Resultats de la cerca

El rei Aśoka 268-230 aC els donà als ascetes ājīvika

També hi ha una capella chaitya i un monestir subterrani Vihāra , ambdós del segle II aC, que són els dos exemples més antics en llur gènere

Hom hi ha trobat restes paleolítiques i neolítiques destrals de tipus acheulià Habitada successivament pels hurrites i pels edomites, alguna vegada la Bíblia la confon amb Bosrà Després de l’època persa, fou desplaçada més cap a la vall Capital ~312 aC-106 dC dels nabateus, fou centre de les rutes de caravanes que unien l’Aràbia i Ēlat amb Palestina, Fenícia i Síria i atenyé el cim del seu poder sota Aretes III ~87-62 aC, que derrotà Antíoc XII a Qana 85 aC i Alexandre Janneu a Adid ~80 aC, s’apoderà de Damasc i de la Celesíria i estengué el…

Ocupada antigament per ammonites, moabites i idumeus, fou seu de les tribus israelites de Gad, de Rubèn i part de Manassès, bé que només Acab 873-854 aC i Jeroboam 783-743 aconseguiren d’integrar-la a Israel Conquerida pels selèucides ~400 aC, formà part de l’imperi nabateu de Petra Sota els asmoneus 143-63 aC tornà a formar part de l’estat jueu Integrà la província romana de Palestina 64 aC Conquerida pels musulmans 637, esdevingué un dels sis regnes regne de Karak en què fou dividida la Síria sota els califes de Bagdad En temps dels croats…

Durant el regnat de Bimbisāra ~550-490 aC inicià la seva expansió, que culminà durant l’imperi maurya s IV-II aC ressorgí en temps de l’imperi gupta s IV-V dC

Fundada en temps de Buda, sembla que hi residí i que fou el lloc del tercer concili budista 341 aC Conquerida per Chandragupta s IV aC, fou l’esplèndida capital dels màuries màuria, descrita per Megastenes com la ciutat més gran del món

Fundada segurament per Seleuc I 312-280 aC, destruïda per Alexandre Janneu i reconstruïda per Pompeu 63 aC, fou incorporada a la Decàpolis de Sicília S'hi refugiaren els cristians de Jerusalem poc abans del setge del 70 Escenari d’una batalla famosa entre bizantins i àrabs 633, passà a mans d’aquests darrers Correspon a l’actual Hirbat-Faḥil

Formà part de l’imperi Persa s VI aC, i fou ocupada per Alexandre el Gran Al s II aC fou dominada pels reis indogrecs de la Bactriana, fins que els Gupta la integraren de nou a l’imperi Indi Durant molt de temps fou un dels centres budistes més actius, i hi nasqué una important escola d’art búdic grecobúdic que féu d’enllaç entre el món mediterrani i l’Àsia oriental

És formada per diferents cambres, que s’estenen en una longitud d’uns 200 m Després d’una primera utilització a la meitat del segon millenni, fou novament ocupada entre el 1200 i el 1000 aC D’aquest segon moment data un conjunt excepcional d’objectes tallats en fusta d’ullastre, entre els quals destaquen dues representacions antropomorfes Un tercer moment d’ús, al principi del primer millenni aC, es caracteritza per la presència d’una necròpoli i diversos dipòsits votius formats per objectes metàllics, a més d’un disc de vori

A la finca hi ha una torre de refugi predial dels segles XIV-XV adossada a les cases senyorials El jaciment, proper a la torre i a les cases, fou excavat i estudiat 1982-87 per Lluís Plantalamor Massanet, que hi va reconèixer fins a deu estructures que correspondrien, possiblement, a un santuari comunal En aquest santuari, cada comunitat propera hi construiria alguna mena d’edifici temple, casa, etc damunt d’una necròpolis hipogea prèvia, datada entre el període pretalaiòtic 2000-1400 aC i el talaiòtic I 1400-1000 aC D’entre les construccions, destaquen dos recintes…