Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
corregiment de Barcelona
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya creada pel decret del governador general francès Augereau el 6 de març de 1810.
El seu corregidor era ajudat pels sotscorregidors de Barcelona, de Manresa i de Vic Comprenia el territori que aproximadament tingué després la província el 1833 Perdurà fins a l’annexió de Catalunya a l’imperi francès 1812
Preslav
Ciutat
Ciutat de la província de Varna, Bulgària.
A 3 km de distància hi ha les ruïnes, començades a excavar el 1897, de l’antiga ciutat, capital del regne búlgar el 893, conquerida per l’imperi Bizantí el 972 i ocupada pels turcs el 1388 Hom n'ha desenterrat diversos palaus i esglésies
Segarra
Ciutat
Nom d’una ciutat romana de Catalunya que tingué categoria jurídica de municipi.
És coneguda bàsicament per un grup d’inscripcions romanes conservades als Prats de Rei Anoia, fet que permet la hipòtesi que correspon a aquesta vila Dues inscripcions porten el nom de la ciutat, la de l’Alt Imperi com a Sigarra , i l’altra, més tardana, del s IV, Segarra
corregiment de Girona
Història
Demarcació administrativa de Catalunya creada pel decret del governador general francès Augereau el 6 de març de 1810.
El seu corregidor era ajudat pels sotscorregidors de Girona, de Figueres i d’Olot Comprenia el territori que aproximadament tingué la província el 1833 excepte la vall de Ribes, la Baixa Cerdanya i la part d’Osona a l’esquerra del Ter, que en romangueren excloses Perdurà fins a l’annexió de Catalunya a l’imperi francès 1812
Veliko Târnovo
Oficina de Turisme de Bulgària
Ciutat
Ciutat de la província de Loveč, Bulgària.
Nucli industrial indústria tèxtil, alimentària, de la fusta i maquinària Capital de l’imperi búlgar del 1185 al 1396, que fou ocupada pels turcs, i seu del patriarcat búlgar fins el 1572, el 1908 hi fou proclamat el regne independent de Bulgària Conserva diverses esglésies medievals o posteriors, especialment la de Sant Pere i Sant Pau, amb frescs dels segles XIII i XIV
Varna
Oficina de Turisme de Bulgària
Ciutat
Capital de la província de Varna, Bulgària, a la mar Negra.
Tercera ciutat de l’estat i el port principal, té indústries mecàniques, tèxtils, químiques i alimentàries i refineries de petroli Centre cultural, té universitat, diversos museus i biblioteques, teatres i òpera Hi ha aeroport Centre turístic, a la vora hi ha les platges de Družba i Zlatni Pjasâci És seu metropolitana ortodoxa Colònia milèsia Odessos al s VI aC, fou ocupada pels búlgars 680, i pertangué a l’Imperi Bizantí a partir del s X Ocupada pels turcs 1393, aquests hi derrotaren, el 1444, els polonesos i hongaresos Fou anomenada Stalin els anys 1949-56
Sàrdica
Ciutat antiga
Antiga ciutat dels Balcans occidentals corresponent a l’actual Sofia, Bulgària.
Centre dels sards, vençuts per M Licini Cras Dives 29 aC, fou colònia de veterans romans sota Trajà Centre comercial entre Bizanci i Tessalònica s IV, fou seu del concili de Sàrdica 343, convocat pels emperadors Constant I i Constanci II per dirimir l’afer de l'arianisme S'hi aplegaren uns 180 bisbes, presidits per Osi No s’arribà a un acord mentre alguns excomunicaven Atanasi i JuliI, altres aprovaven el símbol de Nicea Destruïda la ciutat pels huns 441, fou reedificada per Justinià Ocupada pels búlgars 809, esdevingué seu d’un patriarcat ortodox 971 Amb l’ocupació turca 1386, esdevingué…
Rhode
Ciutat
Ciutat fundada pels grecs a la costa de l’Empordà, corresponent a l’actual Roses, que perdurà després com a ciutat romana.
La tradició erudita havia identificat sempre, des del Renaixement, Rhode amb Roses, però la confirmació arqueològica no fou aconseguida fins després del 1960, amb les excavacions d’un nucli urbà romà del Baix Imperi al subsol de la ciutadella de Roses, amb nivells arqueològics que arriben fins a l’època grega El nom de la ciutat, el seu emblema la rosa dels rodis, que posaren al revers de les monedes que encunyaren i la tradició escrita grecollatina permeten d’atribuir-ne la fundació als rodis Però les navegacions i fundacions ròdies de l’extrem occident mediterrani, abans de l’…
Montserrat
Història
Un dels quatre departaments en què fou dividida Catalunya durant la seva annexió a l’imperi Francès (1812-14).
Comprenia els corregiments de Barcelona, de Mataró, el sector meridional del de Manresa i el de Vilafranca del Penedès El prefecte residia a Barcelona els antics corregiments, una mica modificats i amb l’agregació del de Mataró i el de Barcelona, esdevingueren els districtes de Barcelona, Manresa i Vilafranca del Penedès En fou el primer prefecte el comte Treilhard
Tràcia
Geografia històrica
Regió històrica del SE d’Europa que comprèn el sector més oriental de la península balcànica i que és repartida entre Grècia, Bulgària i Turquia.
Pràcticament correspon a la conca del Marica, i s’estén des del vessant meridional de la serralada Balcànica, al N, fins a les costes de la mar Egea i de la mar de Màrmara, al S, i de les costes de la mar Negra i l’estret del Bòsfor fins a la vall del riu Mesta, que n'assenyala el límit occidental La seva extensió ha variat molt al llarg de la història, i en l’antiguitat hom havia considerat el Danubi com el límit N Hom hi distingeix un sector occidental, que correspon a la Tràcia grecobúlgara, més muntanyós, dominat per la serralada dels Ròdope, amb altituds superiors als 2 000 m, que separa…