Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
Duero
El riu Duero al seu pas per Castella
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la península Ibèrica, col·lector de les aigües de la Meseta nord (913 km de longitud i 98.200 km2 de conca).
Neix a les muntanyes d’Urbión, recorre la Meseta d’est a oest i, travessant els relleus de Trás-os Montes, desguassa a l’Atlàntic per Porto El seu aiguavés és limitat per les muntanyes de la serralada Cantàbrica, al nord, i les del Sistema Central, a migdia El seu pendent és singular, puix que és més abrupte al curs baix El seu cabal és d’uns 630 m 3 /s a la desembocadura, i prové sobretot dels afluents cantàbrics, gallecs i portuguesos A l’aiguabarreig amb el Pisuerga porta 55 m 3 /s el Pisuerga n'hi aporta 82, i l’Esla n'hi afegeix 180 finalment, abans del Tormes, el Duero…
Aranda de Duero
L’església de Santa Maria d’Aranda de Duero, del segle XVI
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de la província de Burgos, Castella i Lleó, vora el Duero.
Centre d’àrea comercial cereals, vi, patates, fruita al qual concorren Roa de Duero i part dels partits judicials de Lerma i Salas de los Infantes
Laguna de Duero
Municipi
Municipi de la província de Valladolid, Castella i Lleó, al S de la capital provincial, entre els rius Pisuerga i Duero.
A més de l’agricultura de secà cereals i vinya, el canal del Duero ha permès els cultius de regadiu hortalisses Hi ha ramaderia bestiar de llana i indústries derivades
Tudela del Duero
Municipi
Municipi de la província de Valladolid, Castella i Lleó, situat a la vall de Duero, al SE de la capital provincial.
Agricultura, ramaderia i indústries derivades
Eresma
Riu
Riu de Castella i Lleó, afluent per l’esquerra del Duero (167 km).
Neix a la serra de Guadarrama, al nord de Peñalara corre en direcció NW i passa per Segòvia, la qual voreja formant un meandre Rep les aigües del Voltoya al seu pas per Coca, i poc abans de desguassar al Duero, prop de Villanueva de Duero, les de l’Adaja
Covaleda

Vista del Duero a Covaleda
Patronato de Turismo de Soria
Municipi
Municipi de la província de Sòria, Castella i Lleó, situat als Picos de Urbión (Urbión 2.228 m) i drenat pel Duero, que travessa el terme.
Economia agrícola i ramadera
Tormes
Riu
Riu de la península Ibèrica, principal afluent, per l’esquerra, del Duero (284 km).
Neix a la serra de Gredos, al peu del cim de la Plaza del Moro Almanzor, i corre en direcció S-W fent una àmplia corba Passa per Salamanca i desemboca al Duero a la frontera amb Portugal És de règim pluvionival Al curs alt hi ha el pantà de Santa Teresa, i al baix, el de Villariño
Roa
Municipi
Municipi de la província de Burgos, Castella i Lleó, situat a la vall del Duero.
Economia agrícola i ramadera Destaquen els seus vins Entre els monuments interessants, cal esmentar la collegiata de Santa María, d’estil renaixentista, declarada monument nacional la Bombarda i el Lienzo de muralla El Museu del Vi és seu del Consell Regulador de la denominació d’origen Ribera del Duero
Fermoselle
Municipi
Municipi de la província de Zamora, Castella i Lleó, situat a la unió del riu Tormes amb el Duero.
El riu Tormes forma el límit meridional del terme i el separa de la província de Salamanca, mentre que el Duero es el límit occidental i separa Fermoselle de Portugal N'és molt típica l’elaboració de vins
Castella
Claustre romànic de San Juan de Duero, Sòria (segle XIII)
© Fototeca.cat
País de l’Europa mediterrània, al centre de la península Ibèrica.
El primer nucli territorial amb característiques diferencials llengua, condicionaments polítics al qual fou aplicat el nom actual, ja al segle VIII pels autors àrabs i que es generalitzà a partir del segle IX entre els cristians, es reduïa a la Vardúlia o capçalera de l’Ebre Al segle XI, amb la primera unió amb Lleó, ja s’identificaren quatre dialectes corresponents a la Montaña la Vardúlia inicial i la meitat oriental de Santander, Burgos, La Rioja i Extremadura Al segle XIII, en incorporar-se definitivament el regne de Lleó, el concepte territorial de Castella començà a desplaçar-se cap al…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina