Resultats de la cerca

És situada en un extrem del poble, al vessant oriental del puig Va ser església parroquial fins a finals del segle XVII, quan va quedar com a capella del cementiri fins la construcció d’una de nova als anys cinquanta del segle XX Sant Joan in Bedenga apareix en una butlla del papa Silvestre II, del 1002, que confirma la seva possessió a la seu de Girona L’església presenta dues etapes constructives, la més antiga de les quals correspondria a una església preromànica de planta basilical amb tres naus i transsepte Al segle XI va ser reformada amb la construcció d’una nova capçalera, en…

Es començà a poblar a la fi del segle XVIII abans hi havia botigues o barraques de pescadors i fou el port de cabotatge de la vila de Palafrugell  exportació de suro manufacturat, especialment des de mitjan segle XIX i fins a ben entrat el segle XX, i de rajoles i de ceràmica de la Bisbal Esdevingué des del segle XIX centre de pesca i d’estiueig primer de la burgesia de Palafrugell, però a partir de 1950-60 del turisme…

Fou origen del llinatge dels Cruïlles i centre de la baronia de Cruïlles La vila medieval era envoltada de muralles, que es conserven parcialment, al centre de les quals s’aixecaven el castell i l’església Del castell de Cruïlles només resta una esvelta torre mestra dita de Santa Eulàlia , romànica segles XI i XII, aïllada al mig de la plaça És de planta circular i, amb una alçada de 25 m, constitueix el punt més elevat de la vila La seva estructura presenta la característica de tenir una base més ampla que la part superior Aspecte de la torre del castell de Cruïlles © Jaume Ferrández L’…

Situació i presentació Limita al N amb Viladamat Alt Empordà, al NE amb Albons, a l’E amb Bellcaire d’Empordà, al SE amb Ullà, al S amb Fontanilles, al SW amb Serra de Daró, a l’W amb Verges i al NW amb Garrigoles Comprèn, a part el cap de municipi, els pobles de Canet de Verges o de la Tallada, Marenyà i Tor El terme s’estén per la plana alluvial de l’esquerra del Ter, que és el seu límit meridional, i ocupa al NW una part de la serra de l’interfluvi entre el Ter i el Fluvià de formes arrodonides i elevacions inferiors a 100 m dins el municipi, és coneguda amb el nom de serra de Sant Grau…

Situació i presentació Limita al N amb Rupià i Parlavà, a l’E amb Ullastret, al SE amb la Bisbal d’Empordà, al S-SW amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, a l’W amb Madremanya Gironès i al NW amb la Pera Comprèn, a part Corçà, cap de municipi, els pobles de Caçà de Pelràs, Casavells municipi annexat el 1969 i Matajudaica, i els petits veïnats d’Anyells i Planils El municipi s’estén per una part dels darrers contraforts septentrionals de les Gavarres, on hi ha afloraments volcànics al paratge de Terra Negra, amb l’elevació màxima al Puig Blanc 140 m, i comprèn un sector planer al S i…

Situació i presentació Limita al N amb la Tallada d’Empordà i Ullà, al NE amb Gualta i Torroella de Montgrí, al SE amb Pals, al S amb Palau-sator, al SW amb Ullastret i a l’W amb Serra de Daró Comprèn el poble de Fontanilles, cap del municipi, i Llabià També inclou una vintena de masos disseminats, gairebé sempre al cim de les petites eminències eocèniques que emergeixen de la plana El terme és regat pel Daró, riu que travessa els dos extensos sectors planers del territori al NW, aigua amunt de Gualta, abans d’ésser canalitzat, i al SE, després d’haver estat convertit en canal i haver rebut…

Situació i presentació Limita al N amb Jafre, al NE amb Verges, a l’E amb Ultramort, al S-SE amb Parlavà i Rupià, al SW amb la Pera, a l’W amb Flaçà i Sant Jordi Desvalls ambdós del Gironès i al NW amb ColomersEl municipi comprèn el poble de Foixà, dividit en dos nuclis la Vila i l’Església, els barris de poblament disseminat com Cuells, els Masos i el Raval, els pobles de Sant Llorenç de les Arenes i de la Sala i l’antic poble de Sidillà A ponent el territori és accidentat pels darrers contraforts septentrionals de la serra de la Mare de Déu dels Àngels puig de Brugada, de 158 m El municipi…

Situació i presentació El terme limita al N amb Ultramort, a l’E-NE amb Serra de Daró, al SE amb Ullastret, al S amb Corçà, a l’W amb Rupià i al NW amb Foixà Comprèn el poble de Parlavà, cap municipal, el poble de Fonolleres, els veïnats de la Rutlla i de Matabou i nombroses masies S’estén per terrenys de la plana d’inundació del Ter i el Daró, riu que travessa de sud a nord l’extrem de llevant del terme La part occidental és ondulada per pujols de formes suaus, com els del pla dels Moros, al SW del terme El poble de Parlavà és emplaçat a 40 m d’altitud, al vessant de migdia del turó de…

Situació i presentació Limita amb Viladamat NW, l’Escala NE, ambdós de l’Alt Empordà, Bellcaire d’Empordà SE i la Tallada d’Empordà SW Comprèn terrenys de la plana alluvial que s’estén entre el Ter i el Fluvià, en el seu sector més estret limitat a llevant pel massís del Montgrí i a ponent per la serra de Sant Grau o de Valldavià En el seu extrem occidental el territori ocupa també un espai accidentat pels turons de formes suaus que caracteritzen la serra de Sant Grau el seu punt més alt, el Puig Segalà 177 m és una fita amb el terme de Viladamat Aquest sector és drenat per…

Situació i presentació Limita al N amb Fontanilles, a l’E amb Pals, al S amb Torrent i a l’W amb Vulpellac i Ullastret Comprèn, a més del poble de Palau-sator, cap de municipi, altres pobles i llocs que, almenys des del l632, formaren una batllia reial Sant Feliu de Boada, Fontclara, Pantaleu i Sant Julià de Boada Travessa el terme d’W a E la carretera local que uneix la Bisbal d’Empordà amb la carretera local de Pals a Torroella de Montgrí Hi ha altres carreteres que uneixen els diversos nuclis de població La població i l’economia El fogatjament de vers el 1370 dóna 22 focs a Palau-sator, 11…