Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Amorebieta-Etxano
Municipi
Municipi de la regió de Biscaia, País Basc, vora el riu Ibaizabal.
El municipi fou creat l’any 1951 per la fusió dels d’Amorebieta i d’Etxano Centre agrícola productes d’horta i industrial metallúrgia lleugera
Cerdedo-Cotobade
Municipi
Municipi de la província de Pontevedra, Galícia.
Fou creat l’any 2016 per la fusió dels antics municipis de Cerdedo i de Cotobade Té una economia basada en l’agricultura i la ramaderia
Oza-Cesuras
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, a la comarca de Betanzos.
Fou creat l’any 2013 per la fusió dels antics municipis d’Oza dos Ríos i de Cesuras Té una economia basada en l’agricultura i la ramaderia
Burela
Municipi
Municipi de la província de Lugo, Galícia, situat al sector costaner de la província.
Té un important port i una gran flota pesquera, que han generat una destacada indústria conservera Ambdues activitats són la base de la seva economia El municipi fou creat el 1994, any en què se segregà del municipi de Cervo
Minas de Riotinto
Municipi
Municipi d’Andalusia, a la província de Huelva, a la capçalera del riu Tinto.
Rep el nom de les mines de pirites de ferro i coure excavades generalment a cel obert i conegudes des del 800 aC, foren explotades pels romans concedides modernament a suecs i anglesos, al s XIX eren les primeres productores mundials de coure i el 1954 foren adquirides per la banca espanyola a llur entorn ha estat creat un complex metallúrgic i químic
Torres del Bisbe
Poble
Poble de l’antic municipi de Torres del Bisbe i Jusseu (Ribagorça), actualment annexat al municipi aragonès de Graus.
És situat a la dreta del barranc de la Ribera L’església parroquial és dedicada a santa Maria El lloc pertangué a la jurisdicció del monestir de Sant Victorià d’Assan amb el nom de Torres de l’Abat de Sant Victorià i el 1571 fou incorporat a la del bisbat de Barbastre, creat aleshores, i rebé el nom actual
parc nacional de La Montaña de Covadonga

Vista del llac d’Enol, al sector de Covadonga del parc nacional dels Picos d’Europa
© Jaume Ferrández
Espai natural
Parc nacional creat el 1918 per protegir el sector occidental dels Picos de Europa.
Inicialment protegia una àrea de 16925 ha pròxima al santuari de Covadonga Fou el primer espai protegit de l’Estat espanyol L’ampliació de la protecció a la resta del massís dels Picos de Europa, el 1995, feu canviar el nom pel de parc nacional dels Picos de Europa La nova superfície protegida és de 67455 ha, que corresponen a onze termes municipals i tres províncies Astúries 27355 ha, Cantàbria 15381 ha i Lleó 24719 ha El 2003 fou declarat per la UNESCO reserva de la biosfera
San Millán de la Cogolla

Claustre del monestir de Yuso (San Millán de la Cogolla)
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de La Rioja, a la vall del Cárdenas.
En un vessant d’un turó proper hi ha el monestir de Suso, primitiva laura fundada per sant Emilià segle VI que esdevingué monestir benedictí, creat el 931 per Sanç II de Pamplona Conserva una església mossàrab segle X, refeta i ampliada el 1030 després del saqueig d’Almansor, que consta de dues naus paralleles separades per arcs de ferradura, amb voltes nervades a les dues capelles absidals Hi ha el sepulcre de sant Emilià segle XII Al costat de la vila, al final de la vall, hi ha el monestir de Yuso segle XVI, dedicat també a sant Emilià, amb una església de tres naus i creuer,…
la Cartaginense
Província
Província romana amb capital a Cartago Nova o Cartago Espartària (Cartagena).
Comprenia la costa mediterrània de la península Ibèrica des de Sagunt, al nord on limitava amb la Tarraconense, fins al golf d’Almeria, al sud on limitava amb la Bètica, i incloïa, a l’interior, l’antic territori dels oretans fins al límit amb Lusitània, el dels carpetans fins al límit amb Gallècia i part del dels celtibers compartit amb la Tarraconense, a més fins el 385 de les Balears Fou establerta en temps de Dioclecià, el 297 o el 305 dC, damunt el convent jurídic de Cartago Nova, creat per August el 27 aC, amb l’addició de València, Sagunt, Sogorb i altres poblacions de l’…
taifa de Sevilla
Història
Regne musulmà independent creat a Sevilla per la família dels Banū ‘Abbād abbadita) com a conseqüència de l’esfondrament del califat de Còrdova (1023).
Sota al-Mu'taḍid s’annexà les taifes de Carmona Banū Birzal , Sives, Mèrtola, etc, fins a l’Algarve, i, sota Muhammad al-Mu'tamid, s’annexà la taifa de Toledo i Còrdova 1078 Desaparegué per l’ocupació del soldà almoràvit del Marroc Yūsuf ibn Tāšfīn 1090