Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Briganci
Ciutat
Ciutat dels àrtabres, localitzada a l’actual la Corunya (o potser a l’actual Betanzos).
Fou conquerida per Juli Cèsar 61 aC Sota Vespasià adquirí el dret llatí i passà a denominar-se Flavium Brigantium De la ciutat romana resta el famós far —l’actual Torre d’Hèrcules— bastit, potser a l’època de Trajà, per l’arquitecte lusità Gai Servi Lup
Complutum
Ciutat
Nom d’una antiga ciutat de la península Ibèrica propera a Alcalá de Henares, amb la qual és potser identificable.
Les ruïnes romanes del Cerro de El Viso corresponen a la seva influència cultural Fou citada per Plini i per Ptolemeu
Assan
Monestir
Antic monestir de Sant Martí d’Assan (i potser de Santa Justa d’Assan), fundat per Emilià al començament del segle VI.
Sembla que es trobava prop de l’actual llogaret de Los Molinos Sobrarb, al lloc dit al segle XI castrum Sancti Martini L’abat Victorià, durant la segona part del segle VI, feu d’aquest monestir un focus d’espiritualitat, i creà diversos monestirs a ambdues parts del Pirineu Les notícies d’Assan es perden al segle VII Prop d’aquest monestir fou creada al segle XI l’abadia benedictina de Sant Victorià d’Assan
monestir de Samos
Monestir
Monestir benedictí situat a la vall de Sarria, 43 km al SE de Lugo.
Fundat al s VII, potser per Fructuós de Braga, i dedicat als màrtirs antioquens Julià i Basilissa, abraçà la regla benedictina 922 Incorporat a la congregació vallisoletana 1505, forma part actualment de la congregació de Subiero 1893 En fou monjo BJFeijoo Del primitiu monestir resten una capella mossàrab i la portalada romànica 1228, situada en una ala del claustre petit s XIV La resta dels edificis —claustre gran i església— són del s XVIII Ha estat reconstruït després de l’incendi del 1951 Prop del monestir ha crescut un nucli urbà
Alcalá de Henares
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, a la Campiña, situada on l’Henares s’eixampla, prop de la seva confluència amb el Jarama.
Fins al 1945 fou una ciutat eminentment rural, centre de la Vega d’Alcalá, amb importants conreus de regadiu alfals, bleda-rave, arbres fruiters, hortalisses, cereals Els darrers anys ha augmentat l’activitat industrial filatures de cotó, indústria pesant de material ferroviari, productes farmacèutics i químics, ceràmiques, fàbriques de teules i maons Té una universitat fundada el 1977 i la Facultat Filosòfica Complutense, dels jesuïtes, fundada el 1894 Potser correspon a la Complutum romana Els àrabs li donaren el nom actual Fou reconquerida el 1088, i definitivament amb el castell, el 1118…
la Cartaginense
Província
Província romana amb capital a Cartago Nova o Cartago Espartària (Cartagena).
Comprenia la costa mediterrània de la península Ibèrica des de Sagunt, al nord on limitava amb la Tarraconense, fins al golf d’Almeria, al sud on limitava amb la Bètica, i incloïa, a l’interior, l’antic territori dels oretans fins al límit amb Lusitània, el dels carpetans fins al límit amb Gallècia i part del dels celtibers compartit amb la Tarraconense, a més fins el 385 de les Balears Fou establerta en temps de Dioclecià, el 297 o el 305 dC, damunt el convent jurídic de Cartago Nova, creat per August el 27 aC, amb l’addició de València, Sagunt, Sogorb i altres poblacions de l’antic convent…
Vigo
Pazo, casa pairal característica de Galícia, als afores de Vigo
© M. Pujol i R. Poyato
Municipi
Municipi de les Rías Baixas, Galícia, a la província de Pontevedra.
Situat al SE del sector més ampli de la ria de Vigo, tocant a la frontera portuguesa, és un important port de pesca, el primer peninsular i potser el primer d’Europa 185 121 t el 1985 El port, malgrat que no pot competir amb el de la Corunya per manca de refineria de petroli, té una zona franca amb indústria automobilística És el primer centre industrial de Galícia metallúrgia bàsica i de transformació i indústria química, de materials per a la construcció, de la fusta, de conserves de peix, automobilístic i la primera ciutat en nombre d’habitants És també el principal centre editorial en…
Sobrarb
Comarca d’Aragó, a migjorn de les occitanes de Comenge i Bigorra, a llevant de les aragoneses de l’Alt Aragó i el Somontano d’Osca, al nord de Somontano de Barbastre i comarca de Graus, i a ponent de la Ribagorça.
Ocupa uns 2775 km 2 , que coincideixen amb la conca alta del Cinca i la mitjana de l’Éssera, amb el partit judicial de Boltanya i amb la part pirinenca no catalana del bisbat de Barbastre És la meitat més feréstega i tancada dels Pirineus aragonesos, on es troben representades les distintes unitats estructurals, distribuïdes en faixes latitudinals El Pirineu axial, que s’estén del massís de Posets 3367 m, compartit amb l’Alta Ribagorça, al de Vinhamala 3303 m, al límit amb Bigorra, amb petites valls com la de Pineta, capçalera del Cinca, i la de Gistau, que ho és del seu afluent el Cinqueta…
Cadis
Plaça de la Constitució de Cadis
© Fototeca.cat
Municipi
Ciutat i capital de la província homònima, a la comunitat autonòma d’Andalusia, situada en una petita península que tanca pel sud la badia de Cadis.
El seu desenvolupament més enllà de les muralles data del principi del s XX, i s’estén al llarg de l’istme sorrenc que uneix l’antiga illa de León a terra ferma Les seves activitats han estat lligades al determinant marítim indústria naval centre de construcció naval i pesquera 63000 tones de peix anuals Pel port exportador vinícola passen línies cap a les Canàries, l’Amèrica del Sud i l’Àfrica occidental Hi ha port franc, i té relacions comercials internacionals Centre d’ensenyament superior Universidad de Cádiz, fundada el 1980 L’aspecte actual de Cadis és el resultat de la seva intensa…
Al-Andalus

Evolució territorial d’Al-Andalus
© fototeca.cat
Història
Territori de la península Ibèrica incorporat al món islàmic entre els s. VIII i XV.
El terme àrab Al-Andalus , potser relacionat amb un hipotètic Vandalicia , nom donat pels vàndals a la Bètica, és el que utilitzaven els escriptors àrabs medievals per a referir-se al territori de la península Ibèrica sotmès al domini musulmà Aquest ús degué ésser contemporani de l’inici de la conquesta apareix ja en un dinar bilingüe llatí i àrab encunyat l’any 716 El territori que designa no és sempre el mateix, puix que a mesura que la conquesta cristiana progressava designà només la zona encara dominada per l’islam, i acabà designant únicament el regne de Granada La conquesta de la…