Resultats de la cerca

Ocupa el territori, entre el mar, que limita pel S la Depressió Prelitoral, i la Serralada Prelitoral serres de l’Argentera, de Colldejou i de Llaberia, a l’W les muntanyes de Prades i la serra Miramar, al N el Montagut i el Montmell a l’E, i que forma un semicercle entorn de la plana, la qual té forma de mitja lluna i ascendeix lentament des del mar La zona muntanyosa, formada pels vessants de marina de la Serralada, ocupa un 25% de la regió, que té en conjunt 1568 km 2 La població total s’apropava als 500000 h a la segona meitat de la segona dècada del segle XXI, amb una densitat superior…

Des de l’inici del s II aC fins al 133 aC el pes s’anà reduint de mica en mica fins a acabar a mitjan s I aC amb les emissions semiuncials

Estructura actual i periodització Després de les successives fases constructives, l’edifici resultant final és un conjunt regular quadrat, compost per una successió de naus gòtiques sostingudes sobre pilars de pedra i cobertes amb una teulada de dues aigües Un espai cobert però ample, amb llum i espai de treball Del gran conjunt arquitectònic es conserven actualment dues de les torres, alguns trams de muralla ornamentats amb escuts reials i de la Generalitat, i el portal de la Drassana o de Santa Madrona, i, sobretot, les deu naus principals onze, si hom compta la doble i s’inclou l’ampliació…

Situat al mateix nivell del mar i del riu, anà omplint-se de sorra i calgué abandonar-lo pel cost elevat de la seva conservació En el pla de navegació per l’Ebre fet per la Real Compañía de Canalización del Ebro, el 1857, fou estimada la idea d’aquest canal, però construït a una altura superior i alimentat amb aigua canalitzada des de l’assut de Xerta A causa de la competència del ferrocarril, la companyia abandonà molt aviat la nova línia de navegació i les obres de canalització foren aprofitades per al regatge del delta de l’Ebre canal de la dreta de l’Ebre

L’edifici Actualment el conjunt del monestir es troba bastant desfigurat, a causa dels terratrèmols que al segle XV van causar l’esfondrament de les voltes de l’església i la destrucció del claustre i les dependències Encara és possible, però, fer una lectura de l’estructura original L’església tenia una planta de tipus basilical que, després dels terratrèmols, es va ampliar amb capelles i altres construccions Les naus, cobertes amb voltes de canó i capçades per un absis i dues absidioles de planta semicircular, amb voltes de quart d’esfera, al segle XVI es van allargar uns 5 m…

Situada a la riba oriental de l’Eufrates, uns 90 km al S de Bagdad i 6 al N de Hilleh, a partir del segle XI totes les referències de viatgers la descriuen com una ciutat en ruïnes, gran part de la qual, al principi del segle XXI, restava encara sense excavar Considerada una de les primeres i més populoses ciutats del món antic, la forma grecoromana del seu nom deriva del topònim accadi Bab-ili d’ací la Babel  bíblica, traducció del terme sumeri Kádingirra ‘porta de déu’ A diferència de les grans ciutats sumèries, com Ur, Uruk, Lagaš, etc, Babilònia apareix rarament a les fonts mesopotàmiques…

Al segle XIX hi foren incorporades 51 parròquies de la jurisdicció exempta de Sant Victorià d’Assan situades a Sobrarb i al voltant dels antics monestirs ribagorçans de Sant Pere de Taverna i d’Ovarra, entre les quals algunes de llengua catalana el Ru, a la vall de Benasc Calbera, Castrocit, Morens, Ovarra, Rallui i Biasques, a la ribera de l’Isàvena El bisbat de Barbastre fou agregat a Osca pel concordat del 1851 —de fet fou mantingut fins el 1855, en morir el bisbe Fort i Puig—, i la catedral fou reduïda a collegiata, però Barbastre fou restaurada com a administració apostòlica el 1896 i…

Comprèn el territori dels antics comtats de Girona, Besalú, Peralada i Empúries la diòcesi de l’alta edat mitjana de Castelsardo desaparegué amb motiu de la invasió dels àrabs La seva jurisdicció s’estén sobre 387 parròquies, agrupades en 24 arxiprestats Té una extensió de 4 965 km 2 i és dividit actualment en quatre zones pastorals Els límits de l’antic bisbat, testimoniats ja el 1115, fins el 1957 no experimentaren cap variació Els seus límits antics comprenien la vall de Camprodon excepte la Ral i Sant Pau de Seguries, les valls del Bac, de Bianya i de Ridaura, la plana d’en Bas excepte…

Té l’origen en l’antic comtat visigòtic la jurisdicció del qual corresponia molt probablement al de l’antiga Ruscino i al del bisbat d'Elna creada el 571 pel rei Liuva I i que comprenia el Rosselló, el Conflent i el Vallespir Després de quaranta anys d’ocupació musulmana 721-60, la conquesta carolíngia —que seguí a la presa de Narbona per Pipí el Breu el 759— restablí, amb la mateixa jurisdicció territorial, la diòcesi rossellonesa d’Elna, així com el comtat de Rosselló, la capital del qual fou fixada a Ruscino Els comtes de Rosselló Els comtes hi posseïren un castell, el Castrum o Castellum…

Consta essencialment d’una plana d’enfonsament d’època neogènica i quaternària, que enllaça les ribes alluvials de la Muga, el Fluvià i el Ter, delimitada a l’oest per la Garrotxa amb la falla de l’estany de Banyoles i iniciadora de la Serralada Transversal Dos massissos paleozoics tanquen la plana al nord, el pirinenc de l’Albera, compartit amb el Rosselló i el Vallespir, i al sud-oest, el mediterrani de les Gavarres, compartit amb el Gironès i prolongat, al sud, pel també mediterrani de la Selva El comtat d’Empúries, el més autònom dels llevantins respecte a Barcelona, és l’inici d’un viu…