Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
les Cases de Lloma
Caseria
Caseria del municipi de Moixent (Costera), al vessant septentrional de la lloma de la Bastida de les Alcusses.
carrer de ses Voltes
Carrer del nucli antic de Ciutadella (Menorca), que va de la plaça Vella a la de la Catedral.
Principal via comercial de la ciutat, és famós per les seves cases porxades, que n'aixopluguen les voreres En una de les seves cases nasqué Josep MQuadrado
el Poble Nou de la Mar
Antic municipi
Antic municipi de l’Horta, que comprenia els barris marítims del Cabanyal (que n’era el centre) i del Canyamelar, i el més petit del Cap de França, i que fou creat el 1837, i annexat al de València el 1897.
Originàriament eren dos petits nuclis de cases de pescadors i d’esbarjo dins el terme de la parròquia de Sant Tomàs de la ciutat de València L’any 1981 tenia 1 400 h
So na Caçana
![](/sites/default/files/media/FOTO2/So_na_Cacana.jpg)
Taula oest de So na Caçana
© Ferran Lagarda Mata
Jaciment arqueològic
Finca agrícola i jaciment arqueològic dins del terme municipal d’Alaior (Menorca), sobre la carretera que, des del nucli urbà, duu a Cala en Porter.
A la finca hi ha una torre de refugi predial dels segles XIV-XV adossada a les cases senyorials El jaciment, proper a la torre i a les cases, fou excavat i estudiat 1982-87 per Lluís Plantalamor Massanet, que hi va reconèixer fins a deu estructures que correspondrien, possiblement, a un santuari comunal En aquest santuari, cada comunitat propera hi construiria alguna mena d’edifici temple, casa, etc damunt d’una necròpolis hipogea prèvia, datada entre el període pretalaiòtic 2000-1400 aC i el talaiòtic I 1400-1000 aC D’entre les construccions, destaquen dos recintes de taula, un dels quals…
Benadressa
Partida
Partida del terme de Castelló de la Plana a la vora esquerra de la rambla de la Viuda.
El 1788 Salvador Català, actiu comerciant i industrial castellonenc, demanà l’establiment formal amb dret jurisdiccional i carta de poblament d’una petita caseria dita modernament del Mercader , bastida el 1791 i actualment enrunada, que incloïa un molí, una fàbrica de terrissa, diverses cases i una capella
Sant Vicent d’Alcaidús
Talaiot
Jaciment arqueològic
Poblat talaiòtic menorquí, al límit dels termes de Maó i Alaior, excavat en part (1958-67) per Maria Lluïsa Serra i Belabre.
Han aparegut cases circulars, amb un petit pati central delimitat per sis columnes monolítiques, amb les cambres al voltant, una de les quals conté la llar de foc, d’un tipus fins ara mal conegut de la cultura talaiòtica Sembla que pertanyen a la fase tardana d’aquesta cultura El poblat continuà habitat durant l’època romana
Alcaufar
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC_alcaufar.jpg)
Aspecte de la cala d’Alcaufar
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Caseria
Caseria del municipi de Sant Lluís (Menorca), un dels centres turístics més importants de l’illa.
Originàriament era una possessió de la companyia de Consell situada prop de la cala d’Alcaufar , oberta a la costa oriental de l’illa A la platja d’aquesta cala, deserta el 1896, hi fou bastida una caseta de pescadors trenta anys més tard hi havien estat edificades catorze o quinze cases El 1935 hi fou construïda la carretera des de Sant Lluís
la Torreta de Canals
Història
Antiga baronia, actualment incorporada al municipi de Canals (Costera).
El 1249 Jaume I canvià Veo i Aín, que el 1245 havia atorgat al comte Dionís d’Hongria, per unes cases a Xàtiva i els llocs de Crespins i Canals Mort Dionís, Pere el Gran, el 1277 i el 1279, confirmà aquella donació a la vídua, Margarida de Cabrera, i als fills, Amor Aimeric i Gabriel En passar aquests, el 1287, a la Unió aragonesa, llurs béns foren confiscats per Alfons el Franc Canals comprenia el lloc, l’Alcúdia o Pujol de Canals i la Torre de Canals En ésser-los restituïts aquells béns el 1288, el rei retingué la Torre, però finalment també els fou retornada Morts Amor 1307/08 i Gabriel…
Patraix
Barri
Antic poble
Antic poble i municipi de l’Horta, annexat el 1870 a València, ciutat de la qual forma un barri, al S del centre urbà.
El seu terme comprenia un sector de l’horta regat per la séquia de Favara, un petit nucli de cases i nombroses alqueries A més de l’activitat agrícola, tingué al s XIX una important fàbrica sedera, que fou la primera a utilitzar el sistema de vapor al País Valencià Les noves edificacions volten l’antic nucli, que ha conservat el seu caràcter tradicional la casa senyorial fou reedificada a la fi del s XV i al s XVII fou construïda l’església parroquial, que depengué de la de Sant Joan del Mercat de València i l’horta ha restat molt reduïda per la construcció de nous barris de treballadors i de…
la Bastida de les Alcusses
Poblat ibèric en terme de Moixent (Costera), un dels més ben coneguts del País Valencià.
Excavat en bona part 1927-28 sota la direcció de Lluís Pericot i d’Isidre Ballester i Tormo, pot ésser pres com a prototip de la primera fase ibèrica ss V i IV aC fou destruït i abandonat a la segona meitat del s IV aC Entre les troballes més importants, conservades al Museu de Prehistòria de València, cal destacar el plom de la Bastida , placa amb inscripció en alfabet ibèric meridional o subibèric, dit també turdetà, cas molt rar en territori valencià Des del 1990 s’hi realitzaren treballs importants de consolidació i restauració També s’hi dugueren a terme alguns sondatges que permeteren…