Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
vall de Tena
Vall dels Pirineus axials, la més llevantina de l’antic Aragó (en oposició al Sobrarb), que coincideix amb la capçalera del riu Gállego, entre el massís de Balaitós (a l’aresta fronterera) i les serres interiors del Prepirineu aragonès (de Peña Tendeñera i Peña Telera), que el Gállego travessa per l’anomenada Foz de Santa Elena.
A més de la vall mestra del Gállego, de tradició agrícola i ramadera mercat de Sallent de Gállego i avui amb els estanys convertits en pantans hidroelèctrics, comprèn també la del Caldarés, de tradició forestal i avui turística Panticosa
Casasimarro
Municipi
Municipi de la província de Conca, Castella-la Manxa, situat al l’esquerra del Xúquer.
Agricultura cereals, vinya i olivera i ramaderia, amb indústries derivades Té tradició la fabricació artesanal de guitarres
Argamasilla de Alba
Municipi
Municipi de la província de Ciudad Real, Castella-la Manxa, al Campo de San Juan, drenat pel Guadiana.
Dins el terme hi ha les llacunes de Ruidera Hi ha tradició de creure que és la pàtria del Quijote
Fuente de Cantos
Municipi
Municipi de la província de Badajoz, Extremadura, situat als peus de Sierra Morena, a l’alta vall del riu Bodión.
Agricultura de secà cereals, vinya, olivera i ramaderia oví, porcí combinada amb una certa activitat industrial Hi té tradició la fabricació de sabates
Béjar
Municipi
Municipi de la província de Salamanca, Castella i Lleó, al S de la província al límit amb Càceres, situada en un altiplà sobre el riu Cuerpo de Hombre.
És un centre agrícola, i sobretot d’indústria tèxtil de vella tradició —mantes bejaranas —, mecanitzada des del s XIX Té aigües minerals i és un centre de comunicacions
castell de Coca
© Fototeca.cat
Castell
Fortificació del s XV, al municipi de Coca, a Castella i Lleó (Segòvia).
De planta quadrada, és construït amb aplicacions de ceràmica de tradició musulmana L’església de Santa Maria s XVI, d’estructura gòtica i renaixentista, conserva quatre esplèndids sepulcres de la família Fonseca, atribuïts a Domenico Fancelli i Bartolomé Ordóñez s XVI
Cervera del Río Alhama
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de La Rioja, situat a l’alta vall del riu Alhama.
Hi ha agricultura vinya, olivera, fruiters i ramaderia ovina Hi té tradició la fabricació d’espardenyes i les aigües termals Damunt la vila on cal destacar les esglésies gòtiques de San Gil i Santa Ana, hi ha les restes d’un castell Al terme hi ha un jaciment celtibèric
Nuevo Baztán
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, situat a la Alcarria.
Té interès el seu disseny urbanístic, un dels més originals i ambiciosos del segle XVIII, obra de Josep Benet Xoriguera, que el feu per encàrrec del banquer i fundador de la localitat, Juan de Goyenche, entre el 1709 i el 1713 i en el qual, evitant una simetria rígida, segueix la tradició d’Henares i de Lerma
Tartessos
Ciutat
Ciutat i país que les referències dels autors grecs antics (Heròdot i d’altres) situen al litoral meridional de la península Ibèrica pels volts dels s. VI-V aC, i que generalment hom creu que enllacen amb les referències de la Bíblia al país de Tarsis.
La majoria d’autors situen Tartessos al baix Guadalquivir, però els esforços fets per localitzar aquesta ciutat han estat fins ara inútils Les confusions dels texts clàssics entre les referències a “ciutat” i “país” de Tartessos són constants La tradició literària el presenta com un país d’estructura monàrquica amb noms concrets de reis, com Argantoni, ric en metalls or i argent, amb una economia agrícola i sobretot ramadera bous, així com amb una alta civilització escriptura Els turdetans, coneguts en època de la conquesta romana, situats a la part central i occidental d’…
monestir de Valvanera
Abadia
Abadia benedictina situada a la Sierra de San Lorenzo, als Montes Distercios, a La Rioja.
Fundat al final del segle X, en un indret d’antiga tradició eremítica, hom en coneix la llista d’abats des del 1055 Formà part de la Congregació Claustral Tarraconense fins que fou unit, no sense resistència, a la congregació de Valladolid segle XVI Tingué un famós escriptori Incendiat i destruït per les tropes napoleòniques i dispersada la comunitat arran de la supressió 1835, fou restaurat per monjos de Montserrat 1883 L’any 1954 una part de la comunitat es traslladà a El Paular Segòvia En són administradors els bisbes de Calahorra La imatge de la Mare de Déu segle XII que hom hi venera és…