Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Estadi Municipal de Manlleu
Futbol
Camp de futbol de Manlleu.
Fou inaugurat l’any 1940 amb el nom d’Entre Rius a causa de la seva situació geogràfica És la seu de l’Agrupació Esportiva i Cultural Manlleu Passà a ser de titularitat municipal a partir del 1960 Al llarg dels anys s’hi han fet obres de remodelació, com la construcció de grades i d’una tribuna coberta Té capacitat per a 4000 espectadors
Xalet refugi Pere Carné
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi d’Alp (Baixa Cerdanya).
Situat a la Molina, al barri del Sitjar, a tocar de les pistes d’esquí, a 1490 m d’altitud Fou inaugurat el 6 de novembre de 1955 per l’Agrupació Excursionista Terra i Mar de Sabadell, entitat que l’any 1970 passà a constituir la Unió Excursionista de Sabadell UES El 1987 la UES batejà el refugi amb el nom de Pere Carné, soci fundador de l’AE Terra i Mar, promotor i mecenes del refugi A l’abril del 2002 el refugi passà a mans privades, però mantingué el nom original Disposa de seixanta places i és base per a la pràctica de l’esquí i l’excursionisme per les muntanyes…
la Fonollera
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), situat a l’aire lliure, que presenta quatre fases d’ocupació humana.
A la primera correspon una petita agrupació de cases de l’edat del bronze La següent correspon a la fase més important del poblat, durant l’edat del bronze final, amb cabanes fetes de materials peribles Les dues darreres fases d’ocupació corresponen a l’època romana, republicana i del Baix Imperi, respectivament, moment en què el poblat fou utilitzat com a establiment comercial per a distribuir els productes que arribaven per via marítima Els habitants de la Fonollera aprofitaven els recursos que l’entorn els oferia Foren caçadors, pescadors, recollectors de molluscs i…
Estadi Municipal Joan Serrahima
Atletisme
Estadi d’atletisme de Barcelona.
Situat a la muntanya de Montjuïc, porta el nom de l’atleta olímpic Joan Serrahima Bofill Es bastí on antigament es trobava la pedrera de Safont, prop del barri del Polvorí L’obra comportà molts problemes a causa de la poca resistència d’uns terrenys que també s’havien destinat a abocador d’escombraries Finalment, s’inaugurà el 1969 amb un primer paviment de terra batuda provinent de Begues que li donava un color vermellós més característic de les pistes de tennis L’equipament fou sotmès a una primera remodelació el 1983, any que se substituí el paviment inicial per material sintètic i es…
bisbat de Solsona

Mapa del bisbat de Solsona
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Solsona.
Creat el 1593 a expenses de les antigues diòcesis d’Urgell i de Vic, té una extensió de 3536 km 2 La constitució de la nova diòcesi de Solsona fou objecte de llargs litigis inicialment s’hi inclogueren 258 parròquies del bisbat d’Urgell, però els bisbes d’Urgell s’oposaren a la desmembració d’algunes d’elles, i després d’un plet que durà del 1593 al 1621, acabat a precs del rei Felip IV de Castella, amb una butlla del papa Gregori XV, es reduïren a 114 Del bisbat de Vic hi passaren 21 parròquies dels deganats de Tàrrega i Cervera i s’arribà més aviat a una concòrdia, després de renunciar el…
bisbat de Girona

Catedral de Girona
© Lluís Prats
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Girona.
Comprèn el territori dels antics comtats de Girona, Besalú, Peralada i Empúries la diòcesi de l’alta edat mitjana de Castelsardo desaparegué amb motiu de la invasió dels àrabs La seva jurisdicció s’estén sobre 387 parròquies, agrupades en 24 arxiprestats Té una extensió de 4 965 km 2 i és dividit actualment en quatre zones pastorals Els límits de l’antic bisbat, testimoniats ja el 1115, fins el 1957 no experimentaren cap variació Els seus límits antics comprenien la vall de Camprodon excepte la Ral i Sant Pau de Seguries, les valls del Bac, de Bianya i de Ridaura, la plana d’en Bas excepte…
Palamós
Aspecte de la façana marítima de Palamós
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà.
Situació i presentació Limita a llevant i al NE amb el municipi de Mont-ras, al N amb el de Vall-llobrega, al NW amb el de Vulpellac i a ponent amb el de Calonge, mentre que tot el sector meridional toca a la mar El terme primitiu de Palamós tenia un territori reduïdíssim una estreta faixa litoral que comprenia només el nucli urbà —deixant, fins i tot, algun raval fora— i s’allargava per llevant fins a la platja de la Fosca L’any 1942 li fou annexat el municipi veí de Sant Joan de Palamós antigament dit Vila-romà A més de la vila de Palamós, cap municipal, el terme comprèn el barri de Sant…
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, a la costa, a l’extrem SE de la comarca, al sud de la vall d’Aro i accidentat pels contraforts septentrionals del massís de les Cadiretes o serra de Sant Grau (417 m alt en el terme).
Situació i presentació El terme municipal, en contacte amb la mar en tot el sector meridional, limita a ponent i al N amb el de Santa Cristina d’Aro i al NE amb el de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró Constitueix, de fet, la capital d’una petita subcomarca que integra el terme propi i els de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró i Santa Cristina d’Aro, emplaçada entre les Gavarres i la mar, ben diferenciada de la resta del Baix Empordà, al qual fou inclosa en la divisió territorial del 1931 de fet el 1989 es creà el partit judicial de Sant Feliu, que integra els municipis de Sant Feliu,…
Palafrugell
Palafrugell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, situat a la costa (al sector central i més característic de la Costa Brava), accidentat pels contraforts de les Gavarres i pel massís de Begur, entre els quals es forma l’anomenat passadís de Palafrugell, que comunica l’Empordanet amb el port de Palamós.
Situació i presentació Limita a l’E i al SE amb la mar, al N amb Begur, Regencós i Torrent, a l’W amb Vulpellac i al S amb Mont-ras El municipi comprèn, a més de la vila de Palafrugell, cap del terme, el poble rural de Llofriu, els poblats marítims de Calella de Palafrugell, Llafranc i Tamariu, els antics veïnats de Santa Margarida i Ermedàs, el santuari de Sant Sebastià de la Guarda i altres veïnats, ravals, urbanitzacions modernes i masies escampades Les grafies més antigues, que es remunten a l’any 988, demostren que el topònim Palafrugell deriva d’un primitiu Palacio Fregellis , essent…