Resultats de la cerca

Té forma triangular inclinada vers el SW, i la major elevació és a la punta de s’Esperó, a 78 m alt Els terrenys calcaris del Miocè cavalquen sobre esquists paleozoics A la segona meitat del s XVIII fou cedida pel govern britànic a la colònia grega de Maó Confiscada el 1782, passà a propietat estatal Per tal de no deixar sense defensa el port de Maó després de la voladura del fort de Sant Felip 1805, hom hi construí 1848-52 el fort d’Isabel II o fort de la Mola

Forma un important penya-segat

Correspon a un antic poblat del qual actualment queden a la vista, bàsicament, un parell de talaiots, alguna cova i un recinte en forma de ferradura, precedent probablement dels recintes de taula de la major part dels poblats menorquins El talaiot oriental fou excavat el 2008 i té com a característica pròpia que està travessat per un alt túnel de funció desconeguda amb una cambra o diverticle lateral A prop hi ha un sistema de recollida d’aigua a base de cisternes comunicades, mentre que per l’altre costat té, adossades, les restes del que probablement fou el mur de tancament, la…

Hi ha la torre defensiva de Punta Prima o Son Ganxo segle XVIII Té forma troncocònica i és idèntica a la d'Alcaufar Construïda amb pedra i morter i grans murs, estava preparada per  albergar guarnició amb peces d'artilleria Ha estat rehabilitada com a refugi

Conegut, sota la dominació britànica de l’illa, amb el nom de The Golden Farm , forma la cala de Sant Antoni dividida en dues per una petita punta, on hi ha un desembarcador La casa és un notable edifici del segle XVIII Fou residència de l’almirall Nelson i, segons una tradició no confirmada, també hi feu estada la seva amant, lady Hamilton

Hi ha dues importants navetes funeràries, construïdes en la segona meitat del II milleni aC La naveta més septentrional té la part superior derruïda i destaca per una llosa perforada a l’entrada La naveta meridional està molt ben conservada, i s’observa la seva forma absidal, l’interior de dos pisos on es dipositaven els enterraments i l’entrada amb llinda monolítica 

Construït sobre un talaiot precedent, té forma troncocònica i un diàmetre màxim de 24 m És un dels més grans i més ben conservats de l’illa Una obertura a la part superior permetia l’accés a un santuari construït en l’època romana Ha estat excavat i estudiat per Lluís Plantalamor, arqueòleg i membre de l’Institut d’Estudis Menorquins

És un dels pocs jaciments de la meitat septentrional de l’illa on hi ha una taula, monument talaiòtic  abundant al sector meridional menorquí Hi ha també una torre amb una forma esglaonada a causa de la rampa helicoidal que l’envolta i puja al seu cim Alguns experts defineixen aquesta torre com a talaiot, tanmateix, sembla que n’és una variant, o bé forma part d’un tipus diferent No gaire lluny, s’hi trobaren també les restes de diverses cases i, en el camí que duu a la costa, les d’una naveta funerària pretalaiòtica, o del que avui s’anomena protonaveta o monument…

Pràcticament excavat a la roca, era poc visible per l’enemic Té forma poligonal de set costats La fortificació patí dos assetjaments, el dels francesos 1756 i el dels espanyols 1782, any aquest darrer en què fou ordenada la seva destrucció Entre el 1798 i el 1802 fou reconstruït pels anglesos, i de nou fou destruït el 1802 quan Menorca passà definitivament a la corona espanyola El seu nom prové del general John Churchill, duc de Marlborough 

Resta unida a l’illa per un istme estret, i la seva costa, molt espadada, és prolongada per la illeta des Cobrómbol i l’illa des Porros tanca per tramuntana i llevant el port de Sanitja, al qual serveix de protecció És composta de calcàries juràssiques i dolomies triàsiques Hi ha un far de segon ordre, el més important de l’illa, de llum fixa, el qual data del 1857 A les aigües properes hi ha una bona pesquera de llagostes, explotada principalment per pescadors de Fornells