Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
Camp Municipal Narcís Sala
![](/sites/default/files/media/EEC/Camp_Narcis_Sala.jpg)
Camp Municipal Narcís Sala
Net Ec
Futbol
Estadi de futbol del barri barceloní de Sant Andreu de Palomar.
Hi disputa els seus partits la Unió Esportiva Sant Andreu És situat al carrer de Santa Coloma i té una capacitat d’aproximadament 18000 espectadors El camp fou inaugurat el 19 de març de 1970 amb un partit entre el conjunt local i el Futbol Club Barcelona L’equip blaugrana guanyà 1-0 i Fusté fou l’autor del gol Tingué illuminació artificial a partir del 1972 Inicialment s’anomenà Camp del Carrer de Santa Coloma fins que el 7 de desembre de 1980 fou batejat oficialment amb el nom de Narcís Sala en record de qui fou president de l’entitat durant molts anys Des del 2005 té gespa artificial
Camp de la Creu Alta
Futbol
Camp de futbol del Centre d’Esports Sabadell entre el 1906 i el 1967.
Situat al barri del mateix nom, a tocar del que avui és la plaça del Mestre Olivella, fou inaugurat el 3 de juny de 1906 juntament amb el Velòdrom annex construït pel mateix club El primer gol hi fou marcat pel jugador de l’Sporting X, Sampere, en el partit inaugural L’estadi tingué l’honor d’acollir el primer partit nocturn celebrat a l’Estat espanyol, un Sabadell-Universitari celebrat l’agost del 1912, davant més de tres mil persones Al principi dels anys trenta, coincidint amb el retorn de l’equip a la màxima categoria del futbol català, es construí una tribuna i es dotà de…
Xalet de la Molina
Refugi de muntanya
Xalet refugi per a esquiadors del municipi d’Alp (Baixa Cerdanya).
Situat a la Molina, al barri del Sitjar, a 1570 m d’altitud i conegut com el Xalet del CEC, fou el primer allotjament de l’estació d’esquí de la Molina, al voltant del qual es construí un dels primers centres turístics hivernals de Catalunya Impulsat per Ignasi Folch i Girona, soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, fou dissenyat per l’arquitecte Josep Danés i inaugurat el 6 de desembre de 1925 amb una capacitat de cent vuitanta places Durant dècades el Xalet del CEC, que fou declarat bé d’interès local l’any 2006, donà servei als excursionistes i esquiadors que anaven a…
Sant Gabriel
Barri
Barri obrer d’Alacant (Alacantí), al S de la ciutat, vora la mar.
La parròquia fou erigida el 1947
Fortuny
Barri
Barri de Reus, al S del nucli urbà, al costat de la carretera de Salou.
Fou construït per iniciativa oficial i és fruit del procés de creixement econòmic de la ciutat els anys seixanta
les Carolines
Barri
Barri d’Alacant (Alacantí), al nord de la ciutat, separat de la costa pel Benacantil.
Nucli de residència obrera, té un ràpid expandiment al sector més allunyat Carolines Altes fou erigida el 1947 la parròquia de Sant Josep de les Carolines, i posteriorment hi ha estat creat un centre oficial d’ensenyament mitjà
Estadi Municipal Joan Serrahima
Atletisme
Estadi d’atletisme de Barcelona.
Situat a la muntanya de Montjuïc, porta el nom de l’atleta olímpic Joan Serrahima Bofill Es bastí on antigament es trobava la pedrera de Safont, prop del barri del Polvorí L’obra comportà molts problemes a causa de la poca resistència d’uns terrenys que també s’havien destinat a abocador d’escombraries Finalment, s’inaugurà el 1969 amb un primer paviment de terra batuda provinent de Begues que li donava un color vermellós més característic de les pistes de tennis L’equipament fou sotmès a una primera remodelació el 1983, any que se substituí el paviment inicial per material…
Marianao
![](/sites/default/files/media/FOTO/A000085.jpg)
El parc de Marianao, a Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Sant Boi de Llobregat, situat al NW del nucli urbà, a continuació de l’eixample.
Fou urbanitzat durant els anys cinquanta entorn d’una residència del marquès de Marianao el jardí, modernista, ha estat convertit en parc públic
el Campello
![](/sites/default/files/media/FOTO3/el_Campello_municipi.jpg)
La platja del Campello
El Campello Turisme (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi de l’Alacantí, sobre un planell litoral, constituït per un gran glacis que a l’interior recolza a les serres paral·leles de Bonalba i de la Ballestera, que el limiten.
Els tossals eocènics de Gigil accidenten la meitat nord del terme, que té un litoral rocallós mitjanament espadat, amb caigudes de 200 m al morro de Rejàs Al sud de l’embocadura del riu de Montnegre la costa forma el delta un xic prominent i una extensa platja sorrenca fins al cap de l’Horta El secà 590 ha arriba a un 40% de la superfície conreable guaret amb rotació tradicional de cereals i lleguminoses, el garroferar i l’ametllerar El regadiu 905 ha s’estén per l’extrem sud del municipi, que forma part de l’horta d’Alacant i n'aprofita el sistema d’irrigació en unes 490 ha, a les quals se n…
la Florida
Barri
Barri perifèric d’Alacant (Alacantí), a l’est de la ciutat, erigit en parròquia (el Roser) el 1952.
Entre els edificis hi ha l’antiga presó correccional on fou afusellat 1936 José Antonio Primo de Rivera, convertida en casa religiosa de la Mare de Déu del Roser