Resultats de la cerca

Comprenia l’alta conca del Duero arevacs i pelèndons, les valls del Jalón, del Jiloca i part de la conca central de l’Ebre belles, tites i lusons i les terres de més al nord d’aquesta part de l’Ebre fins als límits d’Aragó i Navarra celtibers en sentit estricte Hom distingia la Celtibèria ulterior, ocupada pels pelèndons i els arevacs, de la Celtibèria citerior, on hi havia els altres pobles esmentats Per desconeixement geogràfic, alguns autors clàssics anomenen Celtibèria tota la Meseta castellana celtiber

Excavat el 1909 i el 1961, destaca per la riquesa de fauna quaternària, especialment elefants, i per la indústria lítica acheuliana, que demostra que es tractava d’un lloc on eren caçats i consumits els grans mamífers

Rep el nom de les mines de pirites de ferro i coure excavades generalment a cel obert i conegudes des del 800 aC, foren explotades pels romans concedides modernament a suecs i anglesos, al s XIX eren les primeres productores mundials de coure i el 1954 foren adquirides per la banca espanyola a llur entorn ha estat creat un complex metallúrgic i químic

Té uns 170 km 2 d’extensió, i gairebé és tancada per una barra de sorra que va des del cap de Palos fins a San Pedro del Pinatar Té un màxim de 7 m de profunditat, i hi ha alguns illots Perdiguera Mayor Les activitats tradicionals eren la pesca i l’explotació de la sal, aquesta encara en actiu Hom ha dut a terme una promoció d’aquesta zona amb vista al turisme

Situada a la capçalera de la ria de Gernika, és cap de partit i centre d’una rica comarca agrícola i ramadera Té indústries de metallúrgia lleugera eines, accessoris i alimentàries Antiga seu de les juntes de Biscaia, que celebraven llurs sessions a l’ermita aixecada al costat del cèlebre roure, del qual es conserven encara les restes i al peu del qual eren jurats els furs de Biscaia La ciutat fou destruïda en gran part, el 26 d’abril de 1937, pel bombardeig dut a terme per la legió Còndor

Fou feta edificar pel rei Sanç Ramires, juntament amb un castell fortificat, el 1086, quan es preparava per a la conquesta d’Osca Els primers canonges provingueren de Loarre El rei li sotmeté la nova vila de Montaragó, creada als seus peus, i ell i els seus successors i magnats continuaren afavorint-la fins a tenir 104 esglésies i pobles sotmesos al s XII Els seus abats eren mitrats i tenien setial a les corts del regne d’Aragó A causa de la guerra entre els partidaris del comte d’Urgell i Ferran d’Antequera, el monestir entrà en una fase d’abandonament i ruïna fins que Ferran I el prengué…

Situada a la vora del riu Guadalentín i vorejada d’hortes, és capital i centre comercial i agrícola de la comarca del camp de Llorca Posseeix petites indústries alimentàries, de ciment i de blanqueria Existent en època romana, fou seu episcopal en el període visigòtic Presa pels àrabs, es convertí en taifa independent Reconquerida al segle XIII, fou utilitzada pels Reis Catòlics com a base d’operacions contra Granada Conserva restes de les muralles i alguns castells medievals Cal destacar-ne la collegiata, iniciada el 1533, amb una portada barroca del segle XVIII Pel tractat de …

Fins el 1036 el govern del territori, que comprenia tot Castella la Nova, fou exercit per Ya’īš ibn Muḥammad ibn Ya’īš, després del qual passà a mans de la família dels Banūḏim-l-Nūn Després del regnat d’Ismā’īl ibn Zennun al Zāfir 1036-43 destaca la figura de Yaḥyà ibn Ismā’īl al-Ma’mūn 1043-75, sota l’autoritat del qual la taifa assolí la màxima esplendor, amb l’annexió de la taifa de València 1065 gràcies a la collaboració de Muhammad ibn Rawbǎs, la presa de Còrdova 1074 als abbadites de Sevilla i la garantia de la neutralitat cristiana en els afers de la taifa amb la signatura de diversos…

Sorgit com una prolongació del regne d’Astúries en terres parcialment despoblades de la vall del Duero, les primeres repoblacions asturs en terres del futur regne de Lleó Tui, Astorga, Amaya i Lleó correspongueren als regnats de Ramir I 842-850 i Ordoni I 850-866, però hi donà l’impuls decisiu Alfons III 866-910 Aleshores foren repoblats nombrosos indrets del territori galaicoportuguès situat entre el Miño i el Mondego a l’àrea lleonesa estricta es fixà la frontera al Duero, amb l’ocupació de Dueñas, Simancas, Toro i Zamora a Castella es portà la frontera de l’Arlanzón a l’Arlanza, amb la…

El creixement demogràfic ha estat molt lent al s XX 12 626 h el 1900, la població no es duplicà fins el 1960 Tradicionalment ha estat un centre de caràcter administratiu i agrari amb industrialització molt feble, motiu pel qual el desenvolupament urbà és lent La indústria és bàsicament alimentària farina, oli i mecànica maquinària agrícola Entre els seus monuments destaquen, d’època romànica, el monestir de San Pedro el Viejo s XI-XIII, amb notables timpans escultòrics La catedral, gòtica d’inspiració autòctona, fou començada el 1274 per iniciativa de Jaume I el Conqueridor, i fou acabada…