Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
comtat d’Empúries
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Territori centrat originàriament en l’antiga ciutat d’Empúries, regit per un comte; comprenia la franja litoral des de la serra de l’Albera fins més al sud del Ter, i era limitat pels comtats de Rosselló, Besalú i Girona.
El sector septentrional corresponia a l’antic pagus de Peralada Consta per primera vegada el 813, regit per un comte de nom Ermenguer, probablement autòcton, però al cap de poc, al temps de la intromissió franca, passà a formar part dels territoris governats per Berenguer de Tolosa, des del 832 A la seva mort 835, el territori de Rosselló-Empúries passà al comte Sunyer I, possible fill de Belló de Carcassona Vers el 848 el rei Carles II el Calb confià aquests comtats inclosos en un gran lot de comtats marítims, com els de Barcelona, Narbona i altres satèllits fins al Roine a Aleran i Odalric…
monestir d’Ullà
Priorat
Antic priorat canonical augustinià (Santa Maria d’Ullà), i més tard col·legiata, del municipi d’Ullà (Baix Empordà).
El fundà el 1121 el prevere Pere Vidal amb el consentiment del bisbe de Girona, del comte Ponç Hug d’Empúries i del senyor del lloc Ponç Guillem de Torroella Les donacions dels nobles i fidels, situades sobretot a Bellcaire, Canet, Canavalls, Mata, Llabià i Fontanilles, li permeteren de tenir una comunitat de dotze membres, que més tard es reduí a cinc L’any 1178 una incursió de musulmans procedents de Mallorca, governada aleshores per Muhammad ibn Ishāq ibn Gāniya potser ell mateix dirigí l’expedició, saquejà el monestir i fou causa de la mort o deportació a Mallorca de la…
comtat de Girona
© Fototeca.cat
Història
Territori entorn de la ciutat de Girona regit per un comte.
Després que els homes de Girona lliuraren la ciutat a Lluís el Piadós 785, hom organitzà el comtat, que fou encomanat a Rostany, segurament un franc, i que estenia la seva jurisdicció des del comtat d’Empúries i la mar fins al Montseny i la Tordera per la banda de ponent i les muntanyes d’Osona o les Guilleries pel nord-oest, incloent-hi aleshores el pagus de Besalú El segon comte fou Odiló 812-817, i el 817 el comtat fou integrat, amb Narbona i els altres comtats orientals de Barcelona, d’Empúries i de Rosselló, a la marca de Septimània En morir Odiló, Berà de Barcelona fou nomenat comte de…
Ullastret
Anselm Pallàs (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi del Baix Empordà, estès en gran part a la dreta del Daró, que travessa el terme en direcció N-S al seu sector occidental.
Situació i presentació El municipi limita amb Serra de Daró N, Fontanilles NE, Palau-sator E, Vulpellac S, la Bisbal d’Empordà SW, Corçà W i Parlavà NW Ullastret és situat a la plana alluvial empordanesa i és regat, a més, per diverses séquies i recs que deriven de la dreta del Daró A la part oriental del terme hi havia hagut l’estany d’Ullastret, d’uns 3 km 2 d’extensió, que era alimentat per les aigües del Daró i per altres torrents de la seva conca La llacuna, que cita Francisco de Zamora en el seu viatge de la fi del segle XVIII, no fou dessecada fins al segle XIX, i convertida en fèrtils…
Fornells de la Selva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, a la vall mitjana de l’Onyar, estès a banda i banda del riu, al pla de Girona.
Situació i presentació Al N limita amb Girona, a llevant amb Quart NE i Llambilles, a migdia, seguint en part la riera de Bugantó, amb Campllong i per la roureda d’en Gener amb Riudellots de la Selva aquest de la comarca de la Selva, i a ponent el límit del terme passa més enllà de la carretera N-II de Barcelona a la Jonquera, que recorre la part ponentina del municipi, i voreja els termes d’Aiguaviva i Vilablareix El territori és pla, drenat per l’Onyar, que forma un meandre situat gairebé totalment dintre del municipi A més del cap de municipi, dintre el terme hi ha els veïnats de la…
Colomers
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, al límit amb el Gironès, estès a l’esquerra del Ter, que forma el límit meridional del terme, el qual envolta per la part exterior un gran meandre.
