Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
taifa d’Albarrasí
Història
Petit regne de taifa constituït al segle XI al voltant de la ciutat d’Albarrasí, al S de Terol, a l’W de Xèrica i de Sogorb i al N de la taifa d’Alpont; la capital quedava a l’extrem SW de la taifa.
Al final del segle X dominava la regió la família berber dels Banū Razīn, que li donaren el nom La taifa es formà amb Huḏayl ibn Halaf ibn Razīn 1012-45 El Cid la feu tributària ~1069 en lluita amb ‘Abd al-Malik ibn Huḏayl 1043-1103, que, però, més tard li infligí una derrota i en quedà ferit Això no obstant, el seu fill Yaḥyā, el 1104 fou deposat pels almoràvits que dominaven València La ràpida decadència almoràvit davant els almohades feu que, tot i la subjecció, Albarrasí continués mantenint una certa personalitat política A la segona meitat del segle XII depenia encara d’Ibn…
Alhambra
El conjunt monumental de l’Alhambra de Granada, aixecat pels reis nazarís per a llur residència
© Arxiu Fototeca.cat
Conjunt monumental situat al costat de Granada, però independent de la ciutat, la qual dominava, aixecat pels reis nassarites per a llur residència.
Gairebé tot el que se n'ha conservat correspon als regnats de Yūsuf I 1333-53 i del seu fill Muḥammad V 1353-91 El seu recinte fortificat té forma allargada i comprèn tres parts l’alcassaba militar, a la punta de ponent el palau, al centre, i la població, per a residència de cortesans, funcionaris i artesans, que ocupava la major part del costat de llevant La principal de les portes d’accés és la de la justícia, i el sector de més interès artístic correspon al palau, que és constituït per tres parts independents, cadascuna d’elles distribuïda entorn d’un pati la del Mexuar, per a l’…
Cantavella

Aspecte de l’església de San Miguel (Cantavella, Terol)
© C.I.C - Moià
Municipi
Municipi d’Aragó, a la província de Terol.
Situat a 1299 m, a l’oest del riu de les Truites, és el límit històric dels regnes de València i d’Aragó, al centre de la regió muntanyosa anomenada les Batllies de Cantavella Només l’agricultura cereals i la ramaderia oví, que hiverna a Tortosa, resten com a fonts de riquesa, desapareguda la tradicional indústria adobera Fou conquerida per Alfons I de Catalunya-Aragó el 1170 i donada el 1195 als templers, que fortificaren l’antic castell de Cantavella , a la dreta de la rambla de Cantavella, el qual dominava el camí de Morella a Terol Durant la primera guerra Carlina es palesà novament la…
Toledo

Vista de la ciutat de Toledo sobre un batòlit envoltat pel riu Tajo
© CIC-Moià
Municipi
Ciutat de la comunitat de Castella-la Manxa, capital de la província homònima.
Bastida damunt un batòlit granític fendit pel riu Tajo, que la mig encercla i s’hi encaixa epigènicament, la situació estratègica controlant la ruta E-W del Tajo, explica el seu paper de capital fins el 1563 La manca d’indústria i l’absorció comercial per part de Madrid expliquen que els 37000 h que li són atribuïts durant el califat de Còrdova no hagin estat superats fins el 1950 40243 h La seva artesania, de gran prestigi or de Toledo —avui en part fabricat a Menorca—, armes blanques, ha cedit la importància davant les noves indústries pol de descongestió de Madrid i, sobretot, davant el…
Biscaia
Bilbao, capital de Biscaia, a la vora del Nerbion
© Fototeca.cat
Província
Regió del País Basc que coincideix amb la província homònima i que comprèn, a més d’una zona compacta sobre la mar Cantàbrica, l’enclavament d’Urduña, entre Àlaba i Castella.
La capital és Bilbao És de relleu muntanyós, amb plecs simples i regulars d’estil juràssic, amb orientació NW-SE o WNW-ESE, pròpia del País Basc L’eix de la regió és l’anticlinal de Bilbao, que s’estén des d’Elorrio fins a Galdames i segueix el sinclinal de Biscaia, amb dos feixos de plecs estrets de vergència contrària oest i est que enquadren una depressió la “Busturia” El sinclinal de Biscaia s’acaba entre Algorta i Plentzia, i en l’últim tram s’hi ha installat la ria de Bilbao Damunt la mar s’acaben els anticlinals projectant sortints i caps a la costa, com el cap Matxitxako El relleu és…
Andalusia

Comunitat autònoma
Regió meridional de la península Ibèrica, que constitueix una comunitat autònoma de l’Estat espanyol; comprèn les províncies d’Almeria, Cadis, Còrdova, Granada, Huelva, Jaén, Màlaga i Sevilla; la capital és Sevilla.
La geografia física El relleu Andalusia és una de les regions exteriors a la Meseta només al nord penetra en el seu sòcol hercinià, l’extrem meridional del qual li pertany Resulta, així, un típic relleu mediterrani, d’extrema varietat pel seu origen alpí, per la seva estructura i per la seva morfologia De N a S hom hi distingeix tres unitats de relleu Sierra Morena, la depressió Bètica i les serralades Bètiques Tot el conjunt guanya gradualment altitud d’W a E i de N a S, i assoleix la màxima altitud a l’extrem SE, a Sierra Nevada Tal disposició, que crea una mena de muralla muntanyosa cap a…
Aragó

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma de l’Estat espanyol, situada a la zona mitjana de la vall de l’Ebre, entre els Pirineus i la Serralada Ibèrica; comprèn les províncies d’Osca, Saragossa i Terol; la capital és Saragossa.
La geografia física El relleu i la geologia Hom pot distingir-hi tres unitats fisiogràfiques els Pirineus, la Depressió Ibèrica i el Sistema Ibèric Els Pirineus aragonesos corresponen als Pirineus centrals llur característica és la importància del sector axial i, per tant, aquest és representat per una estreta franja de materials paleozoics de formes abruptes i roques metamòrfiques Aquí es troben les màximes altures el Balaitús o Pico del Moro 3151 m, Vinhamala 3303 m, mont Perdut 3355 m Una depressió longitudinal, en la qual es forma la cubeta de Jaca i continua per la canal de Berdún,…
Espanya

Estat
Estat de la península Ibèrica, a l’extrem SW del continent europeu, limitat al N per la mar Cantàbrica i els Pirineus, els quals fan frontera amb Andorra i França, a l’E per la mar Mediterrània, al S per la mar Mediterrània i l’oceà Atlàntic, i a l’W per Portugal i l’oceà Atlàntic. Comprèn els enclavaments africans de Ceuta i Melilla i els arxipèlags de les Balears a la mar Mediterrània i de les Canàries a l’oceà Atlàntic, davant de la costa marroquina; la capital és Madrid.
La geografia física El relleu i la geologia El relleu s’articula al voltant d’una gran unitat central, la Meseta, d’elevada altitud mitjana 650 m, encara que el sector septentrional és lleugerament més alt que el meridional La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos serralada Cantàbrica al N, serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes més baixes a la frontera N amb Portugal La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s’estén des de la serralada Ibèrica a Portugal La part meridional de la Meseta baixa suaument vers…