Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Santa María de Naranco

L’església de Santa Maria de Naranco
© Laura Martínez Ajona
Construcció del segle IX, originàriament pavelló de Ramir I d’Astúries, situada als afores d’Oviedo.
Rectangular i d’una sola nau, amb contraforts a l’exterior, té dos pisos, l’inferior de poca alçada, ambdós amb un cos central amb volta de canó, reforçada amb arcs fajones El superior, que acaba amb dos miradors, té arcs cecs amb decoració de soga a les columnes Obra clau de l’art asturià, esvelta i ben proporcionada, és d’una gran originalitat, malgrat les influències visigòtiques, carolíngies i orientals
regne d’Astúries
Història
Regne constituït per grups de fugitius que, arran de la destrucció de la monarquia visigòtica per la invasió musulmana de la península Ibèrica, es refugiaren a Astúries.
Aglutinador dels refugiats i naturals contra el domini musulmà fou Pelagi, probablement un noble got, enfrontat amb el governador musulmà de Gijón, Munusa Perseguit, es refugià a les muntanyes i fou reconegut cabdill o príncep 718 Una expedició contra ell fou finalment derrotada a Covadonga ~722 Pelagi mort el 737 pogué mantenir la independència del primer nucli de la Reconquesta hispana S'establí a Cangas de Onís i fou cap d’una dinastia, bé que electiva, vinculada a la seva família Alfons I 739-757 consolidà el regne astur i inicià la seva expansió Incorporà part de Galícia, la Liébana, la…
la Corunya
Ajuntament de la Corunya
© M. Pujol i R. Poyato
Municipi
Ciutat i capital de la província homònima, a la comunitat autònoma de Galícia.
És a la vora de la ria de la Corunya, a la península de Torre de Hércules, on se situà el nucli primitiu de la població Des de mitjan segle XIX la ciutat s’eixamplà per l’istme d’Orzán entorn de la platja de Riazor i de la costa de la badia on hi ha el port, formant el barri de Pescadería Al començament del segle XX tenia 43 971 h i experimentà un ràpid creixement fins el 1960 Això s’explica pel paper capdavanter que té la ciutat en el conjunt de Galícia constitueix un gran centre d’immigració, moltes vegades de primer pas cap a l’emigració internacional La competència d’uns altres nuclis…
Sobrarb
Comarca d’Aragó, a migjorn de les occitanes de Comenge i Bigorra, a llevant de les aragoneses de l’Alt Aragó i el Somontano d’Osca, al nord de Somontano de Barbastre i comarca de Graus, i a ponent de la Ribagorça.
Ocupa uns 2775 km 2 , que coincideixen amb la conca alta del Cinca i la mitjana de l’Éssera, amb el partit judicial de Boltanya i amb la part pirinenca no catalana del bisbat de Barbastre És la meitat més feréstega i tancada dels Pirineus aragonesos, on es troben representades les distintes unitats estructurals, distribuïdes en faixes latitudinals El Pirineu axial, que s’estén del massís de Posets 3367 m, compartit amb l’Alta Ribagorça, al de Vinhamala 3303 m, al límit amb Bigorra, amb petites valls com la de Pineta, capçalera del Cinca, i la de Gistau, que ho és del seu afluent el Cinqueta…
Galícia

Comunitat autònoma
País del NW de la península Ibèrica, que constitueix una comunitat autònoma de l’Estat espanyol i que limita a l’W amb l’oceà Atlàntic, al N amb la mar Cantàbrica, a l’E amb Astúries i Castella i Lleó i al S amb Portugal; administrativament, comprèn les províncies de la Corunya, Lugo, Ourense i Pontevedra; la capital és Santiago de Compostel·la.
Administrativament, comprèn les províncies de la Corunya, Lugo, Ourense i Pontevedra La capital és Santiago de Compostella La geografia física El relleu i la geografia Galícia és un país molt vell Les roques metamòrfiques es dipositaren a les mars del Precambrià i hom els calcula mil milions d’anys, i als gneis de l’anomenat Complex Antic anteriors a l’orogènia herciniana, més de 500 milions d’anys Els moviments hercinians metamorfosaren les antigues formacions paleozoiques, i els granits hercinians consolidaren les primeres estructures i els donaren rigidesa i, així, crearen, definitivament…
Espanya

Estat
Estat de la península Ibèrica, a l’extrem SW del continent europeu, limitat al N per la mar Cantàbrica i els Pirineus, els quals fan frontera amb Andorra i França, a l’E per la mar Mediterrània, al S per la mar Mediterrània i l’oceà Atlàntic, i a l’W per Portugal i l’oceà Atlàntic. Comprèn els enclavaments africans de Ceuta i Melilla i els arxipèlags de les Balears a la mar Mediterrània i de les Canàries a l’oceà Atlàntic, davant de la costa marroquina; la capital és Madrid.
La geografia física El relleu i la geologia El relleu s’articula al voltant d’una gran unitat central, la Meseta, d’elevada altitud mitjana 650 m, encara que el sector septentrional és lleugerament més alt que el meridional La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos serralada Cantàbrica al N, serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes més baixes a la frontera N amb Portugal La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s’estén des de la serralada Ibèrica a Portugal La part meridional…