Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Aldeadávila de la Ribera
Municipi
Municipi de la província de Salamanca, Castella i Lleó.
Dins el seu terme fou inaugurat, el 1964, l’embassament d’Aldeadávila, amb una presa sobre el Duero de 130 m, una capacitat de 115 milions de m 3 i una central subterrània equipada per a produir 2 440 milions de kWh
Yesa
Arquitectura civil
Embassament
Pantà al curs mitjà del riu Aragó, al límit amb Navarra, al peu de la serra de Leyre.
Té una capacitat de 470 milions de m 3
pantà d’Alarcón
Arquitectura civil
Embassament
Pantà construït el 1955 al curs alt del riu Xúquer, al municipi d’Alarcón (Conca), per tal de regular els regadius valencians (40 000 ha) i la producció d’energia (281 860 kW).
Té una capacitat de 1 112 milions de m 3
Almonacid de Zorita
Municipi
Municipi de la província de Guadalajara, Castella-la Manxa, vora el Tajo.
Dins el seu terme es troba la central elèctrica nuclear d’Almonacid de Zorita inaugurada el 1968, té una potència neta de 153 000 kw i una producció anual de mil milions de kw/hora
Cíjara
Arquitectura civil
Embassament
Pantà construït en el riu Guadiana, a la província de Badajoz, Extremadura.
Té una capacitat de 1 670 Hm 2 i és utilitzat per al regatge Plan Badajoz i per a alimentar una hidrocentral La seva potència és de 34 340 kW i la seva producció anual de 76 milions de kW/h
Escombreras
Poble
Poble del municipi de Cartagena, al SE de la badia de Cartagena, a la comunitat autònoma de Múrcia.
Antic barri de pescadors, el 1949 hi fou installada una refineria de petroli amb una capacitat de 10 milions de tones anuals 1972 i una central tèrmica annexa Important port petrolier i miner A l’extrem oriental de la badia hi ha l' illot d’Escombreras
Barasona
Arquitectura civil
Embassament
Pantà construït sobre l’Éssera, prop de la seva confluència amb el Cinca, dins l’actual terme de Graus (a la província d’Osca).
Pren el nom de l’antic poble situat a l’esquerra de l’Éssera i al davant de la Pobla de Castre, aigua avall de Graus, que fou negat en omplir-se la resclosa aquest pantà, que recull l’aigua de l’Éssera i de l’Isàvena la cua del pantà arriba prop de llur aiguabarreig, amb una capacitat de 70 milions de m 3 , a més de regular el canal d'Aragó i Catalunya alimenta la central hidroelèctrica de Sant Jordi, subterrània, que té el salt al peu de la resclosa
Aguilar de Campoo
Municipi
Municipi de la província de Palència, Castella i Lleó, al Campoo, al vessant meridional de la serralada Cantàbrica.
Terme drenat pel Pisuerga, on hom ha construït el pantà d’Aguilar de Campoo, d’una capacitat de 247 milions de m 3 i una superfície de 1 646 ha, que produeix energia i rega una àrea de cereals i fruiters Les pastures donen lloc a una rica ramaderia pedreres de marbre i guix, fàbriques de galetes i farina és el centre d’una subàrea comercial Conserva importants monuments artístics, com ara les restes de muralles medievals, la collegiata gòtica de San Miguel s XIV i l’abadia benedictina de Santa María la Real s XII-XIII
Venta Micena
Jaciment paleontològic
Jaciment paleontològic del Plistocè inferior de la conca de Guadix-Baza (Granada).
Fou descobert l’any 1976 per un equip de l’Institut de Paleontologia de Sabadell integrat per Jordi Agustí, Josep Gibert i Narciso Sánchez Excavat sistemàticament els anys vuitanta sota el patrocini conjunt de la Junta de Andalucía i la Diputació de Barcelona, la seva llista faunística ultrapassa les trenta espècies, la qual cosa permet fer-se una idea de la fauna de mamífers que poblava el S d’Europa fa més d’un milió d’anys Aquesta llista inclou elefants, rinoceronts, cavalls, hipopòtams, cérvols i diferents bòvids pertanyents al grup de l’actual bou mesquer…
Orce
Municipi
Municipi de la província de Granada, Andalusia, situat al vessant nord de la serra homònima i drenat pel riu Orce i diversos rierols afluents.
Situat a la conca de Guadix-Baza, hom hi troba una zona de jaciments paleolítics remarcable per l’extensió, per l’abundància d’indústries lítiques i, sobretot, perquè conté les restes més antigues de la presència d’homínids a l'Europa occidental Aquesta riquesa excepcional cal atribuir-la a la gran llacuna d’uns quaranta quilòmetres de diàmetre que durant el Plistocè ocupà la conca, actualment semidesèrtica, i que la convertia en una zona fèrtil, apta per a suportar una població variada i abundant de grans mamífers, la qual, al seu torn afavoria assentaments humans comparativament nombrosos…