Resultats de la cerca

Creat el 1896, era un local de 4000 m 2 situat al carrer de València Destinat a ser utilitzat pels afeccionats al ciclisme, incorporà un petit velòdrom Fou seu de la Unió Velocipèdica Catalana i Antoni Baixeras en fou el primer president

Fundat el 1890, inicialment fou dirigit per Lluís Burés i prengué el nom d’Acadèmia de Gimnàstica Acrobàtica i Higiènica Tingué la seu al carrer de l’Arc del Teatre, es traslladà al carrer de Fontanella i més endavant, al carrer de Balmes El 1894 fou adquirit per Artur Santanach, que canvià el nom Practicava esports com la gimnàstica, l’atletisme, la lluita, la natació o el frontó, organitzava excursions a peu i en rem, i participava en festivals de gimnàstica higiènica El 1900 s’adherí a la Federació Gimnàstica Espanyola El 1899, creà l’equip de futbol conegut com Societat Deportiva…

Fundat el 1915 per Pedro Motiñó Bosch, inicialment practicava la gimnàstica sueca Dirigit per Mario Saldaña, els anys quaranta participà en diverses demostracions gimnàstiques L’any 1945 participà en el primer Campionat de Catalunya de gimnàstica artística Els anys seixanta destacà Laura Soler Tenia la seu al carrer de la Riera de Sant Miquel, al barri de Gràcia Existí fins la dècada de 1970

Construït a mitjan dècada de 1880, fou inaugurat l’any 1891 Ubicat al carrer de Provença, al barri de l’Eixample Practicava la gimnàstica higiènica, la natació i oferia classes d’esgrima i de tir al blanc Fou dirigit per Pere Romeu, que hi exercí com a professor d’esgrima La secció de gimnàstica era dirigida per Josep Maria Arandes L’any 1892 impulsà la construcció del velòdrom de la Bonanova També conegut com Gimnàs Catalán, desaparegué al principi del segle XX

Situat a l’avinguda del Parallel, es construí per a acollir vetllades pugilístiques i fou inaugurat al març del 1927 S’hi organitzaren diversos combats, com els corresponents al Campionat de Catalunya de boxa amateur i d’altres que programà la revista Boxeo El 1936 obrí un frontó, i durant els anys quaranta s’hi jugava a tennis de taula També funcionà com a sala de ball Sembla que tancà el 1949

Fou inaugurada el 1966 i enderrocada el 2003 El seu element principal era una piscina de 33,33 × 17 m dissenyada per a la natació esportiva Estigué cedida en usde-fruit al Club Natació Montjuïc, que la utilitzà fins el 1979, any en què disposà d’installacions pròpies

Considerat per a molts com la catedral de la pilota a Barcelona, ocupava un soterrani del carrer de Casp, al mateix edifici del Teatre Novedades De gran sumptuositat arquitectònica, gaudia d’illuminació lateral, marcador elèctric, coberta mòbil, calefacció, extractors, àmplia sala d’apostes i xarxa protectora des de la pista de 60 m a la coberta Hi jugaren els millors palistes de l’època Chiquito de Gallarta, Araquistain, Zárraga, Pasai, Aramendia I i Donosti, i també destacats puntistes com Erdoza II, Inchausti, Antoni Palau, Olaso, Salsamendi, els germans Ramos i Azpiri…

Es formà al començament del s XX, i el 1923 s’hi inicià la construcció d’una urbanització Fins el 1936 fou un nucli residencial d’estiueig, burgès i menestral A partir del 1940 l’onada immigratòria a la comarca de Barcelona l’anà convertint en un dels barris dormitoris de la població obrera del continu urbà barceloní, però des que hom hi installà l’any 1973 l’Hospital Infantil de Sant Joan de Déu, el barri s’ha anat reconvertint en zona residencial

Coneguda popularment com el Liceu del Parallel , fou construïda per l’empresari Josep Ventura Gannau i projectada per l’arquitecte Francesc Folguera Grassi a la ronda de Sant Pere Amb una capacitat per a 6000 espectadors, funcionà entre el 1924 i el 1947, any que l’edifici fou enderrocat Hi tingueren lloc diversos tipus d’espectacles, entre d’altres, combats de lluita lliure i vetllades pugilístiques Entre el 1927 i el 1934 es disputaren diversos enfrontaments pel títol de campió d’Europa de boxa professional i també la final del Campionat d’Espanya de boxa amateur 1927

Ideat per la Penya Rhin, entitat organitzadora de les curses automobilístiques que s’hi disputaren, fou una alternativa al circuit de Montjuïc, que es quedava petit per la gran afició que hi havia La primera cursa, el VIII Gran Premi Penya Rhin, tingué lloc el 1948 sobre un traçat de 4465 m, baixant per l’avinguda Diagonal, i pujant per l’avinguda de Pedralbes i la carretera d’Esplugues El 1950 el circuit es va allargar per acollir el Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1, encara no puntuable per al Campionat del Món, invertint-se el sentit de marxa i afegint un tram pels carrers de Manuel Girona…