Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Comillas
Edifici del que fou la universitat i el centre superior d’estudis eclesiàstics, creats el 1904 pel papa Lleó XIII, i que posteriorment van ésser traslladats a Madrid
© M. Pujol i R. Poyato
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Cantàbria, situat a ponent de Santillana del Mar, vora la Cantàbrica.
Estació balneària És la seu originària de la Universitat Pontifícia de Comillas, centre superior d’estudis eclesiàstics filosofia, teologia i dret canònic, fundat el 1892 universitat des del 1904 fins al 1967 sota el patrocini de Claudio López y Bru, marquès de Comillas, i dirigit pels jesuïtes Les facultats de dret canònic i de teologia foren traslladades 1960 i 1967 a Madrid
Deusto
Vista del Nerbion i de la universitat de Deusto
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Bilbao, Biscaia, País Basc, el municipi del qual fou agregat a la capital el 1930.
Assentat a la dreta del Nerbion, és seu d’una universitat, fundada el 1866 pels jesuïtes, la qual té facultats de filosofia i lletres, dret, ciències polítiques i econòmiques, teologia i informàtica
Briganci
Ciutat
Ciutat dels àrtabres, localitzada a l’actual la Corunya (o potser a l’actual Betanzos).
Fou conquerida per Juli Cèsar 61 aC Sota Vespasià adquirí el dret llatí i passà a denominar-se Flavium Brigantium De la ciutat romana resta el famós far —l’actual Torre d’Hèrcules— bastit, potser a l’època de Trajà, per l’arquitecte lusità Gai Servi Lup
Rincón de Soto
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de La Rioja, situat al S de Calahorra, al marge dret del riu Ebre.
Hi predomina l’agricultura de regadiu També hi ha ramaderia i certa indústria conservera
Pedro Muñoz
Municipi
Municipi de la província de Ciudad Real, Castella-la Manxa, al marge dret del Záncara, en una zona de llacunes.
Agricultura vinya i indústries alimentàries, de mobles i de la construcció
Carteia
Ciutat
Antiga ciutat de la Bètica, entre Algesires i Gibraltar.
De fundació probablement fenícia, el 171 aC passà a ésser colònia romana amb estatut de dret llatí, la primera d’aquest tipus creada fora d’Itàlia Colonia Libertorum , poblada amb lliberts fills de soldats romans i dones hispàniques Es desenvolupà a partir del segle I aC a causa del seu port comercial i de les seves fàbriques de garum Decaigué des del segle IV dC, i fou abandonada en època àrab Alguns autors antics la identificaren erròniament amb Tartessos
Las Bardenas

Paisatge característic de les Bardenas Reales
© Marta Dòria
Comarca de Navarra, situada entre els rius Ebre i Aragó, també anomenada Bardenas Reales
.
És una àrea de pluges escasses, però torrencials, de pobra vegetació de matolls farigola, romaní, savines i mancada d’arbres només resta bosc residual de pins Las Bardenas són terres de pastures d’hivern, a les quals tenen dret 20 pobles de la ribera de Navarra i les valls pirinenques d’Erronkari Roncal i Saraitzu Salazar L’aprofitament agrícola té com a base els cereals i l’horta a la ribera dels rius Per al regatge són utilitzades les aigües del canal de Tauste i les del canal de Las Bardenas
La Felguera
Centre minerometal·lúrgic d’Astúries que forma part de Langreo, al marge dret del Nalón, unit per un pont a Sama, a l’altra banda del riu.
L’explotació de les mines de carbó n'impulsà el desenvolupament industrial, que s’inicià amb la construcció del primer alt forn, el 1858 Hi ha extracció de carbó, siderúrgia i indústria de laminatge
Montsó
Municipi
Municipi de la zona actualment aragonesa a l’esquerra del Cinca, al límit amb la Llitera.
La ciutat 14 005 h 1981 279 m alt és situada a banda i banda de la Sosa, vora la seva confluència amb el Cinca El nucli antic és disposat en forma de semicercle al peu d’un tossal 368 m alt on es troba el castell de Montsó , del s XII, format per quatre cossos fortalesa i un cinquè, residència dels governadors L’església de Santa Maria, construïda al s XV sobre la primitiva, romànica del s XII, de Sant Joan, consta de tres naus amb volta central de canó apuntat i de mig canó les laterals, fou seu normalment de les corts generals de la corona catalanoaragonesa o de les privatives dels seus…
Cadis
Plaça de la Constitució de Cadis
© Fototeca.cat
Municipi
Ciutat i capital de la província homònima, a la comunitat autonòma d’Andalusia, situada en una petita península que tanca pel sud la badia de Cadis.
El seu desenvolupament més enllà de les muralles data del principi del s XX, i s’estén al llarg de l’istme sorrenc que uneix l’antiga illa de León a terra ferma Les seves activitats han estat lligades al determinant marítim indústria naval centre de construcció naval i pesquera 63000 tones de peix anuals Pel port exportador vinícola passen línies cap a les Canàries, l’Amèrica del Sud i l’Àfrica occidental Hi ha port franc, i té relacions comercials internacionals Centre d’ensenyament superior Universidad de Cádiz, fundada el 1980 L’aspecte actual de Cadis és el resultat de la seva intensa…