Resultats de la cerca

És un edifici del segle XVII d’una nau amb absis quadrat que conserva una pica baptismal monolítica La capella, que havia estat parròquia, ja existia al segle XIII Centra l’antic poble de Santa Àgata del Coll

L’església parroquial, romànica, d’una sola nau, a la qual foren afegides capelles laterals, és la de l’antic monestir de Sant Pau de Fontclara, esmentat el 889 i que el 908 depenia ja del monestir de la Grassa

L’església parroquial de Sant Martí, petit edifici romànic d’una nau, fou de la canonja de Girona Tenen importància els monuments megalítics pròxims el dolmen dit la cova d'en Daina i dos menhirs un d’ells dit la pedra Aguda o de les Goges

L’antiga església de Sant Julià és un notable exemplar preromànic, d’una sola nau i amb arcs de ferradura Existia ja al segle X No hi havia culte i serví durant molts anys de dependència agrícola d’una masia, fins que l’any 1982, després de la seva restauració, fou consagrada de nou El lloc formà part del castell i després batllia reial de Palau-sator

Formà part de la baronia de Cruïlles, i al segle XIX formà un terme rural agregat, després, al municipi de Cruïlles L’església parroquial, dedicada a santa Pellaia, és barroca, amb l’absis orientat a ponent conserva un tram de la nau, cobert amb volta de canó, que pertany a l’església romànica anterior El lloc i l’església són documentats el 1064 Sanctae Pelagie locus de ipsa Cabruga

Situació i presentació Limita al N amb Viladamat Alt Empordà, al NE amb Albons, a l’E amb Bellcaire d’Empordà, al SE amb Ullà, al S amb Fontanilles, al SW amb Serra de Daró, a l’W amb Verges i al NW amb Garrigoles Comprèn, a part el cap de municipi, els pobles de Canet de Verges o de la Tallada, Marenyà i Tor El terme s’estén per la plana alluvial de l’esquerra del Ter, que és el seu límit meridional, i ocupa al NW una part de la serra de l’interfluvi entre el Ter i el Fluvià de formes arrodonides i elevacions inferiors a 100 m dins el municipi, és coneguda amb el nom de serra de Sant Grau…

Situat a la part alta del poble, és de planta quadrada, amb un petit pati central, circuït per un recinte exterior també quadrat, del perímetre del qual sobresurten el cos i l’absis poligonal de la capella El recinte exterior és format per panys de muralla amb torres cilíndriques als angles i al centre dels dos trams que no són ocupats per l’absis de l’església o per la porta De les torres, la millor conservada i més alta és la de l’angle sud-est, que té una porta a nivell del sòl i una altra d’elevada a l’interior hi ha una volta hemisfèrica, de pedruscall El sector meridional del recinte…

Fou origen del llinatge dels Cruïlles i centre de la baronia de Cruïlles La vila medieval era envoltada de muralles, que es conserven parcialment, al centre de les quals s’aixecaven el castell i l’església Del castell de Cruïlles només resta una esvelta torre mestra dita de Santa Eulàlia , romànica segles XI i XII, aïllada al mig de la plaça És de planta circular i, amb una alçada de 25 m, constitueix el punt més elevat de la vila La seva estructura presenta la característica de tenir una base més ampla que la part superior Aspecte de la torre del castell de Cruïlles © Jaume Ferrández L’…

Situació i presentació Limita al N amb Rupià i Parlavà, a l’E amb Ullastret, al SE amb la Bisbal d’Empordà, al S-SW amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, a l’W amb Madremanya Gironès i al NW amb la Pera Comprèn, a part Corçà, cap de municipi, els pobles de Caçà de Pelràs, Casavells municipi annexat el 1969 i Matajudaica, i els petits veïnats d’Anyells i Planils El municipi s’estén per una part dels darrers contraforts septentrionals de les Gavarres, on hi ha afloraments volcànics al paratge de Terra Negra, amb l’elevació màxima al Puig Blanc 140 m, i comprèn un sector planer al S i…