Resultats de la cerca

És limitada a l’est per la punta del Castell , damunt la qual hi ha les restes d’un poblat preromà

El castell fou ordenat de bastir 1294 per Jaume II, dins la seva política d’intimidació als comtes d’Empúries, però la decadència palesa de la dinastia d’Empúries, que acabà amb l’extinció de la primera línia dels comtes, féu inútil la funció defensiva del lloc, i sembla que ja des del 1301 foren interrompudes les obres Resten els quatre grans murs la planta és quadrada, flanquejats per quatre grans torres regulars

L’edifici La torre mestra del castell, datada del segle XII, de planta circular de 7 m de diàmetre, s’aixeca sobre un pòdium de roca natural Té uns 15 m d’alçada i un gruix de parets de gairebé 2 m A l’interior es divideix en dos pisos l’inferior, d’uns 5,5 m d’alçada i cobert per una falsa cúpula amb una obertura central per a poder accedir-hi, i el pis superior, de 6,5 m i cobert també amb una cúpula A uns 7 m d’alçada de la torre —és a dir, al pis superior—, hi ha la porta d’entrada Adovellada de mig punt, conserva, a banda i banda del llindar, dos forats on es devien inserir les bigues d’…

La parròquia Sant Martí és esmentada el 1101 L’actual església és de mitjan segle XVI Situat al comtat d’Empúries, a la frontera històrica amb el de Girona, el comte Ponç V hi bastí 1300 una força, coneguda amb els noms de Castellempordà i de casal del Margarit , oposada al castell veí de la Bisbal 2 km al sud, de la mitra gironina En féu donació a Guillem de Vilagut, els descendents del qual el mantingueren durant el segle XIV El 1413 passà als Santfeliu i, per matrimoni 1421, als Margarit, que en foren senyors fins al segle XIX Fou municipi fins el 1975

Situat a la part alta del poble, és de planta quadrada, amb un petit pati central, circuït per un recinte exterior també quadrat, del perímetre del qual sobresurten el cos i l’absis poligonal de la capella El recinte exterior és format per panys de muralla amb torres cilíndriques als angles i al centre dels dos trams que no són ocupats per l’absis de l’església o per la porta De les torres, la millor conservada i més alta és la de l’angle sud-est, que té una porta a nivell del sòl i una altra d’elevada a l’interior hi ha una volta hemisfèrica, de pedruscall El sector meridional del recinte…

Situació i presentació Limita amb Sant Feliu de Guíxols S, Santa Cristina d’Aro W, Calonge N i amb la mar a llevant S’estén per tot l’extrem oriental de la vall d’Aro i comprèn el poble de Castell d’Aro, centre històric, el nucli turístic de Platja d’Aro, actual cap administratiu del municipi, el centre residencial de s’Agaró i els antics veïnats de Fenals d’Amunt i Fenals d’Aro, a més de nombroses urbanitzacions i antics masos esparsos La vall d’Aro forma una petita subcomarca separada de la resta del Baix Empordà pels contraforts de les Gavarres que toquen a la mar els quals formen un…

Envoltat d’arrossars, el molí arrosser se situa en una estructura arquitectònica del segle XVII afegida a un antic molí fariner i habitacle fortalesa d’estil gòtic El molí arrosser continua funcionant i està ben conservat El canal que porta l’aigua fins al Molí de Pals prové del rec del Molí  i forneix la bassa, que també es manté en bon estat de conservació Els mecanismes del molí arrosser del començament del segle XX aspirador del gra, installació i circuit per a la neteja del gra, assecador, sala de cilindres, etc es troben en ple funcionament, tot i que en l’…

Situació i presentació El sector de muntanya té la màxima elevació al puig Cargol 363 m, al NE del terme La muntanya de Can Mont, amb els paratges de Castellbarri, la Creu i Ruàs, forma una extensa zona muntanyosa 298 m a ponent, amb vessants abruptes sobre les valls de Cabanyes i de Rifred Al SW les serres de les Roques i dels Vilars puig Palet, 145 m, amb la costa de Treumal i a llevant el puig Cabrer i les minses elevacions de puig Sesforques i el Collet, limiten la vall de Calonge, que s’obre a la mar a la platja de Sant Antoni i Torre Valentina El litoral sud del terme inclou, al sector…

Situació i presentació Limita al N amb Jafre, al NE amb Verges, a l’E amb Ultramort, al S-SE amb Parlavà i Rupià, al SW amb la Pera, a l’W amb Flaçà i Sant Jordi Desvalls ambdós del Gironès i al NW amb ColomersEl municipi comprèn el poble de Foixà, dividit en dos nuclis la Vila i l’Església, els barris de poblament disseminat com Cuells, els Masos i el Raval, els pobles de Sant Llorenç de les Arenes i de la Sala i l’antic poble de Sidillà A ponent el territori és accidentat pels darrers contraforts septentrionals de la serra de la Mare de Déu dels Àngels puig de Brugada, de 158 m El municipi…

Situació i presentació Per tot el costat de llevant i al NE limita amb la mar, en un tram de litoral alt i escarpat al N limita amb el municipi de Pals, a l’W en part amb Regencós i al S i SW amb Palafrugell Es troba al centre de la franja litoral de la comarca i comprèn gairebé tot el sector muntanyós del massís de Begur, extrem septentrional de la Serralada Litoral El massís, format per calcàries, roques metamòrfiques i granits, culmina al puig de Son Ric, a 323 m d’altitud, i en el seu contacte amb la mar forma una successió d’entrades i sortides, de cales i de puntes, amb grans penya-…