Situació i presentació Limita a l’W amb Sant Jordi Desvalls Gironès, al N amb Vilopriu, a l’E amb Jafre i al S amb Foixà El poble agrupa tota la població del terme La resclosa de Colomers, antiga resclosa del rec del Molí, forma un pantà i fou reconstruïda en la dècada de 1970 El rec del Molí, que té la captació d’aigua en aquest lloc, permet la xarxa de regadius de la plana de la riba esquerra del curs inferior del Ter, fins a la mar, i mou, també des d’antic, diversos molins fariners en el seu recorregut Altres cursos són la riera de Vilopriu, prop del poble, i les rieres de Ramema o de…
Fontanilles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, estès a la dreta del Ter; el Daró travessa el terme en dos sectors, aigua amunt i aigua avall del terme de Gualta.
Situació i presentació Limita al N amb la Tallada d’Empordà i Ullà, al NE amb Gualta i Torroella de Montgrí, al SE amb Pals, al S amb Palau-sator, al SW amb Ullastret i a l’W amb Serra de Daró Comprèn el poble de Fontanilles, cap del municipi, i Llabià També inclou una vintena de masos disseminats, gairebé sempre al cim de les petites eminències eocèniques que emergeixen de la plana El terme és regat pel Daró, riu que travessa els dos extensos sectors planers del territori al NW, aigua amunt de Gualta, abans d’ésser canalitzat, i al SE, després d’haver estat convertit en canal i haver rebut…
Ullà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, estès a l’esquerra del Ter, aigua amunt de Torroella de Montgrí.
Situació i presentació Limita amb Torroella de Montgrí E i N, Bellcaire d’Empordà NW, la Tallada d’Empordà W, Fontanilles SW i Gualta S El municipi s’estén des dels vessants meridionals de l’extrem de ponent del massís del Montgrí, la muntanya d’Ullà, fins a la riba esquerra del Ter Per la seva situació inclou part de les terres àrides i rocoses del massís i un sector de la plana alluvial El poble d’Ullà i el barri de la Roqueta, que forma part de l’expansió urbana de Torroella, són els dos nuclis de poblament agrupat del municipi La carretera local de Santa Cristina d’Aro a Figueres C-31,…
Jafre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, estès a la plana al·luvial de l’esquerra del Ter, l’aigua del qual aprofita a través del rec del Molí.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Garrigoles N, Verges E, Foixà S i Colomers W Jafre, escrit Jafare , Jaffare , Jafiro i Jafero al segle XIII, és l’únic topònim aràbic que Joan Coromines assenyala a l’Empordà, però altres investigadors el consideren derivat d’un nom personal germànic El terme té sectors planers, de terres alluvials, sobretot al SW i també al SE En la seva major part comprèn, però, terrenys suaument ondulats pels primers contraforts de les serres que marquen l’interfluvi entre el Ter i el Fluvià El rec del Molí travessa el sector meridional, gairebé parallel i…
la Tallada d’Empordà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, que s’estén a la plana al·luvial de l’esquerra del Ter fins al sector de turons que marquen l’interfluvi entre el Ter i el Fluvià.
Situació i presentació Limita al N amb Viladamat Alt Empordà, al NE amb Albons, a l’E amb Bellcaire d’Empordà, al SE amb Ullà, al S amb Fontanilles, al SW amb Serra de Daró, a l’W amb Verges i al NW amb Garrigoles Comprèn, a part el cap de municipi, els pobles de Canet de Verges o de la Tallada, Marenyà i Tor El terme s’estén per la plana alluvial de l’esquerra del Ter, que és el seu límit meridional, i ocupa al NW una part de la serra de l’interfluvi entre el Ter i el Fluvià de formes arrodonides i elevacions inferiors a 100 m dins el municipi, és coneguda amb el nom de serra de Sant Grau…