Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
l’Empordà
© Fototeca.cat
Regió natural i històrica del nord-est del Principat de Catalunya que constitueix la façana marítima de la regió de Girona.
Consta essencialment d’una plana d’enfonsament d’època neogènica i quaternària, que enllaça les ribes alluvials de la Muga, el Fluvià i el Ter, delimitada a l’oest per la Garrotxa amb la falla de l’estany de Banyoles i iniciadora de la Serralada Transversal Dos massissos paleozoics tanquen la plana al nord, el pirinenc de l’Albera, compartit amb el Rosselló i el Vallespir, i al sud-oest, el mediterrani de les Gavarres, compartit amb el Gironès i prolongat, al sud, pel també mediterrani de la Selva El comtat d’Empúries, el més autònom dels llevantins respecte a…
Campanar
Districte
Districte de la ciutat de València.
Limita al nord amb amb les pedanies de Benimàmet i Beniferri, a més del disticte de Benicalap, a l’est amb el districte de la Saïdia, al sud amb Extramurs i l’Olivereta i a l’oest amb els termes municipals de Paterna, Quart de Poblet i Mislata Inclou els barris de Campanar , Tendetes, el Calvari i Sant Pau Campanar fou un municipi independent fins que el 1897 fou annexionat a la ciutat de València Encara avui el seu centre històric conserva les característiques d’un típic poble de l’Horta
Pista coberta d’atletisme de Catalunya
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Esport general
Pavelló poliesportiu del barri de Sant Oleguer de Sabadell.
Inaugurat el 26 de setembre del 2010, està dissenyat per a la pràctica de l’atletisme, però també atén esports com el basquetbol, el voleibol o la gimnàstica Fou construït pels arquitectes Mario Corea i Lluís Morán i és propietat de l’Ajuntament de Sabadell És la primera i única pista de les seves característiques a Catalunya i està homolgada per acollir competicions esportives d’àmbit internacional Ha acollit el Campionat d’Espanya en pista coberta 2012, 2013, la Copa del Rei de clubs 2011, diversos Campionats de Catalunya d’atletisme de diferents categories, així com…
Complex Poliesportiu Municipal de Campclar
Esport general
Equipament esportiu de Tarragona.
Fou inaugurat el 1985 i, des de llavors, ha anat incorporant noves installacions, com la pista d’atletisme inaugurada el 1987 amb un Campionat d’Espanya de Promeses, l’única de característiques olímpiques a les comarques de Tarragona, amb una corda de 400 m i vuit carrers de superfície sintètica Ha acollit el Campionat de Catalunya absolut 1997 i els Jocs Juvenils Europeus 2010 També té tres piscines, un pavelló poliesportiu cobert, un velòdrom de 250 m de corda, sales de gimnàstica i de tennis de taula i dues pistes de pàdel L’any 2010 tenia uns 10500 abonats i l’utilitzaven cada dia unes…
Serralada Prelitoral Catalana
© Fototeca.cat
Serralada
Serralada, la més interior, llarga (280-320 km) i elevada (800-1.700 m) de les tres unitats que integren el Sistema Mediterrani Català.
Consta d’elements d’edat i constitució dissemblant un massís hercinià, que ocupa el terç septentrional de la serralada unes serres alpines que, amb blocs hercinians englobats, ocupen la resta de la serralada i fragments discontinus de la Depressió Central Catalana, aixecats i adossats lateralment Es pot dividir en uns quants sectors En primer lloc, el massís hercinià, entre les conques del Ter i el Llobregat, que ha sofert l’erosió més intensa perquè fou el primer a formar-se la seva orientació, N-S vora el Ter, passa aviat a NE-SW, dominant a la serralada és el sector més poc mediterrani per…
parc natural dels Ports
© Fototeca.cat
Espai natural
Zona dels ports de Beseit declarada parc natural l’any 2001 per la Generalitat de Catalunya.
