Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
Anguera
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Sarral (Conca de Barberà), prop del poble d’Ollers i vora el riu d’Anguera.
Habitat des de l’antiguitat —probablement s’hi bastí un petit poblat ibèric, car s’han trobat diverses restes ibèriques al tossal que hi ha a la dreta del riu—, el 1076 els comtes germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II donaven el puig d’Anguera, situat a l’extrem de la marca del comtat de Barcelona, a Bonfill Oliba, que tenia l’obligació, segons la voluntat dels donadors, de fer la guerra o estar en pau amb els sarraïns El concessionari associava en la tasca repobladora un tal Bernat Guillem, al qual cedia la tercera part del lloc Donat per Pere el Gran al monestir de Santes Creus el…
el Pinetell
© Fototeca.cat
Disseminat
Disseminat del municipi de Montblanc (Conca de Barberà), dins l’antic terme de Rojals, situat al SW del cap municipal, en un planell, a 607 m alt. a l’esquerra del riu Brugent.
Fins el 1841 constituí un municipi independent, però el 1849 ja era arruïnat només hi ha les restes de l’església romànica segle XIII Els templers adquiriren al segle XIII, de Pere de Granyera, part de les rendes del castell de Pinetell , que després passaren als hospitalers
Rauric
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Llorac (Conca de Barberà), a l’extrem SE dels altiplans segarrencs, prop de la font de Rauric
, on neix el riu Corb.
És aturonat al voltant de l’església de Santa Fe que fou sufragània de la de Montargull i actualment ho és de la de Llorac només resten els fonaments de l’antic castell de Rauric , esmentat ja al s XII, que pertangué als Queralt, comtes de Santa Coloma
Sant Antoni de Calonge
© Fototeca.cat
Poble
Poble i antic barri marítim del municipi de Calonge (Baix Empordà), situat a la costa, a ponent de Palamós, al centre de la badia de Sant Antoni
o de Palamós, prop de la desembocadura de la riera de Calonge.
Ha esdevingut un important nucli turístic, amb un gran nombre d’hotels i d’apartaments Hi havia hagut una capella dedicada a sant Antoni actualment hi ha una església d’estil neogòtic El 1936 formà un municipi amb el nom, primer, de Sant Antoni de Mar, i després, de Llevantí de Mar , que durà només fins el 1939
Sant Climent de Peralta
Poble
Poble del municipi de Vulpellac (Baix Empordà), de caràcter disseminat, dins l’antic terme de Peratallada.
L’antiga església parroquial de Sant Climent, de la qual només resten poques ruïnes, amb sepultures excavades a la roca, era una cella monàstica on el 844 residien uns monjos El 881 la seva propietat fou cedida per privilegi de Carloman a la seu de Girona, cessió confirmada per un altre privilegi reial del 898 i per una butlla del 1010 A la fi del s XI se n'apoderaren els senyors de Peratallada, fins que el 1137 Dalmau de Peratallada la retornà a la seu de Girona Fou després una simple parròquia
Sant Esteve de Mar
Castell
Antic castell de la costa del Baix Empordà, situat en un promontori entre la cala de s’Alguer i la platja de la Fosca.
Pertanyia a la parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà i a la jurisdicció del capítol de Girona El comprà, amb el seu terme, el rei Pere II el Gran, l’any 1277, que hi creà el port i la vila de Palamós Enderrocat pràcticament durant les guerres dels remences, restà abandonat i vers els s XVI-XVII fou convertit en masia De la fortalesa només es conserven algunes bases de torre i de murs No hi ha cap vestigi de la capella dedicada a sant Esteve, esmentada al segle XIV Prop seu es bastí al segle XIX l’esglesiola de Sant Esteve Modernament han estat descobertes restes preromanes…
Conesa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació És al N de la Conca de Barberà, situat dins el sector segarrenc de la comarca Limita amb el terme de Savallà del Comtat N, Santa Coloma de Queralt NE, les Piles E, Sarral, Rocafort de Queralt i Forès S, Passanant W i Vallfogona de Riucorb NW El terme, d’una altitud mitjana que ultrapassa els 650 m, és típicament segarrenc A la seva banda ponentina es troben les elevacions més altes la Cogulla 889 m, serra de Cantallops —el Pla de Maria 895 m— i l’Acensada 750 m Al N hi ha els contraforts de la Serra Teixonera 848 m, ja al terme de Savallà, amb la punta de Cantallops al…
Cruïlles
© Vincent van Zeijst
Vila (76 m alt.) del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà); és a l’esquerra del Daró, uns 3 km a l’oest de la Bisbal.
Fou origen del llinatge dels Cruïlles i centre de la baronia de Cruïlles La vila medieval era envoltada de muralles, que es conserven parcialment, al centre de les quals s’aixecaven el castell i l’església Del castell de Cruïlles només resta una esvelta torre mestra dita de Santa Eulàlia , romànica segles XI i XII, aïllada al mig de la plaça És de planta circular i, amb una alçada de 25 m, constitueix el punt més elevat de la vila La seva estructura presenta la característica de tenir una base més ampla que la part superior Aspecte de la torre del castell de Cruïlles © Jaume…
Llorac
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació És a l’extrem septentrional de la comarca i, així mateix, a l’extrem sud-oriental dels altiplans segarrencs Confronta al S amb Savallà del Comtat, al SE i l’E amb Santa Coloma de Queralt, a l’W amb Vallfogona de Riucorb i al nord amb els municipis segarrencs de Talavera i de Montoliu de Segarra Allargassat en els deu primers quilòmetres del Riu Corb, que neix al seu terme, al lloc de Rauric, i que corre per la seva banda meridional, ocupa la vall encaixada del riu i els altiplans del seu marge dret, fins a arribar al balneari de Vallfogona És accidentat pels contraforts…
el Baix Empordà
Comarca
Comarca de Catalunya, una de les dues comarques en què és dividit l’Empordà.
La geografia Cap de comarca, la Bisbal d’Empordà Hom l’anomena popularment l’ Empordanet La part plana de la comarca és essencialment la depressió de l’Empordà, formada per la conca baixa del Ter i gairebé tota la del Daró consta d’un sector d’aiguamolls llaunes , que rebutjaren el poblament fins a la colonització arrossera, i dels fondals de l’interior Una fossa tectònica enllaça aquesta plana amb la badia de Palamós el corredor de Palafrugell, seguit per la riera d’Aubí Una altra fossa, més petita, enllaça la depressió de la Selva amb el port de Sant Feliu de Guíxols la vall d’Aro Dins la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina