Resultats de la cerca

Tot el terme és ocupat pel regadiu carxofes, patates, cànem, blat, blat de moro, que aprofita l’aigua de la séquia de Daia Vella , derivada de l’assut d’Alfeitamí Hi predomina el règim d’explotació directa 75% Hi ha ramaderia de bestiar boví i porcí hi ha també avicultura El poble 161 h 2006 6 m alt fou destruït el 1829 per un terratrèmol depèn de la parròquia de Daia Nova Fins el 1791 havia format part del terme d’Oriola des d’aleshores fou municipi independent juntament amb Daia Nova, que se'n segregà durant la primera meitat del s XIX Els comtes, després ducs, de Pinohermoso n…

El Segura en limita el terme pel nord És important l’agricultura de regadiu hortalisses i cítrics que aprofiten les aigües derivades del Segura La propietat de la terra és molt repartida, i predomina l’explotació directa La ramaderia d’ovins aprofita les pastures naturals, localitzades a l’àrea oriental del municipi La població es triplicà al llarg del s XIX, i continuà augmentant fins el 1930, per a reprendre's des dels anys vuitanta El poble 2 004 h agl 2006, 23 m alt és vora la riba dreta del Segura D’origen islàmic, el 1589 fou reconstruït per Jaume Gallego Fajardo i Satorre…

L’economia és basada en l’agricultura hom conrea el 75% de la superfície total amb predomini del secà 756 ha sobre el regadiu 164 ha, que aprofita aigua derivada del canal d’Albatera Els conreus més estesos són els de cereals, d’oliveres i d’horta, seguits del d’ametllers i la vinya, destinada a la producció de raïm de taulaLa propietat de la terra és bastant repartida, i predomina el règim d’explotació directa La població, que experimentà un creixement entre el 1930 i el 1950 1 041 h, ha minvat en un…

Té una llargada de 5026 m amb dos carrils de circulació i una banda central de seguretat de 2 m La boca sud, a 1 175 m d’altitud, és situada a l’enclavament de l’Hospitalet, en el municipi de Guardiola de Berguedà, i la boca nord a Urús Baixa Cerdanya, a una alçada de 1 236 m Les obres de la galeria de reconeixement començaren el 1978 i el túnel, amb els seus accessos de Bagà a Bellver de Cerdanya i ramal a Alp, fou inaugurat el dia 29 d’octubre de 1984 L’explotació és en règim de peatge Ultra afavorir les comunicacions entre el Berguedà i la Cerdanya ha obert l’eix del Llobregat…

La part més baixa i ben regada per la séquia de Coix , filla de la de Callosa, i l’assarb de Simón, derivades del Segura, o per aigua elevada s’allarga vers el nord-est Les terres conreades ocupen gairebé tot el territori d’aquestes, un 50% és de secà, en el qual dominen les figueres, que s’enfilen per les barrancades de la serra hi ha també cereals i garrofers El regadiu és dedicat a l’horticultura hi ha també arbres fruiters, amb 21 ha de palmeres Les úniques activitats industrials són l’explotació de pedreres de calcària marmòria i l’elaboració, en decadència, del cànem, que…

Situat al vessant occidental de la serra de Callosa la major part del terme ocupa la dilatada plana litoral, formada per la coalescència dels deltes interiors del Segura i del Vinalopó, que han deixat un gran nombre d’aiguamolls, en part bonificats Comprèn també l’enclavament del camp de Callosilla Manca el bosc, i la garriga és gairebé inexistent Hom conrea el 87% del terme 2 150 ha, un 85% del qual és de regadiu, que aprofita l’aigua del Segura a través del sistema de doble circulació la séquia de Callosa, que pren l’aigua a la ciutat d’Oriola, i les assarbs de La Anguililla i de Susana L’…

Els materials, d’època triàsica i cretàcia, són generalment calcaris i molt durs, on només algunes capes margoses han estat clarament erosionades en els sectors triàsics Consta de diverses unitats L’angle sud-est és la serra de Querol, que es dreça bruscament damunt el coll de Jou, formant el cingle anomenat la Garganta, amb un desnivell d’uns 300 m a partir dels 1700 Un cop superada la cinglera, el relleu, bé que continua ascendint fins a 2212 m puig de Morreres, s’esplaia en un seguit de comes i prats, de la coma de Sant Guerau als prats de Bacies W, emmarcant els plans de la Bòfia, on la…

El terme, a la plana litoral plioplistocènica valenciana meridional, era reduït fins al 1957 al nucli urbà 1,09 km 2 i a l’enclavament de la Torre de la Mata, però actualment abasta 72,35 km 2 , territori segregat de l’extens municipi d’Oriola Es caracteritza per l’afonament de la doble conca de les salines de Torrevella la llacuna de Torrevella i la llacuna de la Mata, el punt de subsidència de les quals és al NW de la vila la perifèria septentrional i occidental de les llacunes forma glacis que mosseguen el Pliocè ambdues són separades per un ensellament bombat i abarrancat de…

Amb la vall de Manyanet, que hi aflueix per la dreta, constitueixen la conca alta i mitjana del Flamisell, d’unes característiques similars a les valls del Pallars mitjà i fins a algunes de l’Alta Ribagorça, però les comunicacions, orientades cap al Pallars Jussà per l’atracció de la Pobla de Segur, expliquen la incorporació de la vall Fosca a la comarca jussana Les altituds minven de nord a sud, seguint l’orientació del Flamisell, facilitada per una antiga vall glacial de 18,5 km de llarg que del massís granític dels Encantats actual Flamisell i de la cresta esquistosa que clou la capçalera…

Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…