Resultats de la cerca

Comprenia el territori de l’antiga vegueria de Manresa i Bages i de les sotsvegueries de Berga, Lluçanès i Moianès Tenia un corregidor a Manresa i un lloctinent a Berga Subsistí fins el 1839

Conegut també com Aeròdrom de Sant Fruitós de Bages o Aeròdrom Pujol Muntalà, es troba a 5 km d’aquesta població Els anys trenta ja es feien vols esportius a Manresa a través de l’Aeroclub de Manresa i Comarca del Bages, fundat el 1934 i continuador de la tradició aèria instaurada a Manresa a través d’una delegació de la Lliga Aeronàutica Catalana 1926 L’aeròdrom fou inaugurat el 1969 i és propietat de Ramon i Manel Pujol i Roca El seu operador principal és l’Aeroclub Barcelona-Sabadell Té una extensió de 13,71 ha i disposa d’una pista d’herba i terra de…

Comprenia la part de ponent del comtat i bisbat d’Osona a partir del Moianès i del Bages, i, gràcies a l’avenç de la reconquesta, la denominació s’estengué vers Anoia, la Segarra i l’Urgell Tenia com a centre el pagus de Manresa, ben diferenciat del d’Osona a partir dels privilegis del rei Odó del 889 i el 890 Era una denominació d’un caràcter més locatiu que polític, puix que el seu territori fou considerat sempre una perllongació del comtat d’Osona Els avenços d’aquest comtat vers les noves terres conquerides es fitaven amb torres de defensa dites manresanes manresana La…

Fou inaugurat el 6 de setembre de 1992 com a terreny de joc del Bàsquet Manresa L’arquitecte Frederic Marlet dirigí el projecte Té capacitat per a 5000 persones

La primera pista d’atletisme de Manresa fou construïda l’any 1951 gràcies al voluntarisme del afeccionats locals, tenia 300 m de corda, sis carrers i era de terra La creació del Club Atlètic Manresa 1955 facilità la seva evolució, l’any 1958 es va convertir en pista de cendra, el 1972 en una pista de pols de roca barrejada amb sorra que ja disposava de vuit carrers i l’any 1985 en una de les primeres pistes sintètiques de Catalunya L’última reforma tingué lloc el 2005, i el 2012 la installació té una grada amb capacitat per a 870 persones, una original pista de terra…

Fou construït en 49 dies en finalitzar la temporada 1967-68 amb l’ascens del Bàsquet Manresa a la primera divisió estatal El partit inaugural tingué lloc el 17 de novembre de 1968 Amb capacitat per a 3000 persones, fou utilitzat per l’equip bagenc fins el 1992, que es traslladà al Pavelló del Nou Congost Des de llavors és utilitzat pels equips del CB i Unió Manresana i també del Joviat-La Salle

Comprenia, aproximadament, el territori de l’actual comarca del Berguedà, exclosos els termes de Capolat, de Sant Pau de Pinós municipi de Santa Maria de Merlès i els agregats de Castellar del Riu, de l’Espunyola i de Montmajor, a l’esquerra de l’aigua d’Orà, i inclosos els de Palmerola, Josa de Cadí i l’antiga baronia de Toses, a la vall de Ribes Al s XIII figurava com a vegueria de Berga o de Berguedà o de Berga i Berguedà , independent essent els veguers de Berga els mateixos de Manresa i, sovint, també d’Osona, el Berguedà fou regit, almenys des del s XIV, per sotsveguers a…

Comprenia els corregiments de Barcelona, de Mataró, el sector meridional del de Manresa i el de Vilafranca del Penedès El prefecte residia a Barcelona els antics corregiments, una mica modificats i amb l’agregació del de Mataró i el de Barcelona, esdevingueren els districtes de Barcelona, Manresa i Vilafranca del Penedès En fou el primer prefecte el comte Treilhard

El seu corregidor era ajudat pels sotscorregidors de Barcelona, de Manresa i de Vic Comprenia el territori que aproximadament tingué després la província el 1833 Perdurà fins a l’annexió de Catalunya a l’imperi francès 1812

Comprenia els corregiments de Talarn i Puigcerdà els quals esdevingueren districtes del nou departament i el sector septentrional dels de Cervera i Manresa amb els quals fou constituït el districte de Solsona El prefecte residia a Puigcerdà Andorra li fou annexada, dins el districte de Puigcerdà