Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
refugi de Vallferrera

Refugi de Vallferrera
Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi d’Alins (Pallars Sobirà).
Situat a la vall Ferrera, dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu, a la dreta del barranc d’Areste, a 1940 m d’altitud És el refugi de muntanya més antic de la xarxa de refugis de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, propietària de la installació Fou inaugurat el 22 de setembre de 1935 i després de 75 anys, el 2010, s’inaugurà la seva reforma i ampliació Té una capacitat de 60 places Situat a tocar del sender GR-11, és punt de partida de la ruta normal d’ascensió a la Pica d’Estats 3143 m, el cim més alt de Catalunya
palau de la Generalitat de València
Edifici públic de València fundat el 1418 i iniciat el 1421.
El portal 1481 i els finestrals són obra de Pere Comte i Joan Guiverro, i la gran torre, ja renaixentista, és de Montano 1518 La Sala Daurada, de magnífics teginats, és obra de Genís Linares 1534-35 i conté diverses pintures La magna sala de Corts, amb magnífics teginats del mateix Linares 1540 i una interessant galeria correguda, de Gaspar Gregori 1563-66, conté vastes pintures que representen una sessió de la diputació del regne i que són obra de Joan de Sarinyena i Vicent Requena, entre d’altres 1591-93 El 1952 hi tingué lloc una ampliació d’estil historicista hom hi installà…
refugi de la Renclusa
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Benasc (Ribagorça).
Situat a la vall de Benasc, entre el pla d’Estanys i el pic de la Renclusa, a 2140 m d’altitud, al massís de la Maladeta, dins del Parc Natural de Posets-Maladeta Fou projectat per Juli Soler Santaló, soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, i construït entre el 1912 i el 1916 És propietat del CEC, que, des del 1991, en comparteix la gestió amb la Federació Aragonesa de Muntanyisme L’any 2006 finalitzaren els treballs d’ampliació i adaptació de les installacions, que disposen de noranta-dues places d’allotjament És base d’ascensions i escalades als cims del massís de la…
Estadi Municipal d’Atletisme de Mataró

Cartell anunciant el Míting Ciutat de Mataró del 2011 a l’Estadi Municipal d’Atletisme de Mataró
NET EC
Atletisme
Estadi d’atletisme de Mataró.
Inaugurat l’any 2008, és una ampliació de l’anterior installació, una pista de sis carrers que datava del 1991 i que s’emplaçava en l’indret on anteriorment hi havia hagut una pista de cendra construïda el 1972 És utilitzada bàsicament pels dos principals clubs d’atletisme de la ciutat, el Centre Atlètic Laietània i el Grup d’Atletisme Lluïsos Des del 1995 acull el Míting Ciutat de Mataró, que l’any 2011 coincidí amb el 91è Campionat de Catalunya absolut d’atletisme, competició que també se celebrà, per primer cop a la mateixa pista, l’any 2010 També ha acollit el Campionat d’…
aeroport de Barcelona

