Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Huelva
Façana de l’església de la Merced a la ciutat de Huelva (segle XVIII)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Andalusia, capital de la província homònima.
És situada a la riba esquerra de l'Odiel, vora l'estuari que forma aquest riu juntament amb el Tinto L'explotació intensiva de les mines de coure i de pirita de Riotinto i Tharsis i altres centres miners, ultra provocar una obligada adequació del port, n'ha originat el creixement urbà i el desenvolupament industrial En el decurs del segle la població es quintuplicà, i només entre el 1960 i el 1970 augmentà el 35% 74823 h el 1960 Les seves funcions van estretament unides a les funcions portuàries com a port comercial i port pesquer El volum del moviment portuari situa Huelva com a primer port…
Santiago de Compostel·la
La plaça de l’Obradoiro, a Santiago de Compostel·la
© Fototeca.cat
Municipi
Capital de la comunitat autònoma de Galícia, situada a la província de la Corunya.
És situada a l’interfluvi entre el Tambre i l’Ulla, a la regió prelitoral de trànsit entre les ries i la vall del Miño Després de segles de decadència el 1920 era la sisena ciutat de Galícia, amb 25870 h, es refeu com a tercer nucli comercial del país després de la Corunya i Vigo gràcies als pelegrinatges dels anys sants i a la seva situació a l’eix econòmic que formen aquestes ciutats, i equidistant també d’Ourense i Lugo L’economia es basa en el sector de serveis, gràcies a la seva condició de centre turístic i universitari Ferrocarrils a Pontevedra-Vigo i la Corunya-Ourense-…
Cadis
Plaça de la Constitució de Cadis
© Fototeca.cat
Municipi
Ciutat i capital de la província homònima, a la comunitat autonòma d’Andalusia, situada en una petita península que tanca pel sud la badia de Cadis.
El seu desenvolupament més enllà de les muralles data del principi del segle XX, i s’estén al llarg de l’istme sorrenc que uneix l’antiga illa de León a terra ferma Les seves activitats han estat lligades al determinant marítim indústria naval centre de construcció naval i pesquera 63000 tones de peix anuals Pel port exportador vinícola passen línies cap a les Canàries, l’Amèrica del Sud i l’Àfrica occidental Hi ha port franc, i té relacions comercials internacionals Centre d’ensenyament superior Universidad de Cádiz, fundada el 1980 L’aspecte actual de Cadis és el resultat de la seva intensa…
Sevilla

La plaça d’Espanya
(CC0 1.0)
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, capital de la comunitat autònoma andalusa.
La geografia Situada a la vall baixa del Guadalquivir, que la delimita al NW i al S en un ampli meandre, a 10 m d’altitud, és una ciutat d’estuari i port fluvial on arriben les marees i és el terme de la navegació fluvial Aquesta situació privilegiada la convertí en un port important ja en època romana i musulmana evacuava tota la producció agrària de la conca del Guadalquivir i l’explotació minera de Sierra Morena i li procurà la màxima esplendor entre el 1503 i el 1717 amb el monopoli del comerç americà el 1588 era la primera ciutat peninsular, amb 150000 h Amb la canalització del…
Canàries

Comunitat autònoma
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Atlàntic, situat davant les costes nord-occidentals africanes, que constitueix una comunitat autònoma de l’Estat espanyol; és format per vuit illes: a l'E, Lanzarote i Fuerteventura, les més grans i, de dimensió menor, La Graciosa; al centre, Gran Canària i Tenerife, les més grans; i Gomera, Hierro i La Palma, més petites, a l’W. Administrativament, és dividida entre les províncies de Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas. La capitalitat és compartida entre Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canària.
La geografia física L’arxipèlag és emplaçat en una regió volcànica caracteritzada per la seva inestabilitat Les illes s’han format a través d’una sèrie complexa d’erupcions, que han seguit un esquema general amb tres fases una de primera donà origen a un gruixut mantell de roques bàsiques basalts, diabases que recolza sobre un sòcol cristallí una segona fase, de roques àcides fonolites, cobrí en part, posteriorment, els materials bàsics finalment, una tercera fase —iniciada en el Pliocè i continuada fins avui— donà de nou origen a formacions basàltiques Les formes de relleu responen a aquesta…
Castella
Claustre romànic de San Juan de Duero, Sòria (segle XIII)
© Fototeca.cat
País de l’Europa mediterrània, al centre de la península Ibèrica.
El primer nucli territorial amb característiques diferencials llengua, condicionaments polítics al qual fou aplicat el nom actual, ja al segle VIII pels autors àrabs i que es generalitzà a partir del segle IX entre els cristians, es reduïa a la Vardúlia o capçalera de l’Ebre Al segle XI, amb la primera unió amb Lleó, ja s’identificaren quatre dialectes corresponents a la Montaña la Vardúlia inicial i la meitat oriental de Santander, Burgos, La Rioja i Extremadura Al segle XIII, en incorporar-se definitivament el regne de Lleó, el concepte territorial de Castella començà a desplaçar-se cap al…
Aragó

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma de l’Estat espanyol, situada a la zona mitjana de la vall de l’Ebre, entre els Pirineus i la Serralada Ibèrica; comprèn les províncies d’Osca, Saragossa i Terol; la capital és Saragossa.
La geografia física El relleu i la geologia Hom pot distingir-hi tres unitats fisiogràfiques els Pirineus, la Depressió Ibèrica i el Sistema Ibèric Els Pirineus aragonesos corresponen als Pirineus centrals llur característica és la importància del sector axial i, per tant, aquest és representat per una estreta franja de materials paleozoics de formes abruptes i roques metamòrfiques Aquí es troben les màximes altures el Balaitús o Pico del Moro 3151 m, Vinhamala 3303 m, mont Perdut 3355 m Una depressió longitudinal, en la qual es forma la cubeta de Jaca i continua per la canal de Berdún,…