Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
vall de Toran
© Xevi Varela
Vall de la Vall d’Aran, la més septentrional del vessant dret de la Garona, que constitueix la part més extensa del municipi de Canejan.
La línia de crestes que separa la Vall d’Aran dels territoris occitans de Comenge i Coserans, que culmina als tucs de Crabèra 2630 m alt i de Serralta 2 713 m, n'és el límit septentrional la línia de crestes que uneix el Montlude 2517 m amb els rasos de Liat altiplà on tenen llur capçalera les valls de Toran i de l’Unhòla, a través de les serres de Guarbes, Sescorjada i de pica Palomèra, n'és el límit amb la vall de Varradòs, al S És drenada pel riu de Toran , afluent, per la dreta, de la Garona a Pontaut, format per la unió de diversos torrents que davallen dels tucs de Crabèra i de Güerri i…
Alcaufar
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Caseria
Caseria del municipi de Sant Lluís (Menorca), un dels centres turístics més importants de l’illa.
Originàriament era una possessió de la companyia de Consell situada prop de la cala d’Alcaufar , oberta a la costa oriental de l’illa A la platja d’aquesta cala, deserta el 1896, hi fou bastida una caseta de pescadors trenta anys més tard hi havien estat edificades catorze o quinze cases El 1935 hi fou construïda la carretera des de Sant Lluís
cap de Cavalleria
© Fototeca.cat
Promontori (90 m) que forma una petita península a l’extrem més septentrional de Menorca (municipi des Mercadal), avançada vers el golf de Lleó.
Resta unida a l’illa per un istme estret, i la seva costa, molt espadada, és prolongada per la illeta des Cobrómbol i l’illa des Porros tanca per tramuntana i llevant el port de Sanitja, al qual serveix de protecció És composta de calcàries juràssiques i dolomies triàsiques Hi ha un far de segon ordre, el més important de l’illa, de llum fixa, el qual data del 1857 A les aigües properes hi ha una bona pesquera de llagostes, explotada principalment per pescadors de Fornells
naveta des Tudons
© Dan Piris
Naveta, la més ben conservada i més coneguda de Menorca, situada al terme de Ciutadella, a 4 km de la ciutat, prop de la carretera a Maó.
Les dimensions màximes són 13,50 x 6,40 m i la cambra fa 7,45 x 2,45 m Té una cambra alta, superposada a la principal Fou restaurada el 1959 i les excavacions donaren vestigis abundants de la finalitat funerària a la qual fou destinada, amb testimonis d’enterraments durant tres o quatre etapes, durant les edats del bronze i del ferro
Menorca
Illa
Illa de l’arxipèlag de les Balears, la més oriental, situada entre els paral·lels 39° 47’ 55’’ i 40° 05’ 17’’ lat N i entre els meridians 10° 08’ 05’’ i 10° 41’ 28’’ long E.
Té una extensió de 701,84 km 2 el 14% de la total de l’arxipèlag, 216 km de costa i unes distàncies màximes de 53 km de W a E del cap de Menorca o de Bajolí a la punta de la Mola i de 23 km de N a S del cap de Cavalleria a la punta de son Bou La posició llevantina en el conjunt de les illes baleàriques li dona una situació privilegiada en la Mediterrània occidental La situació geogràfica ha condicionat fortament la història, les formes de vida i l’economia menorquines i ha donat a l’illa una personalitat molt característica i diferenciada dins el conjunt baleàric És la segona en extensió i en…
Les
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Aran, a la seva part més baixa, entre el congost de Cledes, al S, i el pont d’Era Lana, al N.
Situació i presentació El municipi de Les, de 23,45 km 2 , es troba al sector NW de la comarca, estès a banda i banda de la Garona, entre Bossost i el darrer tram del riu a la vall, en una situació molt pròxima als dos passos fronterers amb França Eth Portilhon i Eth Pònt de Rei Limita amb els termes aranesos de Bausén i Canejan al N, amb aquest darrer també limita a l’E termeneja per un punt amb Viella, al SE amb Vilamòs, al S amb Bossost i a l’W amb el terme francès de Luchon L’àmbit territorial s’estén dins els límits següents des del coll d’Era Barracomica, a l’extrem SE, el termenal…
l’Unhòla
© Xevi Varela
Riu
Riu de la Vall d’Aran, afluent, per la dreta, de la Garona, emissari de l’estany de Liat
, al límit dels termes de Salardú, Viella i Canejan (durant tot el seu curs més alt constitueix el límit entre els dos primers).
Ben aviat, al pla de Crapes, desapareix dins el forat de l’Unhòla , i ressorgeix un km més avall, al pla d’Eth Tò, i l’anomenat güell d’Eth Tò Engorjada des del salt d’Eth Callaus, la vall de l’Unhòla s’obre, abans de Bagergue, a la ribera d’Era Lana S'uneix al seu collector sota Salardú, després d’haver deixat a la dreta Unha
illa de ses Sargantanes
Illa
Illot, el més septentrional i gran del port de Fornells (Menorca), del terme des Mercadal.
Hi ha una antiga torre de defensa
circ de Colomers
© Xevi Varela
Circ, el més extens de la Vall d’Aran, que fa de conca d’alimentació de la riera d’Aiguamòg, al municipi de Salardú, entre els antics termes d’Arties i de Tredòs.
L’encercla una carena, dominada pel tuc o gran tuc de Colomers 2933 m alt, que continua a l’oest per la Creu de Colomers 2900 m i el port de Colomers , obert a la vall de Boí, damunt els estanys de Colieto segueixen el tuc del Port 2778 m, el port de Caldes 2672 m —al camí de la vall de Boí—, el tuc d’Era Lòsa 2535 m i el coll de Ribereta 2310 m, al camí d’Arties pel nord el crestall s’allargassa fins al tuc d’Eth Podu 2725 m o tuc de Pòdo o tuc de cap de port de Colomers per l’est, continua pel portell de Colomers 2730 m —que comunica amb la vall de Sant Nicolau, a la capçalera de la qual…
port de Maó
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Port natural, un dels més importants de la Mediterrània, obert al front sud-oriental de Menorca, originat per una ria; té 5,5 km de llargària i una amplària que oscil·la entre els 250 i els 1.000 m, amb una mitjana de 700.
Geològicament presenta una clara diferència entre ambdues vores la del NE és una formació paleozoica d’esquists i gresos molt plegats, de colors foscs al SW presenta sediments horitzontals terciaris Miocè de roques calcàries blanquinoses amb conglomerats intercalats El flanc NE és molt retallat i de costa baixa, llevat de la península o punta de la Mola, que acaba amb el penya-segat de la punta de s’Esperó, on els materials terciaris cavalquen sobre els esquists Una doble falla originà, a més de l’escotadura ocupada per la mar, els illots d’en Pintot o l’ Arsenal, de l’Hospital o…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina