Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
San Martín de Frómista
Monestir
Monestir benedictí situat al municipi de Frómista, a la província de Palència, Castella i Lleó.
Fou fundat al s XI per Nuna, vídua de Sanç el Major de Navarra Al s XII fou unit a San Zoilo de Carrión com a dependència de Cluny Situat al camí de Sant Jaume de Galícia, només en resta l’església, restaurada al s XIX, de tres naus i creuer sense sobresortir de la planta Els campanars són dues torres cilíndriques on hom pot veure influències del romànic pirinenc d’altra banda, el cimbori influí en els de les esglésies romàniques castellanes posteriors
Calahorra

Catedral de Calahorra (La Rioja)
© C.I.C - Moià
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de La Rioja, vora el riu Cidacos, prop de la confluència amb l’Ebre.
És un mercat agrícola de La Rioja Baixa, al centre d’una fèrtil horta Hi ha indústria derivada de l’agricultura Entre els monuments són notables la catedral és seu episcopal, iniciada a mitjan segle XII i continuada als segles posteriors, i les esglésies de San Andrés segles XVI-XVIII, San Francisco segle XVII i Santiago segles XVII-XVIII Antiga població dels vascons, en temps d’August li fou reconeguda la ciutadania Calagurris Julia Nassica El 1369 hi tingué lloc la proclamació del rei de Castella Enric IV Trastàmara
Lugo

Carrer i plaça de la ciutat de Lugo
© CIC-Moià
Municipi
Municipi i capital de la província homònima, Galícia, situat al s. de la Terra Chá, travessat pel Miño.
És el centre d’aquesta conca i d’una important regió ramadera La ciutat té un nucli central, encerclat per la muralla romana, el qual, reformat al s XIX, conserva parcialment l’aspecte medieval, i diversos barris nous, construïts fora les muralles Les seves funcions són bàsicament administratives i comercials és seu de bisbat La Lucus Augusti romana fou capital del convent jurídic de la Galícia septentrional Destruïda al s VIII pels sarraïns, fou reconquerida posteriorment fou envaïda pels normands, i fou reconquerida per Alfons VI A l’edat mitjana fou escenari de lluites entre l’Església i…
Covadonga
El santuari de Santa María la Real de Covadonga
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi de Cangas de Onís, Astúries, en una vall de la serra de Covadonga.
És centrat en una cova, on, segons la tradició, tingué lloc la cèlebre batalla de Covadonga , considerada el punt inicial de la reconquesta de la península Ibèrica El 718, Pelagi, al capdavant d’un grup d’asturs, inicià una rebellió contra els musulmans d’Al-Andalus, però hagué de refugiar-se a les muntanyes El 722 pogué vèncer un destacament sarraí a les ordres d’'Alqama La importància de la batalla és explicada exageradament per les cròniques cristianes del segle IX Alberdense i d’Alfons III, mentre que no és esmentada pels cronistes àrabs Posteriorment, hom ha concedit a la batalla un…
Albarrasí
Vista de les muralles que envolten el poble d’Albarrasí
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la província de Terol, Aragó, al peu de la serra d’Albarrasí i vora el riu Guadalaviar.
Té serradores que aprofiten la fusta de les pinedes veïnes i bestiar boví que a l’estiu pastura a muntanya Antic cap d’un regne de taifa taifa d’Albarrasí, d’una senyoria independent senyoria d’Albarrasí i d’un bisbat bisbat d’Albarrasí Damunt un poblament prehistòric del qual es conserven coves importants prop la ciutat amb pintures epipaleolítiques, es constituí la població romana de la qual no ha estat possible de fixar el nom s’han proposat identificacions amb Segobriga, Arcavica i Lobetum , no confirmades En queden escasses restes romanes làpides, un baix relleu i basaments de torres…
Santander
Vista de la ciutat de Santander a la zona de El Sardinero
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Capital de la comunitat autònoma de Cantàbria, a la costa cantàbrica i considerada port de Castella.
És situada a l’extrem SE de la península del cap Mayor, dominant l’entrada de la badia de Santander , que comença a la peninsuleta de La Magdalena, extrem E de la ciutat, i que li serveix de port natural Primera ciutat de la façana cantàbrica, fou frenada per la pèrdua de les colònies americanes i desbancada per Bilbao a mitjan segle XIX i per Sant Sebastià i Gijón el decenni 1940-50, en què un incendi destruí 1941 bona part de la ciutat, que s’estancà 101 793 h 1940 102 462 h 1950 Hom en millorà la urbanització i installà fora la indústria pesant El Astillero, Camargo,…
Àlaba
Vista parcial de Vitòria, capital d’Àlaba
© Fototeca.cat
Província
Regió del País Basc, que constitueix una província administrativa.
La capital és Vitòria El relleu i l’economia En conjunt, una tercera part de la regió és muntanyosa les parts central i oriental presenten l’aspecte d’una gran superfície plana Al N, la partió d’aigües entre el vessant cantàbric i l’ibèric serres Salvada, Peña de Gorbea, Elguea i la d’Aizgorri és aprofitada per a la construcció de pantans Ordunte, Urúnaga, Ullivarri Al NW, la comarca de Laudio i d’Amurrio, travessada pel Nerbion, entra cap a la zona atlàntica de Biscaia La conca de Vitòria, depressió de fons pla, de 500 m d’altitud mitjana, regada pel riu Zadorra i els seus afluents, amb…
Toledo

