Resultats de la cerca

Situat al número 197 del carrer de València, disposà d’una gran sala on se celebraren balls, concerts, sessions de cinema i, a partir de la primera dècada de 1900, vetllades pugilístiques També acollí partits i exhibicions d’altres modalitats esportives, com el voleibol, la lluita grecoromana i lliure o el patinatge artístic Albergà regularment combats de boxa entre el 1914 i el 1936 S’hi organitzaren trofeus de boxa com el Cinturó Barcelona 1932, les fases eliminatòries del Campionat de Catalunya de boxa amateur i combats a fi de seleccionar els púgils que havien de participar a l’Olimpíada…

S’aixecà al solar de la plaça del Bonsuccés que havien ocupat els magatzems El Siglo, destruïts per un incendi el 1932 Tenia una pista de 30 m i disposava de 430 butaques Era dedicat preferentment a la raqueta femenina, encara que els pilotaris també hi jugaven a pala curta Se l’anomenà “La Bombonera” pel seu elegant disseny i per les noies que hi jugaven Tancà les portes els anys cinquanta

Fundat per Amadeu Llaverias l’any 1892, estava especialitzat en la gimnàstica higiènica i artística, i difonia la cultura física entre la classe treballadora Estava ubicat al carrer de Sant Pau de Barcelona El 1900 s’adherí a la Federació Gimnàstica Espanyola També organitzava vetllades atlètiques, literàries i culturals El 1902 obrí la Biblioteca Gimnàstica, que al cap dels anys acumulà nombrós material bibliogràfic referit a la gimnàstica El 1906 tancà les portes, tot i que la biblioteca seguí creixent Posteriorment, Amadeu Llaverias es traslladà a Figueres i obrí un nou Gimnàs…

També conegut com Velòdrom Ciclos Catalunya, fou construït el 1943 i inaugurat l’any següent Malgrat que tancà les portes el 1949, fou molt popular durant els anys que estigué en funcionament Acollí el Campionat d’Espanya de velocitat en pista 1946, i s’hi organitzaren tot tipus de curses ciclistes de relleus a l’americana, de fons de 24 hores i curses darrere moto Hi corregueren ciclistes com Miquel Poblet i els germans Timoner També acollí vetllades de boxa i lluita, i curses de braus Cal dir que Reus disposà d’un total de nou velòdroms, entre els quals també destacà el del Club…

Promogut per una iniciativa popular encapçalada per Vicenç Esteve i Martí Puignou, fou dissenyat per l’arquitecte Josep Maria Peris i obrí les portes l’any 1946, si bé no fou inaugurat oficialment fins el 22 de juny de 1948 Molt popular durant els anys cinquanta, s’hi forjaren ciclistes com Miquel Poblet i Guillem Timoner, i acollí diverses competicions internacionals, així com el Campionat d’Espanya darrere moto 1948 i darrere moto comercial 1949, 1950, el Campionat d’Espanya de persecució en pista 1950, 1952, 1953 i el Campionat d’Espanya de velocitat en pista 1949…

Construït per l’arquitecte Jaume Mestres i inaugurat el 1923, fou impulsat per Frederic Frick Armangué, membre del Reial Automòbil Club de Catalunya, el Reial Moto Club de Catalunya i la Penya Rhin La pista feia 2 km exactes i l’amplada variava entre els 12 i els 18 m El radi interior de les corbes, peraltades, era de 110 m, i les rectes –que en realitat eren corbes molt suaus– sumaven 1500 m Hi corregueren cotxes des de 750 fins a 2000 cc Albert Divo, amb un Sunbeam, guanyà la cursa inaugural a una mitjana de 142,8 km/h Malgrat la seva espectacularitat, la pista aviat quedà superada pel…

Fundat el 1942 per Armand Blume , fou un dels gimnasos més destacats de l’Estat espanyol Estava situat al carrer de Pàdua El 1945 participà en el primer Campionat de Catalunya de gimnàstica artística Al final dels anys quaranta començà a despuntar i entre la dècada de 1950 i 1970 es convertí en un dels més potents de Barcelona Guanyà diversos Campionats d’Espanya per equips tant en categoria masculina com femenina En l’àmbit individual, destacà especialment la figura de Joaquim Blume , fill del fundador, que es proclamà campió d’Espanya deu anys consecutius 1949-58 i guanyà un Campionat d’…

Situat a la Molina, al barri del Sitjar, a 1570 m d’altitud i conegut com el Xalet del CEC, fou el primer allotjament de l’estació d’esquí de la Molina, al voltant del qual es construí un dels primers centres turístics hivernals de Catalunya Impulsat per Ignasi Folch i Girona, soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, fou dissenyat per l’arquitecte Josep Danés i inaugurat el 6 de desembre de 1925 amb una capacitat de cent vuitanta places Durant dècades el Xalet del CEC, que fou declarat bé d’interès local l’any 2006, donà servei als excursionistes i esquiadors que anaven a la Molina L’…

Situat al carrer del Rosselló, entre la Rambla de Catalunya i el carrer de Balmes, fou obra de l’arquitecte Francesc Rogent Era cobert, tenia una pista de 68 m de llargada que després es reduí a 60 m, una alçària des de la pista fins a la coberta de vidre de 31 m i una contracanxa de 8 m Les cadires de pista estaven disposades en vuit fileres darrere, cinc fileres de grades i llotges al primer pis Hi destacaren els palistes Navarrete, Urrutia, Lizarraga i Arnedillo El 1897, encara que per poc temps, hi funcionà un quadre femení de puntistes El 1902 tancà les portes i les reobrí el 26 de…

La primera edificació fou gòtica, però el conjunt de l’obra restà substancialment alterada per reformes posteriors El presbiteri fou construït cap al final del s XV per Juan de Burgos, i l’obra de la catedral devia ésser acabada vers el 1534 La portada és lateral, i procedeix del 1600 Entre el 1791 i el 1795 fou totalment renovada l’obra, amb ampliació i elevació de la nau, pels arquitectes Maur Minguet i Joan BGascó, renovació que donà al conjunt un aspecte i una decoració neoclàssics La nau, única, és de grans dimensions, amb doble joc de columnes corínties laterals Una cornisa reforçada…