Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Santiago-Pontones
Municipi
Municipi de la província de Jaén, Andalusia, situat a la serra de Segura i delimitat a l’E per Albacete.
El cap del terme és Santiago de la Espada Mercat agrícola L’embassament del Tranco de Beas és utilitzat per a la producció d’energia elèctrica
Belesar
Arquitectura civil
Embassament
Pantà de Galícia, a la província de Lugo, construït al curs mitjà del riu Miño.
Té una capacitat de 655 hm 3 i és utilitzat per al regatge 1 828 ha i per a alimentar una hidrocentral La seva potència és de 225 037 kW
Zújar
Riu
Riu d’Extremadura, afluent del Guadiana per l’esquerra (214 km).
Neix de la unió del Gualemar i l’Esteras, al peu de la Sierra de Siruela, i desguassa al Guadiana prop de Villanueva de la Serena És utilitzat per al regadiu
Cíjara
Arquitectura civil
Embassament
Pantà construït en el riu Guadiana, a la província de Badajoz, Extremadura.
Té una capacitat de 1 670 Hm 2 i és utilitzat per al regatge Plan Badajoz i per a alimentar una hidrocentral La seva potència és de 34 340 kW i la seva producció anual de 76 milions de kW/h
Guillena
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, drenat per la Rivera de Huelva, al N de la capital provincial.
En són remarcables les deveses Hi ha agricultura cereals, cotó, remolatxa, patates, oliveres, ramaderia bestiar de llana i porcí i indústries derivades, així com relacionades amb la construcció i el cautxú L’embassament de Gergal és utilitzat per la producció d’electricitat
Gállego
Riu
Riu d’Aragó, afluent, per l’esquerra, de l’Ebre (215 km).
Neix als Pirineus, prop de la frontera francesa, format per dos brancs, que s’uneixen a Sallent de Gállego Flueix encaixat entre les serralades pirinenques fins als Mallos de Riglos, on penetra al Somontano, i prossegueix cap al centre de la cubeta, fins que desemboca a l’Ebre a tocar de Saragossa És un riu de règim nivopluvial, amb un estiatge a l’hivern Té un cabal mitjà de 28 m 3 /s Els seus afluents són de poca importància del Sotón, el principal, surt el canal dels Monegres És utilitzat per a regadiu i per a la producció d’energia elèctrica, la qual cosa hi ha comportat la…
castillo de Doña Blanca
Jaciment arqueològic
Assentament fenici del terme municipal d’El Puerto de Santa María (Cadis).
Se situa damunt un altiplà de prop de 7 ha de superfície i poc més de 20 m sobre el nivell del mar, a la dreta de la desembocadura del Guadalete, que devia formar un estuari utilitzat com a port El lloc fou ocupat i emmurallat per una població fenícia al s VIII aC, tot i que la presència d’abundosos materials indígenes fa pensar que una part considerable de la població era d’origen local A partir del s VI aC, l’element indígena sembla predominant Al principi del s V aC es produí una reforma important de les fortificacions i l’estructura urbana El poblat perdurà fins…
Alcanyís

Plaça Major d’Alcanyís
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi de la província de Terol, Aragó, vora el Guadalop.
Establert al vessant d’un tossal testimoni 381 m, envoltat per un ample meandre del Guadalop, la facilitat de comunicacions amb Saragossa, Reus i Barcelona li dóna un caràcter estratègic que el fa cap de la Tierra Baja d’Aragó És centre de subàrea comercial dins l’àrea principal de Tortosa cereals, vi, fruita, oli És el mercat principal de la Tierra Baja i de part dels pobles de la comarca catalana del Matarranya Al costat de les indústries derivades de l’agricultura refineria d’oli amb capacitat superior a les 5 000 t/any fàbrica de conserves hi ha petites plantes industrials de material…
Cantàbria

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma uniprovincial de l’Estat espanyol situada a la part central de la façana atlàntica septentrional de la península Ibèrica, que limita amb el País Basc, a l’E, Astúries a l’W i Castella i Lleó al S; la capital és Santander.
La geografia física El territori de Cantàbria s’assenta damunt estructures del Mesozoic, formades sobretot de calcàries cretàcies intensament plegades S'ha creat un paisatge morfològic essencialment muntanyós, en el qual predominen les inversions del relleu Dintre la complexitat del relleu, de direcció latitudinal, cal distingir des de la costa fins a la divisòria amb la Meseta castellana les unitats següents una plataforma litoral, les muntanyes de l’interior La Montaña , 1500-2000 m, i les terres de l’alt Ebre La costa, molt retallada, forma nombroses ries i ports naturals, on es concentra…
Espanya

Estat
Estat de la península Ibèrica, a l’extrem SW del continent europeu, limitat al N per la mar Cantàbrica i els Pirineus, els quals fan frontera amb Andorra i França, a l’E per la mar Mediterrània, al S per la mar Mediterrània i l’oceà Atlàntic, i a l’W per Portugal i l’oceà Atlàntic. Comprèn els enclavaments africans de Ceuta i Melilla i els arxipèlags de les Balears a la mar Mediterrània i de les Canàries a l’oceà Atlàntic, davant de la costa marroquina; la capital és Madrid.
La geografia física El relleu i la geologia El relleu s’articula al voltant d’una gran unitat central, la Meseta, d’elevada altitud mitjana 650 m, encara que el sector septentrional és lleugerament més alt que el meridional La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos serralada Cantàbrica al N, serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes més baixes a la frontera N amb Portugal La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s’estén des de la serralada Ibèrica a Portugal La part meridional de la Meseta baixa suaument vers…