Vista de la ciutat de Toledo sobre un batòlit envoltat pel riu Tajo
© CIC-Moià
Municipi
Ciutat de la comunitat de Castella-la Manxa, capital de la província homònima.
Bastida damunt un batòlit granític fendit pel riu Tajo, que la mig encercla i s’hi encaixa epigènicament, la situació estratègica controlant la ruta E-W del Tajo, explica el seu paper de capital fins el 1563 La manca d’indústria i l’absorció comercial per part de Madrid expliquen que els 37000 h que li són atribuïts durant el califat de Còrdova no hagin estat superats fins el 1950 40243 h La seva artesania, de gran prestigi or de Toledo —avui en part fabricat a Menorca—, armes blanques, ha cedit la importància davant les noves indústries pol de descongestió de Madrid i, sobretot, davant el…
el País Basc
El pic d’Auñamendi
© Fototeca.cat
País de l’Europa sud-occidental, a les costes de la mar Cantàbrica, estès entre l’inici dels Pirineus Centrals i el de la serralada Cantàbrica, i entre el baix Ador i l’alt Ebre. És dividit entre els estats francès i espanyol; al primer pertany l’Euskadi del Nord (2.818 km2; 238.000 h [est 1991]), que comprèn les comarques de Lapurdi, la Baixa Navarra i Zuberoa, i al segon, les comunitats autònomes de Navarra (10.421 km2; 519.277 h [1991]) i del País Basc (7.261 km2; 2.104.009 h [1991]).
La geografia El País Basc consta de tres grans regions fisiogràfiques els Pirineus, les Muntanyes Basques i la depressió de l’Ebre Els Pirineus Occidentals o atlàntics, els més baixos i poblats, presenten un eix discontinu, que va perdent altitud de l’extrem est, el pic d’Auñamendi Anie, 2504m cap al litoral guipuscoà passant pels massissos de l’Irati, els Alduides, les Cinco Villas La divisòria hidrogràfica entre les conques de l’Ador i l’Ebre i entre els rius atlàntics continentals i peninsulars no coincideix amb les fronteres estatals Els Prepirineus Meridionals resten reduïts a la…
el País Basc

Comunitat autònoma
Regió del País Basc que forma una comunitat autònoma de l’Estat espanyol, situada entre la mar Cantàbrica (N), França (NE), les comunitats autònomes de Navarra (E), La Rioja, i Castella i Lleó (S i SW) i Cantàbria (W); comprèn les regions o províncies de Biscaia, Guipúscoa i Àlaba, on hi ha l’enclavament del comtat de Treviño, dependent administrativament de Castella i Lleó; la capital és Vitòria.
La geografia Situat entre dos potents sistemes muntanyosos, els Pirineus a l’E i la serralada Cantàbrica a l’W, el relleu basc és constituït pel feix d’anticlinals i sinclinals arquejats que s’estenen del golf de Biscaia a l’Ebre Morfològicament, cal distingir-hi dues regions les Muntanyes Basques al N i la Plana de Vitòria al S Les Muntanyes Basques serres d’Ordunte, Orduña, Gorbea, Anboto, Elgea, Aizkorri, Aralar, d’altitud moderada 1300-1500 m, constitueixen un sistema orogràfic on dominen les calcàries i margues cretàcies, materials que enllacen amb els Prepirineus i amb el sector…