Resultats de la cerca

S’aixecà al solar de la plaça del Bonsuccés que havien ocupat els magatzems El Siglo, destruïts per un incendi el 1932 Tenia una pista de 30 m i disposava de 430 butaques Era dedicat preferentment a la raqueta femenina, encara que els pilotaris també hi jugaven a pala curta Se l’anomenà “La Bombonera” pel seu elegant disseny i per les noies que hi jugaven Tancà les portes els anys cinquanta

Construït el 1564, la seva primitiva i senzilla arquitectura ha estat modificada al llarg dels anys amb diverses aportacions La petita església, d’estil barroc, data del 1725, amb nau de reduïdes dimensions coberta amb voltes per aresta i murs xapats amb interessant ceràmica de Manises Guarda al seu interior el tríptic l’ Adoració dels Reis Mags , de Vicent Macip el sarcòfag del primer ermità, Juan d'Argés, i les pintures al fresc datades de Felipe Navarro 1728 que representen la tradicional aparició de la Mare de Déu i la primera rogativa oficial dels capítols eclesiàstic i secular, amb els…

Edificada l’any 1800, com es pot veure sobre de la porta principal, és patrimoni d’interès municipal És del patrimoni de la família Miralda originària de Sant Salvador de Guardiola des de que es s’edificà, en un terreny comprat a la família del Mas de les Codines que formava part del marquesat de Castellbell, i n'han viscut onze generacions

Té una superfície de 31063,9 ha Associada al relleu del territori es desenvolupa una zonació climàtica i edafològica que determina la zonació de vegetació, amb paisatges mediterranis alzinars, suredes i pinedes a la zona baixa, de muntanya mitjana alzinar muntanyenc i rouredes i centreeuropeus fagedes i avetoses a les altituds mitjanes, i subalpins als cims La zona nucli de la reserva correspon a la del parc natural del mateix nom Al juny del 2014 el Consell Internacional de la UNESCO aprovà ampliar-ne la superfície, abastant tota la superfície de 17 dels 18 municipis que la integraven,…

Té una superfície de 2 900 ha L’interès d’aquest se centra en el pantà del Foix, al voltant del qual es conserven zones de vegetació de ribera freixes, àlbers i tamarius i canyissars, i una rica fauna associada, amb més de 150 espècies catalogades d’ocells, rèptils i amfibis El parc té també un interessant patrimoni historicocultural castells de Castellet i de Penyafort Forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona

Comprèn un total de 8295 ha, majoritàriament a la serra de Collserola repartides entre nou municipis Barcelona , Cerdanyola del Vallès , Esplugues de Llobregat , Molins de Rei , Montcada i Reixac , el Papiol , Sant Cugat del Vallès , Sant Feliu de Llobregat , Sant Just Desvern , i té declarades dues reserves naturals parcials d’alt valor naturalístic, la Font Groga 113 ha i la Rierada -Can Balasc 380 ha La vegetació, típicament mediterrània, és d’una gran varietat i també inclou zones humides Els vertebrats hi són representats amb més de dues-centes espècies Considerada l’àrea verda més…

El lloc és esmentat ja el 986 el llinatge de Togores, des del 1159 La casa i santuari de Togores es troben a la dreta del riu la capella, dedicada a santa Maria i a sant Abdó i sant Senén, és esmentada ja el 1323 Fou residència, durant un quant temps, al començament del s XV, de donades en aquells anys la jurisdicció de la quadra pertanyia al monestir de Sant Llorenç del Munt

Separa el pla de Barcelona de les valls de Vallvidrera i de Sant Medir El nom actual és modern, relacionat amb el passatge bíblic de les temptacions de Jesús, donat, probablement, pels monjos del proper monestir de la Vall d’Hebron El 1874 hi fou inaugurat el nou edifici del manicomi de la Nova Betlem, construït al vessant meridional, però el cim restà sense urbanitzar fins al començament del s XX El 1886 fou oferta a Giovanni Bosco la peça de terra del cim per tal que hi alcés un temple dedicat al Sagrat Cor encara que de moment hi erigiren un senzill oratori el 1888 fou esplanada una…

Corresponia a la jurisdicció de l’arquebisbe de Tarragona, el qual hi tenia un batlle Agafava una extensió d’uns 7 km d’E a W, i fins de 4 km, en alguns punts, de N a S Parroquialment, la dependència havia estat repartida entre Constantí, Reus i Vila-seca i Salou En configurar-se els termes municipals actuals, fou incorporat al de Reus Entre les partides de terra que hi corresponien, els Castellets, Quart, la Grassa, Bellisens, les Porpres, Aigüesverds i Blancafort són les de més anomenada

Situació i presentació El municipi de Terrassa limita al N amb el municipi bagenc de Mura, al NE amb Matadepera, a llevant amb els termes de Castellar del Vallès i Sabadell, al SE i al S amb Sant Quirze i Rubí respectivament, al SW amb Ullastrell i finalment a ponent limita amb els municipis de Viladecavalls i Vacarisses La ciutat es troba a una altitud de 277 m, en el fons d’una ampla depressió, envoltada per un amfiteatre de muntanyes i travessada longitudinalment per una xarxa de rieres molt ben desenvolupada La plana terrassenca, a manera de pla inclinat, descendeix…