevingué una de les ciutats més grans de la península Ibèrica Mantingué la seva importància durant l’època visigòtica i perdé la categoria de centre urbà destacat amb la invasió islàmica Del seu paper urbà antic conserva un notable conjunt de monuments romans S'hi destaquen el teatre el més ben conservat de la…

La ciutat, de forma circular, presenta una estructura radial, de superfície molt extensa, amb carrers rectilinis i edificis baixos És el mercat del Campo de Calatrava i el centre comercial de la producció agrària de La Mancha vinícola i olivarera La indústria deriva de l’agricultura oli, farina Nus de comunicacions ferrocarril i carreteres Fou fundada el 1255 per Alfons X de Castella, amb el nom de Villa Real La seva situació al bell mig de la senyoria de l’orde de Calatrava fou motiu d’una lluita permanent amb aquest orde, la qual cosa produí fins i tot la destrucció de Ciudad Real el 1477…

El límit nord seguia la riba esquerra del riu Anas Guadiana l’est anava en línia gairebé recta d' Ossigi Menjíbar a Urci golf d’Almeria, de manera que restaven, dins la Bètica, Illiberri Granada, i fora, Castulo Cazlona i Acci Guadix El límit oest era el Guadiana Fou establerta en temps d’August, l’any 27 aC, sobre la base de l’antiga província Ulterior , i es mantingué estable durant tot l’Imperi, fora d’una rectificació petita del límit est, que arribà fins prop d' Eliocroca Llorca Continuà en època visigòtica, i aleshores el seu equivalent eclesiàstic fou l’arquebisbat d' Hispalis Sevilla…

El creixement demogràfic ha estat molt lent al s XX 12 626 h el 1900, la població no es duplicà fins el 1960 Tradicionalment ha estat un centre de caràcter administratiu i agrari amb industrialització molt feble, motiu pel qual el desenvolupament urbà és lent La indústria és bàsicament alimentària farina, oli i mecànica maquinària agrícola Entre els seus monuments destaquen, d’època romànica, el monestir de San Pedro el Viejo s XI-XIII, amb notables timpans escultòrics La catedral, gòtica d’inspiració autòctona, fou començada el 1274 per iniciativa de Jaume I el Conqueridor, i fou acabada…

Agricultura cereals i indústries derivades, teixits de cotó, fabricació de vehicles industrials Centre d’àrea comercial Part de la Lusitània romana, Àvila fou ocupada alternativament, després de la invasió sarraïna s VIII, pels cristians i pels musulmans Reconquerida definitivament per Alfons VI de Castella-Lleó el 1088, fou repoblada per Ramon de Borgonya amb gent vinguda de Covaleda i de Lara i d’altres llocs de Castella esdevingué centre d’atracció de la comarca i fou visitada freqüentment per àrabs i jueus Al començament del s XIV, hi vivien barrejats els avilesos de les tres religions…

Situada al vessant septentrional de la serra de Guadarrama, tingué, com la major part de les ciutats castellanes, un origen militar pel seu emplaçament defensiu a les vores de l’Eresma Les seves funcions bàsiques són les administratives, comercials i militars per a aquestes últimes compta amb l’Academia General de Artillería i l’Archivo General Militar Hi ha algunes petites indústries metallúrgiques i químiquesHabitada pels vacceus, durant el domini romà depengué jurídicament de Clunia Ocupada pels àrabs s VIII, hom els n'expulsà arran de la reconquesta de Toledo 1085 Des del s…

Formada per les províncies de Lleó, Zamora, Salamanca, Valladolid i Palència, de l’actual comunitat autònoma de Castella i Lleó A la major part de la regió apareixen els materials paleozoics del sòcol, bé que a l’E aquest resta sota dipòsits argilosos, modelats en suaus ondulacions El conjunt presenta un paisatge monòton, dominat per relleus residuals, en el qual alternen páramos pobres amb rics camps Els relleus principals, a part el vorell muntanyós de la Meseta, són les muntanyes de Lleó, al N, en les quals l’Esla i els seus afluents han obert llurs valls, i els Arribes del Duero, blocs…

La capital és Vitòria El relleu i l’economia En conjunt, una tercera part de la regió és muntanyosa les parts central i oriental presenten l’aspecte d’una gran superfície plana Al N, la partió d’aigües entre el vessant cantàbric i l’ibèric serres Salvada, Peña de Gorbea, Elguea i la d’Aizgorri és aprofitada per a la construcció de pantans Ordunte, Urúnaga, Ullivarri Al NW, la comarca de Laudio i d’Amurrio, travessada pel Nerbion, entra cap a la zona atlàntica de Biscaia La conca de Vitòria, depressió de fons pla, de 500 m d’altitud mitjana, regada pel riu Zadorra i els seus afluents, amb…