Resultats de la cerca
Es mostren 134 resultats
torre Marimon
© C.I.C - Moià
Masia
Masia del municipi de Caldes de Montbui (Vallès Oriental), situada al S de la vila, a la dreta de la riera de Caldes.
Consta d’una superfície total de 115 ha, de les quals 52 corresponen a terra de conreu i 45 ha a bosc i viver forestal El 1927 s’iniciaren les obres de construcció del complex arquitectònic, que acabaren l’any 1931 i que representen uns 11506 m2 A partir de l’any 1940 l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona fou transformada per les autoritats franquistes en Escuela de Peritos Agrícolas y Superior de Agricultura, i a la Granja Model Experimental de Torre Marimon s’insta»à una escola de capatassos agrícoles que, en règim d’internat, arribà a acollir més de 80 alumnes Aquesta…
castell de Montbui
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell, enlairat a 542 m, dins el municipi de Bigues i Riells del Fai (Vallès Oriental), a l’interfluvi de les rieres de Caldes i de Tenes, al costat de la primitiva parròquia de Sant Mateu de Montbui.
Les restes El castell té una planta trapezial, amb el mur nord més ben conservat Tenia una sala a la banda nord i una cambra coberta —potser una cisterna— al costat oest Al mur sud hi havia l’entrada principal L’aparell dels murs, sobretot el del nord, és de pedres molt poc treballades i irregulars, fet que fa pensar en una construcció del segle X, tot i que la distribució interior és pròpia d’un conjunt romànic La història La primera referència del castell és de l’any 987 El 995 fou infeudat a Gombau de Besora, que el deixà a la seva filla Guisla, esposa de Mir Geribert d’Olèrdola L’actitud…
Subur
Ciutat
Nom d’una ciutat de Catalunya, d’època romana, de la qual hom només sap amb seguretat que era a la costa entre Barcelona i Tarragona.
És corrent la identificació amb Sitges, sense cap base documentada
baronia de Bellpuig
Geografia històrica
Jurisdicció feudal que comprenia la vila de Bellpuig, concedida el 1139 pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona a Berenguer-Arnau d’Anglesola, senyor de Verdú.
El 1386, en morir el darrer baró de Bellpuig, de la família Anglesola, la baronia passà a la seva germana Beatriu, muller del vescomte Hug Folc de Cardona El 1400 Hug de Cardona Anglesola, segon fill del primer comte de Cardona, heretà la baronia El seu net, Ramon de Cardona i de Requesens, que fou virrei de Nàpols, esdevingué duc de Somma els seus successors esdevingueren també, per enllaç matrimonial, comtes de Palamós i ducs de Sessa, amb el cognom de Fernández de Córdoba Cardona Anglesola El 1768 passà als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, més tard als Ruiz de Arana, i el 1917 als…
priorat de Sant Celoni
Canònica
Priorat canonical, filial del monestir de Santa Maria de l’Estany, establert a la primitiva església de la vila de Sant Celoni (Vallès Oriental), entre els actuals carrers Major i de les Valls.
Resten ruïnes de l’absis i part dels murs L’església fou donada el 1088 per Guillem Humbert de les Agudes, senyor del lloc, al monestir En adquirir el lloc els hospitalers sorgiren tensions 1151-85 entre aquests i el bisbe de Barcelona per raó d’haver quedat dins la força , i estigué a punt de desaparèixer El 1532 se secularitzà era aleshores del bisbe de Barcelona i es convertí en simple benefici l’església era ja ruïnosa el 1508
Santa Digna
Capella
Masia i capella de la parròquia de Llerona, al municipi de les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental), situades al peu de l’antiga carretera de Barcelona a Puigcerdà.
Els seus estadants es cognomenaven Santdigna el 1466 La capella consta des del 1372 El mas i la capella es construïren sobre el solar d’una antiga villa romana, de la qual han aparegut murs i paviments L’actual capella es trobava ruïnosa el 1587 i fou reedificada el 1635
regne de Lleida
Història
Taifa creada al s XI, després de la descomposició del califat de Còrdova (1017-23), per Sulaymān ibn Muḥammad ibn Hūd, el qual acollí (1031-36) a la Suda de Lleida el darrer califa Hiš ām III i, en conquerir Saragossa (1039), regnà a tota la Frontera Superior.
El seu fill Yūsuf al-Muẓaffar 1046-79 heretà el reialme lleidatà, que li fou arrabassat pel seu germà Abū Ǧa'far Aḥmad al-Muqtadir de Saragossa En morir aquest, deixà Lleida, amb Tortosa i Dénia, a al-Mundir ‘Imad al-Dawla 1082-90, el qual s’alià amb Berenguer Ramon II, comte de Barcelona, contra el Cid A la seva mort el regne passà al seu jove hereu Sulaymān Sayyid al-Dawla 1090-1102, el darrer dels Banū Hūd, car Lleida caigué en poder dels almoràvits, i restà un territori reduït a la vall del Segre i a mans de reietons saharians Avin-Hilet, més conegut per Avifelel, que pactà…
Catalunya Vella
Geografia històrica
Part de Catalunya entre la serra de l’Albera, al N, el massís de Garraf, al S, i Montserrat i les serres que separen la conca del Llobregat de les de l’Anoia i del Segre, a l’W (tanmateix, el Llobregat era indicat, per simplificació, com a límit occidental).
Comprenia el bisbat de Girona, la meitat del de Barcelona al nord i a l’est del Llobregat, i una gran part del de Vic, tal com era abans de la creació del de Solsona Correspon al territori al qual sembla limitar-se al començament del s XII el nom de Catalunya La distinció entre Catalunya Vella i Catalunya Nova respecte al Principat, exclosos els comtats de Rosselló i de Cerdanya, fou feta pels compiladors de dret consuetudinari des del s XIII Pere Albert fins al XV Tomàs Mieres, per tal de designar el territori anomenat Catalunya des d’antic i aquell al qual fou estès aquell nom…
Sant Vicenç de Gualba
Església
Església romànica de Gualba, situada al centre mateix de la població.
L’edifici L’església no conserva l’estructura original, d’una sola nau, que en època baixmedieval va ser engrandida i reformada Les parts més ben conservades, corresponents a una construcció del segle XI, són la façana principal i l’absis, decorat a l’interior amb unes pintures murals modernes A la façana s’obre el portal d’arc adovellat i arquivoltes d’ornamentació simple També s’hi obren tres finestres, dues que emmarquen la porta i l’altra a sobre, geminades i amb un mainell central de capitell sense relleus Aquesta façana va ser restaurada per la Diputació de Barcelona els…
Casserres del Castell
Poble
Poble del municipi d’Estopanyà (Ribagorça), a la dreta del riu Guard, a tocar de l’antic castell de Casserres, incorporat al comtat de Barcelona a mitjan segle XI.
Fou municipi fins el 1965