Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Rabioses
Veïnat
Veïnat del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà), dins l’antic terme de Cruïlles.
L’any 1632 formava part, juntament amb el lloc de Pastells, de la batllia reial de Cruïlles Avui el formen una dotzena de masos escampats, a la dreta del Daró, al S de Cruïlles
Sant Elm
Santuari
Santuari del municipi de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), situat a l’antic puig Castellar o puig de Sant Elm (98 m), promontori que tanca el port de Sant Feliu i domina pel S la vila.
A ponent del promontori hi ha la cala de Sant Elm El 1203 hom bastí en aquest indret la torre de Sant Elm per a defensa i vigia Enderrocada posteriorment, el 1542 hom bastí una ermita on des del 1474 fins al 1680 fou venerada una relíquia del Sant Drap i un castell de planta quadrada amb torres als angles Era regit per un governador Fou destruït per les tropes franceses l’any 1696 L’ermita fou reedificada el 1723 i els jurats de la vila la dedicaren també a la Mare de Déu del Bonviatge, juntament amb sant Elm, patró de mariners, pelegrins i navegants Tenia un notable altar…
el Daró
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Baix Empordà (43 km) que neix a les Gavarres, al vessant W del puig d’Arques, al terme de Cruïlles.
Després de drenar les aigües de Santa Pellaia, del Montnegre i de les mateixes Gavarres, rega la vall on s’assenten Sant Sadurní de l’Heura, Sant Miquel de Cruïlles i Cruïlles i travessa la Bisbal d’Empordà, on es deriva la séquia del Molí Segueix la direcció SW-NE, i després de rebre, per la dreta, la riera de Fonteta i, per l’esquerra, el Rissec, prop de Serra de Daró, canvia de direcció vers l’est i segueix parallel al curs del Ter en aquest sector rep, per l’esquerra, la riera Nova i, per la dreta, els antics corrents que s’embassaven, fins al s XIX, a l’estany d’Ullastret,…
Anguera
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Sarral (Conca de Barberà), prop del poble d’Ollers i vora el riu d’Anguera.
Habitat des de l’antiguitat —probablement s’hi bastí un petit poblat ibèric, car s’han trobat diverses restes ibèriques al tossal que hi ha a la dreta del riu—, el 1076 els comtes germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II donaven el puig d’Anguera, situat a l’extrem de la marca del comtat de Barcelona, a Bonfill Oliba, que tenia l’obligació, segons la voluntat dels donadors, de fer la guerra o estar en pau amb els sarraïns El concessionari associava en la tasca repobladora un tal Bernat Guillem, al qual cedia la tercera part del lloc Donat per Pere el Gran al monestir de Santes Creus el…
Púbol
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Pera (Baix Empordà), al SE del cap del municipi.
El lloc és esmentat ja el 1017 i el castell de Púbol el 1065, quan Gaufred Bastons en cedí la potestat, juntament amb el de Cervià, als comtes de Barcelona A mitjan segle XIV l’adquiriren els Llers continuà en la família Cervià i al segle XIV passà als Campllong Esdevingué centre de la baronia de Púbol Al segle XV, quan estava en mans dels Corbera, tingué una època de gran esplendor el 1437 Bernat de Corbera contractà per a l’església de Sant Pere l’església del castell, gòtica, que esdevingué parroquial el notable retaule de Sant Pere de Bernat Martorell , única peça…
Peratallada
© Fototeca.cat
Vila (43 m alt.) del municipi de Vulpellac (Baix Empordà), vora la plana, a ponent de la riera de Peralta.
S'assenta sobre la roca viva, aprofitada a l’edat mitjana per a bastir una gran fortificació tres recintes, en gran part ben conservada 4 o 5 torres i diversos portals, en la qual els valls són excavats a la roca pedra tallada , i centrada pel gran castell de Peratallada , que fou centre de la baronia de Peratallada Centra el castell una gran torre de l’homenatge de base rectangular en la restauració recent han aparegut restes de decoracions mudèjars i gòtiques, així com són gòtiques les sales nobles i diversos finestrals La parròquia de Sant Esteve, extramurs, és romànica, de dues naus,…
Pira
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació El terme municipal de Pira té forma de triangle invertit Limita amb Solivella al N, amb Blancafort al NW, amb Montblanc a l’W i al S i amb Barberà a l’E i al NE És situat a la part central de la comarca, a la dreta del riu d’Anguera, que travessa el terme engorjat i forma en una bona part el seu límit oriental Relativament pla per la banda de migdia, és més accidentat pel N a causa dels últims contraforts de la serra del Tallat 515 m a Roques Blanques Provinents del N, del terme de Solivella, travessen dos barrancs el del Xano i el del Molí, que prenen la direcció SW i…
Cruïlles
© Vincent van Zeijst
Vila (76 m alt.) del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà); és a l’esquerra del Daró, uns 3 km a l’oest de la Bisbal.
Fou origen del llinatge dels Cruïlles i centre de la baronia de Cruïlles La vila medieval era envoltada de muralles, que es conserven parcialment, al centre de les quals s’aixecaven el castell i l’església Del castell de Cruïlles només resta una esvelta torre mestra dita de Santa Eulàlia , romànica segles XI i XII, aïllada al mig de la plaça És de planta circular i, amb una alçada de 25 m, constitueix el punt més elevat de la vila La seva estructura presenta la característica de tenir una base més ampla que la part superior Aspecte de la torre del castell de Cruïlles © Jaume Ferrández L’…
Llorac
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació És a l’extrem septentrional de la comarca i, així mateix, a l’extrem sud-oriental dels altiplans segarrencs Confronta al S amb Savallà del Comtat, al SE i l’E amb Santa Coloma de Queralt, a l’W amb Vallfogona de Riucorb i al nord amb els municipis segarrencs de Talavera i de Montoliu de Segarra Allargassat en els deu primers quilòmetres del Riu Corb, que neix al seu terme, al lloc de Rauric, i que corre per la seva banda meridional, ocupa la vall encaixada del riu i els altiplans del seu marge dret, fins a arribar al balneari de Vallfogona És accidentat pels contraforts…
Cabanyes
Veïnat
Veïnat de Calonge (Baix Empordà), a la part més baixa de la riera de Cabanyes
, curs d’aigua format per la reunió de diversos torrents que baixen de les Gavarres, entre el puig d’Arques i Romanyà de la Selva, i que, prop de la vila de Calonge, juntament amb el Rifred, forma la riera de Calonge.