Resultats de la cerca

Un cippus romà que hi fou trobat diu que el bisbe Atanasi 653-675 consagrà un nou altar per a aquella primitiva basílica l’any setè del seu pontificat L’església actual fou reedificada a partir de la conquesta 1249 i s’hi treballava encara el 1262 És un edifici rectangular amb tres grans arcs apuntats, a manera d’arcs torals al seu interior, per a sostenir un sostre de bigues a dos vessants És precedit d’un atri d’antigues columnes reaprofitades on s’obre la portada de reminiscències romàniques tardanes Té un retaule de la Mare de Déu de la Llet, del s XV, de JMontoliu, el…

Ocupa una àrea de 200 km de llarg, entre el Ter a ponent de Girona i la desembocadura del riu de Llastres, a l’Hospitalet de l’Infant Baix Camp, per 20-25 km d’ample Es manté a una altitud de 100 a 200 m, que, entre el miler que assoleix sovint la Serralada Prelitoral i el mig miler de la serralada de Marina, li dóna l’aspecte d’una depressió topogràfica, a més d’estructural Es compon de quatre compartiments d’evolució relativament autònoma El més antic és el Camp de Tarragona, obert a mar, la qual durant el Miocè l’omplí de dipòsits d’una potència de milers de metres El bloc muntanyós de…

Morfològicament cal diferenciar-ne tres sectors, corresponents als tres elements bàsics del Sistema Mediterrani Serralada de Marina, Depressió Prelitoral i Serralada Prelitoral, amb una longitud total d’uns 330 km, un 50% més que la Costa Brava La Serralada de Marina comprèn, dins la Marina de Llevant, la baixa plataforma del Maresme entre els deltes de la Tordera i el Besòs i, dins la Marina de Ponent, el delta del Llobregat i les costes calcàries de Garraf índex d’articulació 1'15 i Cunit, que tanquen la platja de Vilanova o Platja d’Or La Depressió Prelitoral s’obre a mar pel Baix Penedès…

Esmentat ja el 1023, el 1041 el posseïa Gombau de Besora pels comtes de Barcelona Passà als vescomtes de Barcelona 1070-1111, als Castellvell, als Bell-lloc i a Ramon de Cabrera, i al començament al s XIV als Corbera, que hi edificaren la capella de Santa Maria 1336 i s’hi establiren S'ensorrà a causa d’un terratrèmol el 1448

Des de la seva fundació i fins el 15 de febrer de 2025 fou un monestir de monges clarisses Després d’un fracassat intent de fundació a l’antic casal reial de Valldaura de Cerdanyola 1325, la reina adquirí el mas Pedralbes i emprengué la construcció de l’església i el convent La comunitat era formada inicialment per 14 monges, i el 1327 s’hi installà la mateixa reina, ja vídua, i s’hi feu construir un petit palau, que ordenà destruir en el seu testament 1363, del qual recentment han aparegut vestigis a l’edifici del noviciat la reina hi residí fins a la seva mort 1364 i feu…

La tradició clàssica atribuïa la fundació de Sagunt als grecs de Zacint, una illa de la mar Jònica al NW del Peloponès Livi i Sili Itàlic, que accepten aquesta versió, diuen que també s’hi barrejaren altres grecs procedents de la ciutat d’Ardea, i aquest darrer precisa que es tracta de l’Ardea de Daunia Apúlia, Magna Grècia La majoria dels investigadors moderns són força escèptics davant aquesta tradició, tardana, d’èpoques hellenística i romana, i molts han suposat que fou inventada per la semblança dels noms Zákhanta en lloc de Saguntum No hi ha cap més testimoni del fet que els de Zacint…

Sembla que el nom fou encunyat per Ferran Agulló 1905 i publicat pel mateix autor a La Veu de Catalunya 1908 en un sentit restringit Blanes o Begur, i que Lluís Duran i Ventosa l’estengué des de Blanes a Begur i després a la frontera estatal francoespanyola Adoptat pel turisme internacional, el 1965 prengué el caràcter de denominació oficial amb aquesta extensió El canvi de nom aplicat a les marines de la Selva i de l’Empordà arrelà malgrat la complexitat de formes braves l’Albera, serra de Rodes, el Montgrí, massís de Begur, muntanyes de la Selva i baixes —sorrals, aiguamolls— que comprèn…

Els seus límits actuals coincideixen amb els de l’antic regne a partir del 1305, quan es confirmà la incorporació de part de l’antic regne de Múrcia amb l’exclusió de Cabdet des del 1707 i amb la inclusió des del segle XIX de Villena i Saix i del partit judicial de Requena Parteixen de la mar, segueixen, al N, el riu de la Sénia fins al vessant septentrional dels ports de Morella incloent gran part de la conca del Bergantes, tributària de l’Ebre i continuen per la vora oriental de la Serralada Ibèrica Valenciana Inclouen tota la conca del Millars, llevat de la capçalera, tota la del Palància…

Abast, origen i derivacions de la denominació Constitueix la part territorialment més extensa de l’anomenat Principat de Catalunya i inclou el nucli originari de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Països Catalans, dels quals és també el més extens El primer nucli territorial al qual s’aplicà després el nom de Catalunya es constituí a la fi del segle X com a conjunt de comtats de l’imperi franc al voltant del de Barcelona Marca Hispànica A mitjan segle XI, el nucli format pels territoris dels comtes d’Urgell, Besalú, Cerdanya i Barcelona, anomenat pels països…