Ocupa una extensió de 35051 ha, repartida entre les comarques de la Terra Alta Arnes, Horta de Sant Joan i Prat de Comte, el Baix Ebre Alfara de Carles, Paüls, Roquetes i Tortosa i Montsià Mas de Barberans i la Sénia Per la seva situació, a cavall entre la Serralada Prelitoral Catalana i el Sistema Ibèric, presenta una bona diversitat de valors naturals Les comunitats vegetals inclouen espècies eurosiberianes i boreoalpines, al costat d’altres típicament mediterrànies A l’estatge inferior domina la màquia de garric i margalló, i a les zones més fresques el carrascar A l’estatge submediterrani…
el Grau de València
© Fototeca.cat
Barri
Unitat urbana de la ciutat de València, vora la desembocadura del llit antic del Túria; la major part de la població se situa a la riba esquerra; resta a la dreta el barri de Natzaret.
L’antiga especialització pescadora i marinera ha romàs notablement circumscrita al rang d’activitat secundària els seus efectius es localitzen als barris del Cabanyal i al mateix Natzaret El continu urbà de València es trenca en direcció al port, tant per causes sanitàries, en el passat, com per la influència, negativa, del pas de les comunicacions litorals entre el nucli ciutadà i el Grau això ha fet, justament, que aquesta zona gaudeixi de característiques pròpies molt acusades A partir de l’últim terç del segle XIX s’hi localitzaren les indústries més importants de la ciutat…
vall Fosca
© Fototeca.cat
Vall excavada pel riu Flamisell i els seus afluents de capçalera abans d’obrir-se a la conca de Tremp pel congost d’Erinyà.
Amb la vall de Manyanet, que hi aflueix per la dreta, constitueixen la conca alta i mitjana del Flamisell, d’unes característiques similars a les valls del Pallars mitjà i fins a algunes de l’Alta Ribagorça, però les comunicacions, orientades cap al Pallars Jussà per l’atracció de la Pobla de Segur, expliquen la incorporació de la vall Fosca a la comarca jussana Les altituds minven de nord a sud, seguint l’orientació del Flamisell, facilitada per una antiga vall glacial de 18,5 km de llarg que del massís granític dels Encantats actual Flamisell i de la cresta esquistosa que clou la capçalera…
el Pallars
© Fototeca.cat
Regió natural i històrica de Catalunya, vessant mediterrani dels Pirineus centrals.
És separada de la Vall d’Aran i de les terres occitanes de Comenge i País de Foix per l’aresta pirinenca que separa les conques de la Garona i de l’Ebre Dins aquesta, el Pallars s’orientà de N a S ocupant, llevat de la vall més baixa, la conca de la Noguera Pallaresa, entre les de la Noguera Ribagorçana Ribagorça i del Segre Andorra i Alt Urgell A migjorn, dins la Depressió Central Catalana, les dues Nogueres s’aiguabarregen amb el Segre a la comarca de la Noguera Seguint la direcció meridiana, hom hi pot distingir, en els 80 a 85 km d’amplària que assoleix aquí el vessant mediterrani dels…
parc natural del Delta de l’Ebre
© José Mª Ramírez Casanovas
Espai natural
Zona del delta de l’Ebre, declarada espai natural protegit amb categoria de parc natural l’any 1986.
Estatut legal La protecció d’aquest espai tingué un precedent l’any 1962 quan, a instàncies de la comunitat científica, el delta fou inclòs en la classificació de les zones humides euroafricanes del Bureau MAR amb la categoria de prioritat urgent El decret 332/1986 declarava, juntament amb el parc natural, les Reserves Naturals Parcials de la Punta de la Banya i de l’illa de Sapinya L’any següent setembre del 1987, d’acord amb una directiva de la Comunitat Econòmica Europea actualment Unió Europea sobre la conservació dels ocells, es declarava Zona de Protecció Especial La protecció s’amplià…