Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Sant Martin de Corilha
Santuari
Santuari del municipi de Salardú (Vall d’Aran), dins l’antic terme de Gessa.
És situat a la dreta de la vall de Corilla, al vessant oriental de la serra de Sant Martí , contrafort meridional de la serra d’Arenho
Sant Martí d’Aubèrt
Església
Església parroquial d’Aubèrt (Vall d’Aran), al NW del poble, a la dreta del barranc de Sant Martí, que procedeix del pic d’Es Cròdos i s’uneix a la Garona prop d’aquesta església.
És un edifici d’origen romànic, amb una nau gòtica i un curiós campanar de planta quadrada Conserva la pica baptismal, decorada, romànica Havia estat un convent augustinià
Sant Tomàs de Casarilh
Vista exterior de l’església de Sant Tomàs de Casarilh
© Patrimonifunerari.cat
Església
Església romànica del poble de Casarilh (Viella, Vall d’Aran), a l’oest del nucli del poble.
L’edifici Malgrat el seu origen romànic, probablement del segle XII, l’església ha estat molt remodelada, amb el resultat que la seva primitiva estructura ha quedat totalment emmascarada per l’afegiment de diferents construccions Inicialment constava només d’una nau coronada a l’est amb un absis semicircular, el qual ha quedat inscrit dins un cos quadrangular i fa les funcions de sagristia Al mur sud s’obre una finestra espitllerada, coronada amb un arc monolític de mig punt, que podria ser romànica El campanar de torre es va construir al segle XVIII, però a la seva base, prop de la porta que…
Sant Martí de Gausac
Sant Martí de Gausac
© Xevi Varela
Església
Església romànica i gòtica del poble de Gausac (Viella, Vall d’Aran), a l’entrada del poble en un indret enlairat.
L’edifici L’església és un dels millors exponents de l’arquitectura gòtica de la comarca, si bé conserva alguns elements romànics de gran interès Al porxo situat a la base del campanar podem veure un bloc de pedra encastat a la paret, amb la imatge de Crist clavat a la creu amb tres claus És possible que el seu emplaçament original fos al timpà de la portalada Manté una posició relaxada, amb els braços totalment horitzontals, i el cap és desproporcionadament gran respecte a la resta del cos Els trets del rostre, esculpit de forma tosca, palesen un cert realisme, especialment en els…
barranc de Corilha
Barranc
Afluent, per la dreta, de la Garona, que neix a la serra d’Arenho i desemboca al seu col·lector a Gessa (Vall d’Aran).
A la seva dreta, al peu de la serra de Corilha o de Sant Martin , hi ha l’ermita de Sant Martin de Corilha
castellania d’Amposta
Priorat
Nom que prengué el priorat de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem a la corona catalanoaragonesa quan, després de la cessió del castell d’Amposta als hospitalers (1154) per part del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, el preceptor d’aquella casa, que es titulava castellà d’Amposta, fou instituït, pel gran mestre de Rodes, cap de les cases de l’orde a Catalunya i a Aragó, separades així del priorat de Sant Gil de Provença.
Amb Gaufred de Bresol començà, el 1157, la sèrie de castellans d’Amposta A part d’aquesta dignitat que no residia habitualment a Amposta, hi hagué un comanador que administrava els béns de la circumscripció d’aquella casa dita comanda d’Amposta L’any 1280 el rei recuperà Amposta, però subsistí l’organització de la castellania Amb la dissolució de l’orde del Temple 1312, els béns d’aquest al Principat de Catalunya i al regne d’Aragó passaren en bloc de l’orde de l’Hospital, i els que tenia al regne de València, al de Montesa, llevat de dues cases que també foren cedides als hospitalers…
baronia de Linyola
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial centrada en la vila i el castell homònims, que originàriament formaven part de la baronia de Bellpuig.
Al s XV passà a la línia dels Cardona-Anglesola, i el 1768 als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira El 1921 fou rehabilitada i reconeguda com a títol del regne a favor de Luis Ruiz de Arana i Martín de Oliva, duc de Sanlúcar la Mayor
Casau
Aspecte de l'església de Sant Andreu de Casau
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Viella (Vall d’Aran), a l’antic terme de Gausac, al vessant oriental de Montcorbison, damunt la plana de Viella.
L’església parroquial Sant Andreu conserva els elements romànics Hi han estat trobades restes romanes Prop del poble hi ha el petit veïnat de Sant Per Disposa de dos hotels i diversos xalets i apartaments La documentació hi diu Casal l’any 1278 i vila de Casalibus l’any 1298 Com ja hem apuntat abans, el dia 13 de novembre de 1313 els quatre cònsols i els vint-i-un caps de casa de la ville de Casalibus juraren fidelitat al rei Jaume II a l’església de Sant Martin de Gausac