Exterior de la terminal 1 de l’aeroport de Barcelona
© AENA
Aeronàutica
Aeroport, el més important dels Països Catalans per als vols regulars, situat al sud-oest del Prat de Llobregat, entre els estanys de l’Illa, del Remolar i el litoral, prop de la punta del delta del Llobregat i de Barcelona.
De l’inici als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 L’any 1913 s’hi havia iniciat l’ aeròdrom de la Volateria , prop de la zona del Remolar, i el 1915 s’hi havia establert l’Aeroclub de Catalunya L’any 1918 la companyia francesa Lignes Aériennes Latécoères inaugurà la ruta Tolosa-Casablanca amb escala a la Volateria El 1920 hom inicià els primers vols regulars a Mallorca, que des del 1939, amb la línia de Madrid, constituí una de les connexions principals de l’aeroport Desavinences amb els gestors de la Volateria portaren la companyia francesa a construir, l’any 1919, l’ Aeròdrom Latécoère en uns…
,
catedral de Sogorb
El claustre de la catedral de Sogorb
© Fototeca.cat
Temple principal de la bisbat de Sogorb, sota l’advocació de Santa Maria.
La primera edificació fou gòtica, però el conjunt de l’obra restà substancialment alterada per reformes posteriors El presbiteri fou construït cap al final del s XV per Juan de Burgos, i l’obra de la catedral devia ésser acabada vers el 1534 La portada és lateral, i procedeix del 1600 Entre el 1791 i el 1795 fou totalment renovada l’obra, amb ampliació i elevació de la nau, pels arquitectes Maur Minguet i Joan BGascó, renovació que donà al conjunt un aspecte i una decoració neoclàssics La nau, única, és de grans dimensions, amb doble joc de columnes corínties laterals Una cornisa…
Pobla de les Dones Pecadrius
Barri
Barri de València que, del s XIV al XVII, fou destinat a bordell.
Rebia també el nom de Pobla de les Àvols Fembres i els de Públic i Partit En consta l’existència a partir del 1321 Originàriament fora de la ciutat, hi fou incorporat el 1356 arran d’una ampliació de l’àrea urbana la seva situació corresponia a l’actual barri del Carme Era constituït per una sèrie de casetes voltades de petits jardins, cadascuna de les quals era ocupada per una prostituta, per a l’exercici del seu ofici el conjunt restava aïllat 1444 per una muralla, que només tenia un portal d’entrada Fins l’any 1321 era regit per un funcionari anomenat el Rei Arlot i, sempre,…
les Drassanes de Barcelona

Les Drassanes de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Conjunt d’edificis destinat a la construcció de vaixells, al final de la Rambla, tocant a mar, al peu de Montjuïc.
Estructura actual i periodització Després de les successives fases constructives, l’edifici resultant final és un conjunt regular quadrat, compost per una successió de naus gòtiques sostingudes sobre pilars de pedra i cobertes amb una teulada de dues aigües Un espai cobert però ample, amb llum i espai de treball Del gran conjunt arquitectònic es conserven actualment dues de les torres, alguns trams de muralla ornamentats amb escuts reials i de la Generalitat, i el portal de la Drassana o de Santa Madrona, i, sobretot, les deu naus principals onze, si hom compta la doble i s’inclou l’ampliació…
la Costa Blanca
Nom aplicat dins la terminologia turística, inicialment, al litoral de la Marina i, després (1965), estès com a ‘‘denominació geoturística’’ oficial a les costes de les províncies d’Alacant, Múrcia i Almeria fins al cap de Gata.
Aquesta ampliació oficial contradeia una pràctica anterior, quelcom fluctuant, per la part septentrional, fins que hom trobà la de la Costa dels Tarongers o de la Tarongina, però no pel sud Tanmateix, la presència turística del litoral murcià ha estat insignificant fins que hom ha bastit els immobles de La Manga del Mar Menor Els organismes oficials, tanmateix, s’han vist obligats a discriminar la Costa Blanca A, o sia la part que resta involucrada al País Valencià Caldria cercar els més remots precedents de la designació en l' Ákra Leukḗ ‘elevació blanca’, que empraren els mariners grecs per…
Estadi de Sarrià

L’Estadi de Sarrià poc després de la inauguració
Mundo Deportivo / Bert
Futbol
Estadi de futbol del barri de Sarrià de Barcelona.
Hi jugà el Reial Club Deportiu Espanyol entre el 1923 i el 1997, i fou un dels principals referents del futbol català La seva construcció es gestà en ple auge del futbol, tant a Catalunya com a l’Estat espanyol El Futbol Club Barcelona havia inaugurat el camp de les Corts al maig del 1922, el València i l’Atlético de Madrid també havien estrenat camp i l’Athletic de Bilbao havia millorat San Mamés En canvi, sobre el club blanc-i-blau hi havia una ordre de desnonament del camp que utilitzava De cara a la temporada 1922-23, l’Espanyol estava preparant un gran equip amb el retorn de Zamora, però…