Resultats de la cerca

És un important centre residencial, d’estiueig i turístic Hi ha 14 hotels i 3 càmpings Té un petit port esportiu Hi ha una capella dedicada a santa Rosa de Lima

L’església parroquial Sant Romà era possessió de la canonja d’Ullà

Situació i presentació Limita amb els municipis de Garrigoles N, Verges E, Foixà S i Colomers W Jafre, escrit Jafare , Jaffare , Jafiro i Jafero al segle XIII, és l’únic topònim aràbic que Joan Coromines assenyala a l’Empordà, però altres investigadors el consideren derivat d’un nom personal germànic El terme té sectors planers, de terres alluvials, sobretot al SW i també al SE En la seva major part comprèn, però, terrenys suaument ondulats pels primers contraforts de les serres que marquen l’interfluvi entre el Ter i el Fluvià El rec del Molí travessa el sector meridional, gairebé parallel i…

L’església parroquial Sant Fructuós havia depès de la de Palafrugell Tenia estació del ferrocarril de via estreta del Baix Empordà Com Palafrugell, fou de la senyoria de la canonja de Santa Anna de Barcelona Dins el terme hi ha el mas Pla, que fou residència de l’escriptor Josep Pla

La parròquia Sant Martí és esmentada el 1101 L’actual església és de mitjan segle XVI Situat al comtat d’Empúries, a la frontera històrica amb el de Girona, el comte Ponç V hi bastí 1300 una força, coneguda amb els noms de Castellempordà i de casal del Margarit , oposada al castell veí de la Bisbal 2 km al sud, de la mitra gironina En féu donació a Guillem de Vilagut, els descendents del qual el mantingueren durant el segle XIV El 1413 passà als Santfeliu i, per matrimoni 1421, als Margarit, que en foren senyors fins al segle XIX Fou municipi fins el 1975

En resta una torre enrunada de planta rectangular És esmentat el 1058 pertangué al monestir de Sant Feliu de Guíxols, i al segle XII fou concedit en feu a la família dels Gaufred, senyors de Fenals Al seu costat hi ha les restes d’un poblat ibèric

És limitada a l’est per la punta del Castell , damunt la qual hi ha les restes d’un poblat preromà

L’església parroquial de Sant Genís, romànica, havia pertangut a la canonja d’Ullà Conserva una casa fortificada El 1698 era lloc reial de la batllia d’Ullastret El 1969 fou annexat a Corçà l’entic terme comprèn, a més, el poble de Matajudaica i el raval de les Costes

L’església fou fundada, vers el 1163, pels benedictins de Sant Miquel de Fluvià —que hi exerciren sempre un cert domini—, i poc després s’hi establí la comunitat femenina, regida per una abadessa Vers el 1368 s’uní als petits cenobis de Sant Joan de l’Erm i de Santa Maria de Vilanera, i aviat s’extingí L’església serví de pallissa durant segles al Mas Cebrià