Resultats de la cerca
Es mostren 2303 resultats
Sant Sebastià
Santuari
Santuari del municipi de Vinaròs (Baix Maestrat), al NW de la ciutat, al vessant oriental d’un puig que s’alça a l’esquerre del riu Cérvol, dedicat a Sant Sebastià i a la Mare de Déu de la Misericòrdia, patrons de Vinaròs.
La imatge de la Mare de Déu hi era venerada des del s XIII, quan aquest territori pertanyia al terme de Peníscola Al s XVII fou declarada patrona de Vinaròs i votada la festa anual 1689 l’església fou refeta aleshores i, encara, ampliada en 1715-21
Sant Sebastià

Interior del santuari de Sant Sebastià
Pitu Garcia Batlle (Arxiu d'imatges del Museu del Suro de Palafrugell)
Santuari
Santuari del municipi de Palafrugell (Baix Empordà), situat a la costa, dalt el promontori que forma el cap de Sant Sebastià, que tanca per l’E la cala de Llafranc.
Modernament hi ha estat bastit el far de Sant Sebastià Adossada al santuari hi havia una antiga torre de senyals i de defensa, dita torre de Guàrdia Foren bastits, torre i església, a mitjan segle XV pel prior de Santa Anna de Barcelona l’edifici del santuari fou renovat el 1770 Prop seu hi ha una hostatgeria i un jaciment ibèric segles VI a I aC recentment consolidat i senyalitzat L’antic altar barroc fou destruït el 1936 S'hi celebren diversos aplecs
Sant Sadurní de l’Heura
Sant Sadurní de l’Heura
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Baix Empordà.
És al NE del terme, a ponent del nucli de Cruïlles L’església parroquial de Sant Sadurní esmentada ja el 1034 amb el nom de Sant Sadurní de Salzet fou possessió de la mitra de Girona, igual com el castell de Sant Sadurní o de l’Heura , esmentat ja al s XII El lloc fou incorporat a la corona el 1442 i constituït carrer de Barcelona El 1974 formà un únic municipi amb els antics termes de Cruïlles i de Monells
Sant Sadurní de Gallifa
Església
Església romànica del municipi de Gallifa (Vallès Occidental), situada dalt el puig de Sant Sadurní de Gallifa (951 m), que culmina als cingles de Sant Sadurní de Gallifa, als vessants N de la vall, continuació vers l’W dels cingles de Bertí.
Existia ja el 939 i tenia prop seu un antic castell o fortalesa A l’església, renovada al s XI, s’establí el s XV un petit priorat, dependent de Sant Pere de la Portella, de molt curta durada El 1714 s’edificà la veïna casa dels ermitans, avui abandonada Pertany a la masia de Sobregrau
Sant Roc
Caseria
Caseria del municipi de Vinaròs (Baix Maestrat), a la costa, al S de la ciutat.
Sant Rafel del Maestrat

Aspecte del poble de Sant Rafel del Maestrat
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, situat en el sector septentrional de la comarca; és limitat al N en tota la seva llargària pel riu de la Sénia (a la vegada, límit del País Valencià), i al S pel barranc de la Barbeguera, afluent del riu Cérvol.
El terreny és pla i aprofitat en una gran part per a l’agricultura 1 900 ha de secà unes 1700 de les quals són dedicades a oliveres i 85 ha de regadiu La superfície mitjana per explotació titular és de 15 ha, i totes les terres són treballades en règim d’explotació directa El 62% de la població activa es dedica a l’agricultura, i el 20% a la indústria, amb desplaçament fora del poble la major part El poble 479 h agl 2006, sant-rafelins 240 m alt és situat a l’extrem nord del terme, a la vora dreta del riu de la Sénia a l’esquerra del riu, dins el terme d’Ulldecona Montsià, s’ha desenvolupat…
Sant Pere de Reixac
Barri
Antiga parròquia del municipi de Montcada i Reixac (Vallès Occidental) entorn a la qual es troba el barri de Reixac
.
El 1981 tenia 5 273 h
Sant Pere dels Torrents
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de Sant Quirze de la Serra (Vallès Occidental), que el 1215 pertanyia als Montcada.
Sant Pau de Riu-sec

Vista exterior de Sant Pau de Riu-sec on s’observa l’absis i el campanar de torre
© Fototeca.cat
Priorat
Antic priorat i parròquia del municipi de Sabadell (Vallès Occidental), situada al S del terme.
El lloc és conegut des del 995, i el 1054 fou consagrada una església dedicada a sant Pau de Narbona Sembla que pertangué als templers i després 1307 als hospitalers, que hi establiren un priorat, el qual tenia una petita feligresia annexa El domini de Riu-sec passà als senyors de Sabadell, i el 1471 el rei Joan II uní el terme, que només tenia una família, al de la ciutat Els sacerdots amb títol de prior se succeïren fins el 1765 després el regí el rector de Barberà El 1868 perdé la parroquialitat, que passà, juntament amb la petita imatge gòtica de Santa Maria de Riu-sec, a la nova…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina