Resultats de la cerca

No hi ha notícia personal de cap vescomte fins al segle XI, però mentre els comtes de Tolosa regien la zona n’hi mantingueren un És insegur, per la presència simultània de diversos germans, que els comtes independents se’n servissin Amb la divisió del comtat 1010 en Jussà i Sobirà, ja apareixen documentats Generalment al costat dels comtes de Pallars Jussà, el veïnatge dels vescomtes d’Àger al sud els restà relleu El primer vescomte conegut és Ató 1015-22, probablement bastard del comte Sunyer I tenia béns a Enviny, Cardós i Morreres i figura a la dotació de la germana del comte…

A causa de la potència absorbent dels comtes de Barcelona, que tenien altres vescomtes en els comtats incorporats de Girona i d’Osona, els titulars del vescomtat barceloní, bé que grans senyors feudals, no arribaren a fixar un feu propi, com obtingueren els d’altres comtats catalans, i no apareixen documentats fins al segle X El primer vescomte conegut és Sunifred 858 més tard apareix Ermenard, vassall del comte Sunyer, vers el 918 Consta també un tal Audegari Otger abans del 966 Sembla que de bell antuvi aquests vescomtes posseïren els dos castells principals de la ciutat, el vell i el nou,…

La superfície és de 260 km 2 , i culmina al tossal de la Baltasana, a 1203 m alt Forma dues grans branques paralleles orientades de NE a SW, unides pel coll de Prades , que separa les conques del riu Brugent afluent del Francolí i del riu de Siurana afluent de l’Ebre al relleu més interior neixen el Francolí i el riu de Montsant L’estructura és constituïda per granit i llicorella paleozoics a la base i bancs horitzontals de saulons i conglomerats roigs al damunt, els quals suporten, al seu torn, altres potents faixes de calcàries dels altres dos pisos de Triàsic i uns casquets de Liàsic al…

És separada de la Vall d’Aran i de les terres occitanes de Comenge i País de Foix per l’aresta pirinenca que separa les conques de la Garona i de l’Ebre Dins aquesta, el Pallars s’orientà de N a S ocupant, llevat de la vall més baixa, la conca de la Noguera Pallaresa, entre les de la Noguera Ribagorçana Ribagorça i del Segre Andorra i Alt Urgell A migjorn, dins la Depressió Central Catalana, les dues Nogueres s’aiguabarregen amb el Segre a la comarca de la Noguera Seguint la direcció meridiana, hom hi pot distingir, en els 80 a 85 km d’amplària que assoleix aquí el vessant mediterrani dels…

Estatut legal La protecció d’aquest espai tingué un precedent l’any 1962 quan, a instàncies de la comunitat científica, el delta fou inclòs en la classificació de les zones humides euroafricanes del Bureau MAR amb la categoria de prioritat urgent El decret 332/1986 declarava, juntament amb el parc natural, les Reserves Naturals Parcials de la Punta de la Banya i de l’illa de Sapinya L’any següent setembre del 1987, d’acord amb una directiva de la Comunitat Econòmica Europea actualment Unió Europea sobre la conservació dels ocells, es declarava Zona de Protecció Especial La protecció s’amplià…

Situació i presentació Limita amb els termes del Pont d’Armentera NE, el Pla de Santa Maria i Figuerola del Camp S, de l’Alt Camp, i amb els de Barberà de la Conca i Sarral NW, de la Conca de Barberà El territori municipal s’estén, ja al límit amb la Conca de Barberà, pel sector septentrional de l’Alt Camp accidentat per les serres Carbonària i de Comaverd, a la divisòria d’aigües entre el Francolí i el Gaià, riu aquest darrer que recull els torrents que solquen el territori Comprèn la vila de Cabra del Camp, cap de municipi, l’antic poble de Fontscaldetes, la caseria de la Fonollosa i…

Situació i presentació El terme municipal de Valls, el tercer en extensió de la comarca, és situat en la seva major part al sector de la plana de l’esquerra del Francolí, ja al límit amb la Conca de Barberà Comprèn la ciutat de Valls, cap de municipi i centre de la comarca de l’Alt Camp, els pobles agregats de Fontscaldes, Picamoixons i Masmolets, el lloc de residència i estiueig dels Boscos de Valls, els antics termes d’Espinavessa, el Palau de Reig i Olivet, l’antiga granja de Doldellops, un bon nombre de masies esparses, sovint convertides en cases de segona residència, i algunes…

Abast, origen i derivacions de la denominació Constitueix la part territorialment més extensa de l’anomenat Principat de Catalunya i inclou el nucli originari de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Països Catalans, dels quals és també el més extens El primer nucli territorial al qual s’aplicà després el nom de Catalunya es constituí a la fi del segle X com a conjunt de comtats de l’imperi franc al voltant del de Barcelona Marca Hispànica A mitjan segle XI, el nucli format pels territoris dels comtes d’Urgell, Besalú, Cerdanya i Barcelona, anomenat pels països…